9/10/10

Patronal CAT

L'impacta polític de la vaga general del 29 S l'hem de mesurar per la seva convocatòria, raons i organització (assemblees empresa i delegats/des, unitat, convicció treballadora, piquets), per la incidència de l'aturada a les empreses i les manifestacions del dia 29, i per l'assoliment dels objectius centrat en la rectificació governamental de la Reforma laboral.

Tanmateix la burgesia catalana dóna la clau d'una altra resposta a la crisis econòmica i al que representa la demanda de la vaga general, junt amb la vessant divergent de la crisi democràtica estatutària.

El Cercle d'Economia el dia 6 exhibeix el procés de ruptura dels caps patronals amb el projecte del govern Zapatero. Reclama un nou pacte constitucional que redefineixi les relacions entre Catalunya i Espanya, que no passi per un altre Estatut però que serveixi per superar les clares limitacions de l'estat de les Autonomies. És un veritable programa de passar per sobre de tota voluntat popular democràtica sobirana i un escamoteig en tota regla del dret de decidir. Per si manca aclariments, els prohoms de la patronal catalana assenyalen les tasques que ha d'acomplir el nou govern de la Generalitat. El pacte esmentat constitucional, més, com a principal fi a l'economia l'obligatorietat de prendre decisions encara que siguin impopulars per a reconduir les finances públiques. Ni un esment a una Fiscalitat vers allà on hi han els diners, ni tampoc a inversions públiques, ni mesures per combatre la desindustrialització i l'atur.

Mas, de CiU, la dreta política catalana, segueix aquest guió amb algun grinyol. El dia abans del Cercle va presentar la necessitat d'un canvi al govern, el dret traduït a un Concert econòmic, i la solució a la crisis econòmica.

Ni la burgesia catalana, ni CiU, volen assumir les demandes de la manifestació del 10 de juliol ni les de la vaga general. Ni volen la consulta o referèndum democràtic en base el dret d'autodeterminació, ni la rectificació de la Reforma laboral. Al contrari, volen acords amb el govern espanyol evitant la mobilització i expressió popular, i exigeixen ma dura i inflexible per què la crisis recaigui sobre la gent treballadora i aturada.

L'esquerra ha de posar les seves pròpies condicions al nou govern català, unes mesures clares i concises, crítiques amb les incoherències del govern Montilla, que siguin les bases d'una nova majoria d'esquerres sana i creïble: Referèndum per decidir i rectificació de la reforma laboral, Fiscalitat a qui te els diners, inversions públiques suficients i als serveix socials i a plans d'industrialització.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada