22/10/14

Sobirania catalana i economia social


El 9 N s'apropa inexorable. Aquest dia esdevé un punt d'inflexió. El seu contingut i preparació es motiu d'una aferrissada lluita política. Convé atorgar-li la importància que es mereix.
Reviscut de la crema de l'estat, el 9 N serà molt diferent de com estava previst. Tanmateix resta profundament marcat pel clam popular de la V de l'11 de setembre (fa 41 dies), per la submissió presidencial a la prohibició estatal de la Consulta, de fa vuit dies, com per l'exigència de convocatòria d'eleccions en tres mesos per part de l'ANC, d'això fa quatre dies, el 19 d'octubre des a la Plaça de Catalunya.
Ahir, el portaveu presidencial, Francesc Homs, reconeixia que el president Mas s'havia quedat curt en la metàfora de la porcellana esquerdada, doncs era la vaixella complerta la que havia sofert la trencadissa. Homs també pretenia ajornar el debat sobre les eleccions per evitar el punyent mandat emès des de la Plaça de Catalunya.
Fins ara CiU havia insistit que les eleccions han de ser plebiscitàries amb Artur Mas al davant, amb la potestat única presidencial de convocar-les. El pla de CiU és obligar a ERC a restar hostatge de la unitat amb CiU dels dos darrers anys. Aquest pla es desenvolupava amb una candidatura unitària única per la independència, mentre se seguiria avalant les destrosses dels pressupostos retalladors.
En el nou 9 N conflueixen dos aspectes cabdals.
La participació i els tipus de mobilització donarà el to de si es produeix una inflexió cap al reflux del procés sobiranista, a encarrilar-se en pactes i terceres vies amb l'estat, o si s'esdevé un nou impuls cap endavant, amb una decantació més elevada de la ciutadania vers la ruptura amb les prohibicions de l'estat i en el suport a la independència.
El segon aspecte és sobre el lideratge i hegemonia política catalana. Està en joc mantenir-se el lideratge de Mas i CiU amb el suport d'ERC i fent seguir a l'ANC, o si la dreta catalana perdrà la seva hegemonia que podria passar a ERC, amb un protagonisme superior ciutadà de l'ANC.
En aquest canvi l'enfocament que es faci en la política econòmica, en els pressuposts, fiscalitat i destí dels ingressos i impostos, marcarà si un nou lideratge simplement va a substituir institucionalment el referent de la dreta de vàries dècades, CiU, o si hi ha un tomb cert cap a l'esquerra, vers la majoria ciutadana treballadora.
L'exigència de convocatòria d'eleccions clarifica i enforteix la participació pel 9 N. Convé que en aquesta perspectiva aquesta jornada "de participació" sigui de potent mobilització, denúncia i vot.
El clam i sana pressió per la unitat, en tant que unitat per Catalunya, per tant favorable a la majoria de la població catalana, val a dir de qui viu i treballa a Catalunya, necessita de l'acord compromès de  les esquerres en el desenvolupament de la sobirania de Catalunya, i en el canvi de política econòmica.
En el 9 N es pot encetar el camí constituent ver una República Catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada