Justa la fusta. M’han deslliurat de la meva angunia vital sobre la investigació dels Mossos sobre els Mossos. Feia dies que la cosa em cremava els dits. També es cert que la depuració ens cal que sigui profunda.
L’ajornament de mesures és el que permet amanir un plat rescalfat i servir-lo... cap per avall!
Els agressors eren la gent manifestant, estúpids!
Només cal veure que els furgons anaven a tota llet espaordids, amb els mossos atonyinant ferotgement per l’esglai al cor.
Gairebé a tocar de fer una setmana, l’Àngels Castells dóna en el clau i ens ofereix el nom del poder fàctic. El cap dels caps d’Interior d’ençà fa uns quants anys. Si es pot dir, el cervell dels plans de la violència i l’agressivitat contra la ciutadania indefensa. Quin full de serveix tan galdós! Qui si no? L’home que mana al Rafael Olmos, però també el cap a qui en Joan Saura i en Joan Boada no s’atreveixen a separar cautelarment, ni a cessar. Tanmateix s’està desfullant la margarida.
El Punts de vista ens diu... “Joan Delort: Maquiavel o home de confiança? Home de CIU o del Tripartit? És el responsable en bona mesura de totes les desgràcies actuals de Joan Saura? O és responsable Joan Saura --que havia estat avisat per persones honestes-- de les dubtoses i successives lleitats que sembla tenir el senyor Joan Delort?”
No hay comentarios:
Publicar un comentario