Respecte a Catalunya

La mobilització electoral demana una crítica afinada a la política que ha hegemonitzat els set anys de les esquerres, i foragitar la possibilitat del retorn governamental de la dreta, de CiU. Hem de mostrar les contradiccions de compartir gestió governamental, per donar convicció i credibilitat a que l'esquerra transformadora és qui està en bones condicions de convertir l'experiència realitzada en les polítiques i en l'alternativa política.

De moment l'impacta polític de la immensa manifestació del "som una nació, nosaltres decidim" del juliol, i de la mobilització de la vaga general del 29 S, s'expressa en dispersió de les opcions independentistes, en una consciència creixent vers l'abstenció electoral i a la deserció del vot als partits del govern.

En ambdues fites cabdals de la mobilització i d'expressió ciutadana el govern s'ha dividit i confrontat en les posicions polítiques.

Autonomia, Independència, Federalisme amb dret de decidir, en el cas de la crisis estatal autonomista amb el rebuig de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

Aplicar la Reforma laboral o rectificar retirant-la, en la vaga general.

És palès què impulsar una nova majoria d'esquerres, i un nou pacte de govern, necessita basar-se i condicionar amb les dues propostes senyeres. I amb les propostes democràtiques pot haver-hi la possibilitat d'aliança entre les opcions federalistes i independentistes en l'aspecte de convocar un referèndum.

L'esquerra transformadora, la coalició ICV-EUiA, pot marcar posició amb propostes i en el balanç crític governamental. La defensa lineal del govern ens condemnaria a justificar la política hegemònica del president de la Generalitat (PSC), i això ofega la construcció d'una alternativa. Fer gaire visible al conseller d'Interior, i a qui tingui relació amb la repressió dels Mossos d'Esquadra, és una font segura de generar el rebuig del jovent, i de la part treballadora agreujada.

Montilla demana respecte i diàleg entre Espanya i Catalunya, defensant-se de CiU i de la burgesia catalana, mentre pidola indulgència al govern espanyol des seus correligionaris del PSOE de Zapatero. Tanmateix Montilla no pot obviar que ha decidir acatar la rebolcada de l'Estatut, i aplicar la Reforma laboral. En el cas de la Reforma ben d'acord amb CiU i el Cercle d'Economia de Catalunya. Sobre el Referèndum per decidir, ni Montilla ni Mas, en volen sentir parlar. El president Montilla planteja que una majoria de Catalunya veu compatible l'autogovern i la participació al projecte comú espanyol, ans oblida que és el Tribunal Constitucional qui amb la Constitució espanyola no accepta per incompatible un autogovern de nació, per tant Catalunya no es respecte ni s'accepta tal com és, si més no com ho vol la majoria representada per la manifestació del 10 de juliol.

Del Butlletí d'EUiA.