La Festa ha estat un esclat d'expectació i força de
l'esquerra alternativa.
Potent i compromesa la taula de debat "Confluïm?",
plena a vessar amb Ada Colau, Alberto Garzón, David Fernández, Ricard Gomà,
Isabel Ribas, Xavier Domènech, moderat per Sergi Picazo.
Fenomenal Esther Quintana, heroïna dels nostre temps i país enfront
de la impunitat de les forces repressives, dels Mossos, sigui amb CiU o amb el
tripartit (del PSC aliat amb ERC i ICV-EUiA). El Premi Alternativa Jove ha
estat a Esther Quintana, en nom de totes les víctimes del sistema policial!
Política i personalment ho agraeixo de tot cor. Panrico i CocaCola premi
L'Alternativa junt a Julio Anguita.
Entre les delegacions invitades va haver-hi l'ANC. Em va correspondre
dinar entre l'ANC, EPM i ERC,una cadira més enllà PSC, Núria Parlón, i CCOO i
UGT.
El dia abans, divendres 3, va resultar el dia on es va fer notori
el govern Mas a la corda fluixa. Mas i CiU varen haver de cedir a les esquerres
pro Consulta -ERC, CUP, ICV i EUiA- que varen imposar la imatge unitària per
mantenir la campanya cap el poder votar el 9 de novembre. Les eleccions estan a
rere la porta. Just quan un bloqueig de la Consulta faci retirar el suport
d'ERC al govern de Mas i de CiU.
El mateix dissabte es va operar una nova alenada de força imponent.
Una rauxa municipalista escenificà el tomb del país de l'autonomisme vers el
sobiranisme, impulsat per l'anhel popular per la independència i el SíSí a la
Consulta. El Palau de la Generalitat
A la Ciutadella EUiA participava a l'espai de l'Àgora del "Cicle
de Diàlegs sobre el país que volem" que tancava la setmana dedicada a
Política, democràcia i ciutadania.
Els oradors de la Festa d'EUiA, Joan Herrera, Cayo Lara i
Joan Josep Nuet, disposàvem de tots aquests elements i un auditori entusiasta.
Estaven davant un escenari pre-rupturista amb una esquerra
emergent que te el repte d'establir una nova estratègia per la Consulta, que superi
l'obligada resposta a la intromissió i bloqueig de l'estat (Govern PP i TC),
així com de l'hegemonia institucional de la dreta catalana aprofitant les hores
baixes de CiU i del govern.
La defensa de la Consulta va ser meridiana. El suport del
miler llarg va caldejar l'ambient.
És temps de d'acolorir l'imaginari per la ruptura democràtica.
EUiA i ICV han de superar els dubtes apocalíptics entre el fet social i el fet
nacional, o del terror mesiànic a les ruptures de poble treballador, o de la
cohesió social.
La realitat, si més no segons l'enquesta del CEO, a banda de
sentiments fruit d'opinions poc fundades i menys objectives, fins i tot per
treballar a fons les borses d'anti catalanisme ben poc democràtiques en una part
del cinturó industrial barceloní, és que la base social electoral de la
coalició oscil·la entre un 50 % que es decanta pel SíSí a la pregunta de la Consulta,
un 30 % pel Sí/No, amb un 20 % de No total.
Amb aquestes xifres que estan en constant evolució, hi ha qui
vol presentar que la meitat està per la independència i l'altra meitat en
contra. És una manera de presentar-ho, però és enganyosa i per tant falsa.
El què hi ha és un 80 %, entre el SíSí i el Sí/No que volen
la Consulta, per consideració de pertinència al poble de Catalunya i per
convicció democràtica.
No es vol seguir amb les polítiques destructives de l'estat
i govern estatal, com no es volen les polítiques destructives retalladores del
govern CiU. Això es pot argumentar que és patrimoni del 100 %, també dels No.
Cert, ara bé, la diferència entre el 80 % esmentat pro-Consulta i el 20 %
contrari rau en qui ha comprés que la força popular motivada per aconseguir la
Consulta pot permetre frenar, trencar i canviar les forces polítiques com el PP
i també CiU que colpeixen i destrueixen el poble.
La confrontació entre el 80 % pro Consulta i el 20 %
contrari, és terreny de sentiments i polític abonat pel xoc de sobiranies entre
el poble català i l'estat i el govern del PP que, es vulgui o no vulgui, en
tant que Regne d'Espanya, és la font del nacionalisme espanyol excloent de la
nació i del poble català.
Cada dia dins el front pro Consulta el SíSí s'afirma i el
Si/No dubte. L'efecte "Amfiteatre Tarragona" del No a la Consulta ha resultat
demolidor i alliçonador. Qui provoca aquest miracle que decanta vers el
sobiranisme de tall independència? Ni més ni menys que la immensa mobilització
ciutadana a la negativa estatal de democràcia al negar la realització de la
Consulta.
L'exemple del Referèndum d'Escòcia és prou recent per estar
en boca i a la ment de tothom. Perquè es prohibeix la Consulta? Es tem que surti
el Sí a Catalunya a diferència d'Escòcia?
En els discursos va quedar pendent assenyalar la necessitat d'una
gran Entesa de l'esquerra catalana per a la Consulta 9 N i la llibertat.
Una entesa que per ser creïble i assumida per la població treballadora
i els sectors més colpits per la crisi econòmica, val a dir per la pèssima política
retalladora de la Generalitat de CiU amb el suport d'ERC, hauria d'incloure un tomb
clar a la política econòmica (industrial) i social.
Una entesa on ERC ha de decidir-se a trencar amarres amb CiU
i la seva política econòmica retalladora i clientelar.
L'altra detall que hagués agraït a la Festa, fora l'esment i
la celebració del 80è Aniversari de la proclamació "de l'estat català dins
la (Segona) República Federal espanyola" per part de Lluís Companys d'ERC.
Fou un 6 d'octubre de 1934. Proclamació exigida per l'Aliança Obrera revolucionària,
però reprimida per la Segona República espanyola, com es va fer el 1931 amb la
proclamació de la República catalana per part de Francesc Macià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario