 |
| De Manel Fontdevila. |
La Generalitat Autonòmica ha acatat, amb la decisió del president
Mas, la suspensió cautelar decretada pel Tribunal Constitucional, a instancies
del govern estatals del PP, amb el suport del PSOE.
Mas ha desestimat obeir al Parlament de Catalunya i desenvolupar
la legalitat política i jurídica sobirana catalana. El president ha obeït les
imposicions de l'estat, com obeeix fil per randa la política econòmica
retalladora imposada per la Troika.
La Generalitat Autonómica no pot ser sobirana ni lliure dins
la Constitució de 1978, ni en el Regne d'Espanya.
El conclave president i partits va rebutjar compartir la
trencadissa. L' incompliment del clam popular i de les decisions del Parlament
per part de Mas capgira tot l'escenari.
La porcellana -la unitat entorn la Consulta 9 N- l'ha
trencada el president . Cal digerir política i psicològicament que ha quedat esmicolada.
Les al·legories sobre que només està esquerdada i es pot recompondre són un
miratge. CiU ja no pot jugar aquest rol. En tot cas l'estat ja s'ocuparà d'impedir-ho,
mentre es pretengui no desobeir la llei estatal contra la sobirania de Catalunya.
El govern de CiU s'ha quedat sense política. La credibilitat
s'esvaeix junt amb la Consulta 9 N. La
legislatura ha fet fallida, si més no en els paràmetres com es va encetar.
La unitat del procés, en referència a la d'ERC amb CiU, pivotava
en dos components. La Consulta i el suport d'ERC a la política econòmica de
CiU.
L'anomena't pacte de la llibertat s'ha vestit d'interès del
país, però aquest pacte de governabilitat ha esclatat. Com ha expressat la CUP
amargament, s'han complert les imposicions destructives de la política
neoliberal retalladora del pacte, ans s'ha incomplert clamorosament la
realització de la Consulta 9 N.
Què ha de fer ara ERC, artífex del suport al govern de CiU
des del Parlament?
El President Mas pot ser un encantador de serps que
orquestra cants de sirena. Ans Mas ha enganyat durant mesos. Ha incomplert les
decisions del Parlament. Ha defraudat l'anhel i clam popular.
Mas no és l'artífex de la llibertat de Catalunya. El president
és el malabarista de les retallades que colpeixen el país. El seu mentor Jordi
Pujol va aguantar dècades d'engany, Mas no tindrà pas tanta consideració. El
temps de Mas s'acaba amb la seva Consulta bufa.
El Full de Ruta del discurs presidencial i de CiU és un
miratge. No hi ha Ruta, no es fa camí, no hi ha fi de concreció de sobirania
catalana. Només esments de voluntats desmentides pels fets. L'estat barra el
pas i la Generalitat de CiU ho acata.
Ningú vol eleccions, això diu tothom des dels partits. Però
el govern caurà en un moment o altra. Les crisis polítiques no acostumen a ser endreçades
amb els desitjos o plans dels governants i partits, com tampoc ho és la crisi
econòmica. Mas i CiU estan en caiguda
lliure, en fallida. Quin és el pla de reflotament més enllà de que l'ERC o
l'ANC s'empassin el miratge d'una consulta bufa i posin la xarxa de salvament? Serà
Mas una Au Fènix?
L'escenari se situa en el 9 N i la perspectiva de post 9N.
El diumenge 19 amb "Ara és l'hora" a la Plaça de
catalunya (12,00 h). El mateix 9 N ens cal el suport a tota acció
mobilitzadora, amb un contingut central de denúncia de la suspensió del TC i
del govern de l'estat, junt amb el rebuig al fer-se enrere de CiU i el
president.
Oriol Junqueras, ERC, ha posat sobre la taula la proposta
d'una declaració unilateral d'independència (DUI). Tanmateix poc es farà per
part de qui no te capacitat per organitzar la prevista Consulta 9 N.
CiU promou unes eleccions plebiscitàries amb llista única o
de país, malgrat que la llista única sigui avui en dia una quimera. A no ser que
ERC renunciï a focalitzar sobre la independència, tot fent cas als cants de sirena
que xuclen el procés de sobirania cap enrere a l'autonomisme legal vigent.
La perspectiva de república catalana, amb un procés de construir
la sobirania catalana ens permet establir un escenari constituent, per unes
eleccions que obrissin pas a la voluntat ciutadana, canviant la política
econòmica.
Una Generalitat lliure i sobirana necessita d'una mobilització
potent sostinguda de la societat civil, amb unes eleccions constituents que desacatin
les prohibicions estatals. Catalunya ha d'aconseguir decidir el què vol ser i
les relacions que vol establir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario