1/10/10

El dia després

Èxit de la Vaga. Ara som al dia després. L'èxit ha de consolidar-se aconseguint la rectificació del govern en la Reforma laboral. L'esforç de l'aturada, la massivitat de la Vaga i les manifestacions són un mandat treballador tant o més important que els de les eleccions a les institucions. Ara els sindicats han de sostenir la pressió.

Zapatero ha de tallar la seva ma dreta, o aquesta ma el foragitarà a ell mateix i al PSOE. La fractura social de la massa votant socialista de deu milions és patent amb la bandera de la UGT i la seva unitat sindical amb CCOO. No han de seguir ni les polítiques de Reforma laboral, Pensions, ni els deixebles d'en Botín i Soros al si governamental. No volem que el PP en tregui cap avantatja, sabem que seria encara pitjor si cap, però la demanda de la Vaga s'ha d'acomplir. Ara és quan es demostra la utilitat de la vaga, de les seves organitzacions promotores sindicals i de la seva gent actora treballadora.

Un sindicalisme que mobilitza, lluita i engrassa una maquinària combativa a favor de la gent treballadora. Un sindicalisme que convoca, organitza i aconsegueix que la vaga sigui de la gent i les fàbriques, transport, construcció, medis de comunicació facin l'aturada. Un sindicalisme capaç de convocar i mobilitzar pel mateix dia. CCOO i UGT sense els que no seria possible una convocatòria amb seguiment. I la CGT, SAT, ESK, junt amb més entitats sindicals que han lluitat amb unitat sindical, tot i presentar propostes pròpies i contra el conjunt del sistema social. Amb l'oprobi boicotejador i d'esquirolat-ge d'ELA-STV i LAB. Això és el fonamental i, a la propera, a mobilitzar i conscienciar a nous i més sectors. Les assemblees i els piquets han estat elements de progrés de la consciència col·lectiva.

La repressió lamentable. La dimensió dels aldarulls són en gran part obra i gràcia dels Mossos d'Esquadra a la Plaça de Catalunya i, a certs polígons, també de Guàrdia Municipal. La repressió policíaca és font de provocació, com desallotjar l'edifici Banesto a plena Plaça Catalunya i a pocs metres d'on finalitzava la gran manifestació de la Vaga al Passeig de Gràcia. Això en comptes d'apaivagar els cassos limitats i aïllats de gent incontrolada i vandàlica.

Una jove companya meva de divuit anys, afiliada a EUiA, va ser apallissada per la violència agressiva dels Mossos. Es repeteix el greuge, mentre el conseller d'Interior i president d'ICV "treballa", però no pot fer que la seva responsabilitat política garanteixi que no hi hagin provocacions que incrementin els aldarulls per part dels seus, si més no en teoria, cossos policíacs subordinats.

IU, EUiA, ICV, EBB, hem estat a fons per la Vaga. Ens cau a sobre l'ombra de la responsabilitat de la repressió, encara que som completament contraris a que sigui una responsabilitat governamental de la coalició. Toca també resoldre aquest greu destret.

En el dia després ens cal posar l'esquerra, la refundació de l'esquerra des d'IU, la seva correspondència des d'EUiA, en immersió i reflexió amb el sindicalisme en totes les seves variants. Ens cal bregar per una veritable organització i moviment de la gent treballadora. El sindicalisme, les i els seus quadres, les organitzacions són la base que pot vertebrar i promoure una política per la gent treballadora, i per tant per a la majoria de la població.

Publicat al Butlletí electrònic d'EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada