Morirem

Premonitòries poden ser les paraules del nou ministre de la Presidència. "Si és precís morirem en l'intent" assenyalà Ramón Jáuregui, el comunicador.

Rubalcaba, el salvador plenipotenciari, plantejava "si la política no s'explica a la societat, no funciona". Tot per garantir que la política serà igual amb un canvi en les formes. El nou vicepresident ja te experiència d'un final d'etapa tant lamentable com fou el del govern de Felipe González.

El problema es que el morirem del comunicador referit al govern significa què en comptes de rectificar la Reforma laboral i enfrontar-se als grans capitals financers, el que vindrà serà un PP privatitzador a ultrança.

La política serà la del gir i aliances vers les dretes, amb el PNB i CiU. Una política que enterra el projecte amb el que ha surat Zapatero, per endegar un projecte polític que somia en una recuperació que permetés situar un PSOE com a gestor més útil que el PP pels interessos capitalistes. Rubalcaba vol un govern que gestioni un final per ETA en el que no hi hagi lloc per la llibertat i el dret d'autodeterminació (el de decidir) ni pel poble i nació basca ni la catalana.

Ni una paraula vers la demanda treballadora sindicalista de rectificació. Els sindicats ho poden tenir clar. Davant seu tenen un gestor de patrons, disposat a morir si fem cas de les seves paraules, però és més encertat veure què està condemnat a morir. L'any i mig d'estabilitat parlamentària està en funció de que la consciència i mobilització treballadora ho permeti. En bona part els sindicats, amb la gent treballadora a les empreses tenen la paraula.

Ni una paraula sobre el proper mes a Catalunya a les eleccions autonòmiques. El govern tripartit resta dividit sobre les respostes polítiques a les demandes de som una nació i nosaltres decidim, i a la de rectificació de la reforma laboral. Per a més divisió i greuges, l'home de Rubalcaba a Cataluña no és ni en Montilla ni en Gorbacho, és Mas de CiU.

Necessitem una crítica a fons de la política hegemònica del govern tripartit, la del PSC, prendre experiència d'una gestió subsumida en la política general social liberal, evitar situacions com la de resultar responsables polítics de la repressió dels Mossos. L'esquerra transformadora d'EUiA i de la coalició ICV-EUiA, convé pari l'orella i escolti el remor, el mar de fons de les preocupacions i les propostes de la seva gent. Val a dir, de la gent treballadora, del jovent combatiu i del que treballa a les fàbriques, de l'aturada reclosa i aïllada a les seves cases, de la immigració sense drets i escarnida per la demagògia xenòfoba dretana, per la votant, i de la pròpia afiliació. Aquesta gent vol unes altres polítiques i uns altres dirigents en coherència amb les mobilitzacions del 10 de juliol (Estatut) i del 29 de setembre (Vaga General). L'experiència crítica ben emprada pot ser el principal actiu de la coalició per mobilitzar per una nova majoria d'esquerres que freni i derroti a la dreta, i als nous aires de la Moncloa.

Del Butlletí d'EUiA.