A cop calent, Mas ho aprofita per oferir la ficció del
miratge de que aquí seguim endavant amb tots els contratemps. Així, ara farem
un procés participatiu amb una consulta placebo el mateix 9 N. Amb aquesta
estratagema burlarem l'estat, estalviant-se una obligada ruptura política. Alhora
Rajoy por afluixar les imposicions un cop considera l'estat que s'ha
neutralitzar l'anomena't monotema o soufflé. Mas és útil al PP sempre que freni
la ruptura sobiranista.
Per la mentalitat convergent,CiU és Catalunya i sap el
millor per aquest país. Sí a les elits catalanes els hi va bé, sobretot si les
seves butxaques poden seguir sucoses, vol dir que el poble ja superarà els
sacrificis que calgui que ja els hi explicarem en català.
El nou 9 N és una consulta bufa. Serà el placebo que calmi
la bola de foc de la frustració catalana?
 |
| De Ferreres. |
S'argumenta que un nou fracàs del nou 9 N afectaria el futur
del procés sobiranista, així com un èxit catapultaria a Mas a cap del pol dreta
autonomista-sobiranista-independentistes. És un fals dilema induït per
l'estratègia i els cants de sirena de CiU.
El xoc que es viu fa ulls clucs del fet que la fallida i el
fracàs rau en la decisió presidencial de no seguir l'execució pràctica de la
incipient sobirania catalana. Ara bé el xoc passarà i el dol s'ha de fer ben
fet.
L'alternativa a la Consulta 9 N de la Llei de Consultes, és
el procés participatiu 9 N o aquest es un miratge continuador del gran engany
convergent al país?
Superar el dol és allunyar l'espectre d'una frustració
gegantina que sumeixi a la ciutadania en la decepció. Ara s'ha de passar a
establir un nou objectiu polític, un nou lideratge, amb unes noves fites i Full
de Ruta.
L'alternativa d'avenç a la Consulta fallida passa per unes
eleccions. La condició de que han de ser plebiscitàries és un altre mite que
bandeja CiU per aconseguir mantenir-se al capdavant de l'estela institucional governamental.
Les plebiscitàries amb llista unitària única, li servirien a CiU de flotador, xarxa o vestit ignífug, enfront
de la caiguda lliure i el cremar-se. CiU amenaça en que el president no
convocarà eleccions si no hi ha acord de candidatura.
Tanmateix les eleccions s'obriran camí malgrat tot. Per encarrilar
el procés, en una via diferent de la via morta en que l'ha conduit l'estat i CiU,
s'ha de superar l'aliança de centre dreta i si més no virar cap a l'esquerra.
ERC ha de deixar de dubtar i apostar per una estratègia de ruptura democràtica conseqüent
amb una política econòmica industrial i social.
Les noves aliances han de situar-se en un eix
independetisme-sobiranisme-federalismeautodeterminista. Val a dir una gran
entesa de les esquerres.
Per fer-ho creïble s'ha de notar en primer lloc en un canvi
profund de la política econòmica i social, en l'orientació dels Pressupostos de
la Generalitat. Pel nou eix i aliances s'ha de girar la vista i teixir acords
amb els sindicats i amb les marees socials. Està disposada ERC a fer-ho, o el
pànic escènic la mantindrà a les faldes del patriotisme del peix al cove de la
trama pujolista CiU?
La frustració, junt a una manca de lideratge per part de les
esquerres, és el que podria abocar a donar ales a la dreta més conservadora,
reaccionaria i centralista. La responsabilitat de l'ANC i dels partits polític
és majúscula.
A les eleccions s'ha d'oferir resposta al clam de sobirania
i independència així com a les necessitats socials amb uns Pressupostos que
acabin amb les retallades destructores.
La doble necessitat política de les vessants nacional i social
són el factor de que no sigui factible una candidatura unitària única. En canvi
hi ha possibilitat d'establir uns punts programàtics conjunts a les diferents
candidatures o a una entesa de les esquerres. Un dels punts inevitables és el
referèndum "per decidir".
És probable que sigui necessari cercar la concreció d'una
nova declaració de sobirania efectiva que convoqués i executés el referèndum.
El punt d'inici rau en el clam popular d'aquests quatre
anys, traduït en versió parlamentaria en la Declaració de Sobirania del
Parlament de Catalunya: "La població de Catalunya és objecte polític i
jurídic de sobirania".
El desenvolupament d'aquesta sobirania, amb una concreció
política i jurídica avinent, és com es podria constituir tot el sistema polític
de nova legalitat sobirana català, amb una Generalitat lliure de les servituds
i prohibicions autonòmiques. La República catalana entraria per la porta gran
d'un procés constituent ciutadà popular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario