La placa va ser a la Font d'en Fargas del Carmel, Horta, al 110 del carrer de Montserrat de Casanovas, per honorar el setanta-cinquè aniversari del POUM.
La Mª Teresa Carbonell, presidenta de la Fundació Andreu Nin, activistes de la Fundació, nets i netes de la gent del POUM com Cristina Nin o Andreu de Cabo, gent de la Fundació a Madrid, Astúries i d'altres conrades. L'Alcalde de Barcelona va presidir i fer esment a la Memòria del POUM i d'Andreu Nin, com part de les tradicions culturals, històriques i polítiques de la ciutat i de Catalunya. El contingut dels actes emmarcats en les IV Jornades estatals de la Fundació Andreu Nin han estat guiades per Andy Durgan. Acompanyats amb l'assessorament històric, sempre a l'aguait, d'en Pelai Pagès i Reiner Tosstorf.
Érem al solar de "una caseta de dos pisos (...) on vivíem la meva companya i jo" com explica Francesc de Cabo*. De fet la casa era de la Carlota Durany. Ens varem aplegar per inaugurar una placa on es va fundar el POUM el 29 de setembre de 1935, fa 75 anys.
M'ha agradat la feliç coincidència de que va ser el 29 de setembre de 1935, i el 29 de setembre de 2010 ha estat una Vaga General a tot l'estat i a Barcelona, sindicalista i unitària contra la política governamental, cosa que encaixa prou bé amb el tarannà i l'existència del POUM a l'època.
El POUM era obrer d'unificació marxista. Defensà la unitat sindical i treballadora. Fomentà la lluita política irreductible contra els poders establerts burgesos que varen anar contra la classe treballadora. Era un ferm defensor de la causa democràtica i de l'objectiu clau revolucionari amb la mobilització popular. Propagava amb convicció la necessitat de l'organització política social i revolucionària. Va haver de fer concessions perquè el Front Popular de la II República i el terror procedent dels Processos de Moscou via NKVD, PCE i PSUC, no l'aïllessin de les masses revolucionàries. Encara avui resta pendent la revisió del Procés i de la il·legalització del POUM.
Això són lliçons que amb aquesta placa també fem nostres.
* Francesc de Cabo Vives. Nuestros años treinta. Recuerdos de un militante del POUM. Ed Sepha. 2005.
No hay comentarios:
Publicar un comentario