4/10/14

Els partits mantenen la Consulta 9 N per la pressió de la "V" i l'ANC


El govern de CiU no s'aguanta sol. El suport ciutadà a CiU davalla. ERC s'enlaira amb suport procedents des de totes les conrades. Les eleccions floten a l'ambient sobretot si se suspèn oficialment la Consulta 9 N.
El president Mas, amb la cimera exprés dels grups parlamentaris dels partits (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP) pretenia repartir danys i costos, per unitàriament assumir la suspensió de la Consulta promoguda pel govern estatal del PP i decretada cautelarment pel seu dòcil instrument el Tribunal Constitucional.
Les concentracions arreu davant dels Ajuntaments el dimarts dia 30, mentre el govern suspenia la campanya, deixa a CiU com un colador, on la seva base social tradicional s'escola cap a ERC.
La cimera de govern i grups parlamentaris ha oscil·lat embolcallada amb la presència de les eleccions i de fer pinya amb el president per fer el pas de cranc, enrere.
La pressió de CiU és pel govern de país, de concentració nacional, de fet entre ERC i CiU però mantenint la presidència de Mas de CiU, així com la política econòmica retalladora destructiva.
Mas ha hagut de plegar veles, si més no de moment, per cedir el protagonisme a les propostes de les esquerres de l'arc parlamentari pro Consulta 9 N.
Ni govern nacional CiU-ERC o ERC-CiU, ni eleccions anticipades. Govern i grups parlamentaris han acordat mantenir el compromís de la Consulta i anar endavant malgrat el govern de l'estat i el TC.
Oriol Junqueras (ERC), ho ha resumit: 'Tots som conscients de les enormes dificultats que ens posa el govern espanyol. Aquestes dificultats constitueixen un desafiament per a nosaltres. Hem parlat sobre què fer per poder votar el 9 de novembre. El nostre compromís és que els catalans votin amb totes les garanties."
La unitat és per la Consulta 9 N. La unitat necessita de la mobilització popular per orientar als responsables partidaris,parlamentaris i governamentals en el camí marcat per la magna "V" de l'ANV i Òmnium.
Els dubtes i el temor escènic a l'escenari de la pre-ruptura democràtica es mou entre diversos guions, doncs els i les estreteges politòlegs es refien menys de la capacitat de la lluita del poble que de les combinacions parlamentaries als despatxos amb catifes vermelles ben gruixudes i llustrades.
La política catalana es mou entre la rauxa i el seny.
A voltes sembla que una cosa és la rauxa per la Consulta i la Independència, inclòs el necessari desacatament, i una altre la pràctica que es considera assenyada i obligada d'obeir les imposicions contra el votar, del govern de l'estat i el seu TC.
El repte i el desafiament ha de motivar i mobilitzar al poble. La força veritable rau en la "V", al carrer, sobretot amb la referència de l'ANC i l'Ara és l'hora. Els partits i el Parlament, el Govern i el President han d'obeir la legitimitat popular conscient mobilitzada: "Poseu les urnes!", "Ni un pas enrere", "Volem Votar".
La discreció i la prudència poden ser una mesura d'astúcia, però el que no es pot ni somiar és que el govern de l'estat no sabrà, a l'instant i fil per randa el que s'ha tractat, el que s'ha acordat i el què no s'ha dit, però es pensa que es pot fer o no fer. No serà pas a la fi que qui no coneixerà el que es cou sigui la ciutadania catalana?
No explicar a la població amb exactitud del que es tracta a la reunió és crear una ficció de calma i que tot anirà sobre rodes que no es correspon amb la realitat. Si hi ha molt de responsable polític que pensa que la Consulta no es farà, perquè no es podrà fer, doncs es considera que l'estat és prou fort per impedir-la, aleshores cal alertar a la ciutadania per aconseguir la força suficient, val a dir parlar "clar i català".
"Els comptes clars i la xocolata espessa" diu la dita. El millor és llum i taquígrafs, transparència. Tanmateix si fins i tot la CUP, per boca de David Fernández, diu a la roda de premsa de la cimera "Demano disculpes com a periodista en excedència per la necessària discreció i sigil que demanen els dies que ens separen de la consulta".
Sembla talment que el seny de la cosa va de trepitjar ous sense trencar-los.
Ocupar-se a fons de fer anar endavant la Consulta per part de l'esquerra vol dir també alertar i preveure que només podem seguir endavant construint i complint legalitat política i jurídica catalana.
La possibilitat d'una gran entesa o coalició d'esquerres pro Consulta amb legalitat emanada de la sobirania catalana és una referència política convenient per forçar a l'estat i a CiU ha contestar una estratègia democràtica de rel catalana.
Per sort "Esquerres pel SíSí", l'ANC, Òmnium, no tenen ni necessiten aquesta discreció i sigil. Ben a l'inrevés. La campanya de mobilització pel SíSí i per la Giga-enquesta és ben pública, clara i amb les trompetes a ple so.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada