Sense dilacions

La vaga general del 19 M és convocada per tots les sindicats enfront la política nefanda del departament d’educació i del conseller Ernest Maragall.

El govern de la Generalitat tripartita s’està cobrint de glòria. La renegociació de l’Acord d’Entesa de Progrés no va pas per bon camí, així. ICV-EUiA acceptaran al nou pacte de govern la llei i les polítiques educatives de Montilla-Maragall?

No és pas un cas aïllat, ni una maragalliada germana. Com no ho és l’opacitat i la morterada d’euros públics, que engoleix Ficotrias. El govern resta paralitzat, mentre la base social expressa el rebuig que provoquen les polítiques industrials, es infraestructures, l’educació.

Qui és què ha de fer sacrificis? Quants milions de gent aturada més?

L’esquerra “de debò” (ICV-EUiA) cal expliciti el suport a la mobilització sindical. Sense dilacions ni subterfugis. Hem de defensar a tota la gent ensenyant. Seria bo un plante aquest 19 M, al govern, si més no al Parlament.

Cal desolidaritzar-se ben clar i públic de la política educativa. Es podrien exposar solemnement les demandes educatives sindicals com unes de les condicions irrenunciables per l’acord de govern.