15/10/14

Unitat trencada, Consulta bufa


De Manel Fontdevila.
No hi ha la Consulta 9 N. Artur Mas, el president, l'ha suspès. Ho ha fet tot sol, si més ni el fet d'anul·lar-la, o només amb CiU en caiguda lliure.
La Generalitat Autonòmica ha acatat, amb la decisió del president Mas, la suspensió cautelar decretada pel Tribunal Constitucional, a instancies del govern estatals del PP, amb el suport del PSOE.
Mas ha desestimat obeir al Parlament de Catalunya i desenvolupar la legalitat política i jurídica sobirana catalana. El president ha obeït les imposicions de l'estat, com obeeix fil per randa la política econòmica retalladora imposada per la Troika.
La Generalitat Autonómica no pot ser sobirana ni lliure dins la Constitució de 1978, ni en el Regne d'Espanya.
El conclave president i partits va rebutjar compartir la trencadissa. L' incompliment del clam popular i de les decisions del Parlament per part de Mas capgira tot l'escenari.
La porcellana -la unitat entorn la Consulta 9 N- l'ha trencada el president . Cal digerir política i psicològicament que ha quedat esmicolada. Les al·legories sobre que només està esquerdada i es pot recompondre són un miratge. CiU ja no pot jugar aquest rol. En tot cas l'estat ja s'ocuparà d'impedir-ho, mentre es pretengui no desobeir la llei estatal contra la sobirania de Catalunya.
El govern de CiU s'ha quedat sense política. La credibilitat s'esvaeix junt amb la Consulta 9 N.  La legislatura ha fet fallida, si més no en els paràmetres com es va encetar.
La unitat del procés, en referència a la d'ERC amb CiU, pivotava en dos components. La Consulta i el suport d'ERC a la política econòmica de CiU.
L'anomena't pacte de la llibertat s'ha vestit d'interès del país, però aquest pacte de governabilitat ha esclatat. Com ha expressat la CUP amargament, s'han complert les imposicions destructives de la política neoliberal retalladora del pacte, ans s'ha incomplert clamorosament la realització de la Consulta 9 N.
Què ha de fer ara ERC, artífex del suport al govern de CiU des del Parlament?
El President Mas pot ser un encantador de serps que orquestra cants de sirena. Ans Mas ha enganyat durant mesos. Ha incomplert les decisions del Parlament. Ha defraudat l'anhel i clam popular.
Mas no és l'artífex de la llibertat de Catalunya. El president és el malabarista de les retallades que colpeixen el país. El seu mentor Jordi Pujol va aguantar dècades d'engany, Mas no tindrà pas tanta consideració. El temps de Mas s'acaba amb la seva Consulta bufa.
El Full de Ruta del discurs presidencial i de CiU és un miratge. No hi ha Ruta, no es fa camí, no hi ha fi de concreció de sobirania catalana. Només esments de voluntats desmentides pels fets. L'estat barra el pas i la Generalitat de CiU ho acata.
Ningú vol eleccions, això diu tothom des dels partits. Però el govern caurà en un moment o altra. Les crisis polítiques no acostumen a ser endreçades amb els desitjos o plans dels governants i partits, com tampoc ho és la crisi econòmica.  Mas i CiU estan en caiguda lliure, en fallida. Quin és el pla de reflotament més enllà de que l'ERC o l'ANC s'empassin el miratge d'una consulta bufa i posin la xarxa de salvament? Serà Mas una Au Fènix?
L'escenari se situa en el 9 N i la perspectiva de post 9N.
El diumenge 19 amb "Ara és l'hora" a la Plaça de catalunya (12,00 h). El mateix 9 N ens cal el suport a tota acció mobilitzadora, amb un contingut central de denúncia de la suspensió del TC i del govern de l'estat, junt amb el rebuig al fer-se enrere de CiU i el president.
Oriol Junqueras, ERC, ha posat sobre la taula la proposta d'una declaració unilateral d'independència (DUI). Tanmateix poc es farà per part de qui no te capacitat per organitzar la prevista Consulta 9 N.
CiU promou unes eleccions plebiscitàries amb llista única o de país, malgrat que la llista única sigui avui en dia una quimera. A no ser que ERC renunciï a focalitzar sobre la independència, tot fent cas als cants de sirena que xuclen el procés de sobirania cap enrere a l'autonomisme legal vigent.
La perspectiva de república catalana, amb un procés de construir la sobirania catalana ens permet establir un escenari constituent, per unes eleccions que obrissin pas a la voluntat ciutadana, canviant la política econòmica.  
Una Generalitat lliure i sobirana necessita d'una mobilització potent sostinguda de la societat civil, amb unes eleccions constituents que desacatin les prohibicions estatals. Catalunya ha d'aconseguir decidir el què vol ser i les relacions que vol establir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada