Reviscut de la crema de l'estat, el 9 N serà molt diferent
de com estava previst. Tanmateix resta profundament marcat pel clam popular de
la V de l'11 de setembre (fa 41 dies), per la submissió presidencial a la
prohibició estatal de la Consulta, de fa vuit dies, com per l'exigència de convocatòria
d'eleccions en tres mesos per part de l'ANC, d'això fa quatre dies, el 19
d'octubre des a la Plaça de Catalunya.
Ahir, el portaveu presidencial, Francesc Homs, reconeixia
que el president Mas s'havia quedat curt en la metàfora de la porcellana
esquerdada, doncs era la vaixella complerta la que havia sofert la trencadissa.
Homs també pretenia ajornar el debat sobre les eleccions per evitar el punyent
mandat emès des de la Plaça de Catalunya.
Fins ara CiU havia insistit que les eleccions han de ser
plebiscitàries amb Artur Mas al davant, amb la potestat única presidencial de
convocar-les. El pla de CiU és obligar a ERC a restar hostatge de la unitat amb
CiU dels dos darrers anys. Aquest pla es desenvolupava amb una candidatura
unitària única per la independència, mentre se seguiria avalant les destrosses
dels pressupostos retalladors.
En el nou 9 N conflueixen dos aspectes cabdals.
La participació i els tipus de mobilització donarà el to de
si es produeix una inflexió cap al reflux del procés sobiranista, a
encarrilar-se en pactes i terceres vies amb l'estat, o si s'esdevé un nou
impuls cap endavant, amb una decantació més elevada de la ciutadania vers la
ruptura amb les prohibicions de l'estat i en el suport a la independència.
El segon aspecte és sobre el lideratge i hegemonia política
catalana. Està en joc mantenir-se el lideratge de Mas i CiU amb el suport d'ERC
i fent seguir a l'ANC, o si la dreta catalana perdrà la seva hegemonia que
podria passar a ERC, amb un protagonisme superior ciutadà de l'ANC.
En aquest canvi l'enfocament que es faci en la política
econòmica, en els pressuposts, fiscalitat i destí dels ingressos i impostos,
marcarà si un nou lideratge simplement va a substituir institucionalment el
referent de la dreta de vàries dècades, CiU, o si hi ha un tomb cert cap a
l'esquerra, vers la majoria ciutadana treballadora.
L'exigència de convocatòria d'eleccions clarifica i
enforteix la participació pel 9 N. Convé que en aquesta perspectiva aquesta
jornada "de participació" sigui de potent mobilització, denúncia i vot.
El clam i sana pressió per la unitat, en tant que unitat per
Catalunya, per tant favorable a la majoria de la població catalana, val a dir
de qui viu i treballa a Catalunya, necessita de l'acord compromès de les esquerres en el desenvolupament de la
sobirania de Catalunya, i en el canvi de política econòmica.
En el 9 N es pot encetar el camí constituent ver una República
Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario