Majoria d'esquerres

L'impacte de la mobilització de la vaga general està focalitzat en materialitzar la demanda de rectificació governamental de la reforma laboral.

La important fractura en la base social del PSOE i del PSC no disposa d'una correspondència política, ni es poden fer anàlisis simplistes basats en miratges sobre que necessàriament hi haurà un decantament a l'esquerra en les properes eleccions autonòmiques catalanes. Tampoc es pot donar per fet què hi hagi una reacció basada en què la burgesia catalana amb CiU pretén unes quantes voltes de cargol contra les condicions laborals i socials treballadores i populars. Pel moment el que apareix és un gran desànim, desafecció en diuen, amb el govern tripartit. Descontent produït per les polítiques fonamentals d'aquest govern hegemonitzat per una gestió que estableix més ponts i complicitats amb les imposicions de la dreta que en les necessitats i demandes de la gent treballadora. La sensació generalitzada és una valoració en conjunt no positiva d'aquests set anys de les esquerres al govern.

L'abstenció és qui recull el rebuig a un govern exhaurit. A més, en les polítiques i decisions troncals aquest govern ha quedat una i altra vegada dividit. Amb el greuge de les excepcions en la validació del Decret de retallada d'austeritat i la Llei de Caixes, o en mirar a una altra banda de la repressió dels Mossos d'Esquadra.

Com el què es necessita son unes polítiques i unes majories parlamentàries i governamentals d'esquerra coherent amb les demandes socials i democràtiques de la població treballadora, cal assenyalar el què han estat les dues darreres massives mobilitzacions d'aquest país. Es tracta de la manifestació del 10 de juliol contra el retall de l'Estatut i pel dret de decidir, i la mobilització de Vaga General del 29 de setembre.

Una majoria d'esquerres ha de presentar com a fonament d'una nova aliança, la rectificació de la Reforma laboral i un Referèndum basat en el dret de decidir. És des d'aquestes premisses que hi ha la possibilitat de motivar la base social treballadora i barrar el pas a CiU. La gent treballadora ha de tenir la convicció de que els i les electes no permetreran ni gestionaran polítiques que s'adaptin i afavoreixin a les dretes.

I un progrés de l'abstenció encara exclou més a la població i al jovent de la lluita i el compromís polític. L'abstenció desanima, paralitza i desorienta a la classe treballadora; a més de que sigui un element que permeti a la burgesia, amb un electorat més fidelitzat entorn a CiU, tornar al govern de la Generalitat, per imposar unes polítiques netament neoliberals, privatitzadores i contra la majoria social treballadora.

Som en una situació en que el progrés de la consciència política de la població i l'avantguarda treballadora, inclòs el jovent combatiu, ha d'enfrontar-se a la reflexió del balanç del govern tripartit, amb una crítica a fons de les polítiques desenvolupades. Aquesta crítica per a ser fructífera s'ha de promoure i obrir-se pas des de l'experiència acumulada en el si de la coalició ICV-EUiA, en la mobilització democràtica massiva, i entre el segment sindicalista. Son aquests components socials i polítics qui enguany poden en tot cas posar les condicions treballadores, sindicalistes i democràtiques, com a bandera de la contribució a la majoria d'esquerres.