28/10/14

És la seducció (castiza) el que manca!


L'entrevista de Josep Casulleras Nualart a Iñigo Errejón de Podemos avança unes de les claus de com el fenomen sísmic-polític de Pablo Iglésias s'atansa al fet català, a la consulta, sobirania i a la independència de Catalunya.
Errejón comença força bé amb els drets dels pobles però finalitza "a la pràctica" de manera ben casposa i castiza.
L'anàlisi és comprensible, explica Iñigo amb la bona factura procedent de l'esquerra anticapitalista de Viento Sur i de Jaime Pastor, però. Sempre hi un munt de "però" en aquesta confrontació nacional espanyola catalana. Per a Errejón el fet és que la pràctica no permet que pugui existir ni exercir una sobirania nacional catalana més enllà del simbolisme.
El madrileny destinat a ocupar-se de la qüestió catalana desplega tota una hipèrbole analítica per capgirar uns principis democràtics radicals i revolucionaris en una adaptació vulgar, plurinacional-espanyola, que es navega a mitges entre IU i el PSOE.
Les giragonses entre drets, vot, decisió i realpolítica possible, fa que Iñigo Errejón plantegi:
"El Dret a decidir o la Independència és una declaració simbòlica sense possibles efectes pràctics." "La qüestió de Catalunya és una qüestió espanyola." "només en el marc d'un procés constituent general hi ha possibilitats d'exercir el dret de decidir dels pobles." "Però... a la pràctica, si no obrim el cadenat de la constitució del 1978 és molt difícil que unilateralment algú exerceixi el dret de decidir." "El futur de Catalunya l'han de decidir els catalans votant, però perquè allò que votin no sigui només una declaració simbòlica i pugui tenir efectes reals s'ha de transformar l'equilibri de forces a l'estat espanyol." "Es pot votar, es pot declarar la independència, però... "a l'endemà el problema continua essent el mateix... Si no hi ha un canvi aquí, a Espanya, és molt més difícil que hi sigui allà, a Catalunya".
Val a dir que, per el portaveu de Podemos, només un procés constituent espanyol és el que pot permetre l'encaix d'una Catalunya seduïda per Espanya. I si hi ha un procés unilateral català restarà simbòlic. Estat espanyol plurinacional, Procés constituent únic, Sobirania real espanyola, Canvi a Espanya i seduir a Catalunya.
Tanmateix el que mostra la història recent de fa entre cinc i vuit anys és una ruptura complerta en la confiança de l'imaginari català amb les intencions i promeses espanyoles, amb la fallida de l'estat de les Autonomies del regne d'Espanya.  Ho corroboren les experiències catalanes republicanes, fins i tot a la II República, de la comprensió espanyola del plurinacionalisme i el federalisme.
La realitat actual és que el més a l'abast és una ruptura democràtica catalana que permeti facilitar un canvi a Espanya.
Som davant de ritmes polític i possibilitats constituents diferenciades. Confluir els pobles espanyol, català, basc i gallec, en l'estadi que es desenvolupen per sumar força en contra del Regne d'Espanya, significa reconèixer i garantir cada procés sobiranista, segons decideix cada poble.
El poble de Catalunya s'ha reconegut com a subjecte polític i jurídic sobirà i ja no accepta retrocedir sinó que empeny ferm i decidit a desenvolupar sobirania i legalitat catalana.
La seducció d'Errejón no és amor. S'entreveu el domini utilitarista del Don Juan. La seducció d'obligada unió de projecte compartit imposat, pot ser un preludi de maltractament, si la destinada a ser seduïda diu allò de no és no.
La República catalana no sorgirà de cants de sirena federal plurinacionals periclitats, ni de seduccions no desitjades de procés constituent únic unilateral espanyol. En tot cas el moviment sobiranista català serà neutralitzat o derrotat i s'imposarà una involució reaccionaria en tota regla centralista i de la dreta estatal espanyolista.
El procés constituent cap una República catalana ha de superar l'Autonomia per passar a construir una Generalitat lliure i social. Vot el 9 N, Eleccions i Referèndum.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada