7/10/14

Garanties democràtiques 9 N


La condició per a la Consulta de 9 N de disposar de les màximes garanties democràtiques, o es refereix al desenvolupament de la sobirania i una legalitat jurídica catalana o és un atzucac.
No hi haurà garanties democràtiques, ni màximes ni mínimes, si es fan dependre del Tribunal Constitucional estatal i del govern estatal del PP. Tampoc si ens haguéssim de refiar dels cants de sirena del PSOE sobre reformes constitucionals futures sine die. Ni si ha de ser amb un pacte amb l'estat com esventen Duran i Lleida (UDC) i Miquel Iceta del PSC.
El govern de l'estat i la Constitució espanyola de 1978, no reconeixen i neguen que "el poble de Catalunya sigui subjecte polític i jurídic de sobirania". Ni més ni menys. La legalitat espanyola considera que la sobirania de la nació catalana és senzillament il·legal. I si es tracta a Catalunya de nacionalitat és per confirmar que de nació només ni ha una, l'espanyola, de la que n'és garant el Rey i les FFAA.
Avui mateix el govern estatal ha impugnat la creació de la comissió de control del 9 N (assimilable a la junta electoral) al Tribunal Constitucional.
Ha estat al dia següent que Quim Brugé dimitís d'aquesta comissió, al·ludint a una manca de garanties democràtiques, encara que no hi hagi cap relació de causa i efecte entre ambdues decisions. Brugué, proposat per ICV, posa a la coalició ICV-EUiA en una situació delicada, doncs tothom sabia que l'estat no cediria en el xoc de sobiranies i legalitats.
ICV i EUiA s'han destacat per defensar la Consulta Sí o Sí, com ho han demostrat en les propostes i el suport a la Declaració de sobirania, a la data i Pregunta per la Consulta, a la Llei de consultes i a instar al president i govern a fer-la.
Tant ICV i EUiA tenen un procés de consulta interna per definir la posició política de cadascuna a la pregunta de la Consulta. La proposta que fan, coincident, és adoptar un clar i inclusiu "Sí, a la primera pregunta, i Llibertat de vot, a la segona".
És la manera més encertada i lliure de que cada persona, afiliada i dirigent, pugui defensar i desenvolupar la posició política sobre la Independència que consideri més avinent per a Catalunya i Espanya, segons el seu criteri propi i sentiments de pertinença popular, de classe i nacional. A hores d'ara és palès, si més no estadísticament a les enquestes, que el 80% de la base social de la coalició entre ICV i EUiA vol la Consulta, mentre  la meitat es disposa a votar pel SíSí i un 30 % considera un SíNo.
El fons del conflicte sobre el fet català rau en que el poble i nació catalana ho veu diametralment diferent. I des de fa uns pocs quatre anys s'ha decidit a concretar la seva sobirania. La mobilització multitudinària i la consciència ciutadana vol decidir i votar per un estat nou dins Europa i per la Independència respecte a l'estat del Regne d'Espanya.
Aquest moviment de marea profunda, amplia i potent, ha forjat des del municipalisme i l'activisme cívic per exercir el dret a l'autodeterminació, una entitat com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
I l'ANC no accepta frenada de burro davant el procés per realitzar la Consulta del 9 de novembre. El que vol es "Poseu les urnes!" Com és l'anhel i el clam de la "V" del milió vuit-centes mil a la Diada 11 S, el del municipalisme (97 % pro consulta), i de la resolució parlamentaria instant al president i al govern a convocar i organitzar la consulta pel 9 N.
L'Autonomisme ha fet fallida al Regne d'Espanya. La centralitat de l'autonomisme a Catalunya ha esclatat i és cosa del passat. El camí rau i es fa des de la construcció de sobirania i la independència o en la negació constitucional obsoleta. Els llaços i  vincles amb els pobles del Regne i amb Europa s'hauran de redefinir i establir des d'una nova situació política sobirana, o s'imposarà per la força un centralisme involutiu de tall dictatorial respecte a la pluralitat nacional que resideix a la península ibèrica.
Difusió a la Seat.
El federalisme que pretengui ser neutral, en funció de consideracions d'importar-li més o només el fet social, o que no defensi a fons el dret i el fet de la sobirania catalana, quedarà esllanguit i sense futur.
L'independentisme que es reclogui només a Catalunya, o a l'àmbit dels Països Catalans, enlluernat pel motor sobiranista cabdal que representa el poble català i l'ANC, exclou la necessària aliança entre tots els pobles actuals a l'estat i el cercar el suport de la classe treballadora espanyola. Aquesta posició pot cedir l'hegemonia del procés a les components més xovinistes catalanes, amb la dificultat de combatre a CiU per foragitar el poder de la dreta i la classe dominant catalana.
ERC ha de començar a cercar la manera de posar terra en mig de l'abraçada de l'ós de CiU i la política econòmica retalladora i neoliberal.
És temps de construir hegemonia política, cultural i institucional de les esquerres catalanes amb una gran entesa política, social i sindical.
Difusió a Sants.
La Seat, Badalona i Rubí, són els llocs en que Esquerres pel SiSi ha encetat la difusió de les seves propostes. La imatge és tot un programa d'intencions. El procés de Consulta i vers la independència serà popular i treballador o no serà.
Esquerres pel SiSí posen el seu granet de sorra a la mobilització i consciència catalana. La república catalana i el factor social indestriable conformen el fonament d'aquesta experiència. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada