El 9 N amb el cristall del color de la legalitat sobirana catalana

Tàpies.

Situació crítica. Nova cimera avui del president, govern i partits. La comissió de coordinació ha estat durant la setmana. Què n'hi ha? Rumors, filtracions irrellevants i secretisme  vers el subjecte polític i jurídic de sobirania. Declaracions de que tot es va preparant pel 9 N. Malgrat ningú s'ho pugui creure.

Desitjar quelcom i decidir què s'ha de fer, no és el mateix que fer-ho. Això no és liderar ni mantenir la paraula de president. La credibilitat presidencial és il·lusòria. L'astúcia de Mas rau en arrossegar a ERC i els altres partits a compartir l'angoixa del compte enrere. O pitjor si es tracta de  posar el fre a desenvolupar la legalitat jurídica de la sobirania catalana, sustentada en la legitimitat de la mobilització i força popular.

Mentre, el president Mas aconsegueix surfejar sobre la incertesa. El pànic i la paràlisi dels partits davant la crònica anunciada d'una crisi de govern i unes eleccions anticipades, dóna el miratge de que Mas i CiU poden mantenir ferm el timó. Malgrat que la realitat és que es va a la deriva, en el millor dels cassos.

Desitjo sorprendre'm de grat del conclave govern i caps parlamentaris.   

L'ANC, què a la fi resulta ser qui té voluntat i capacitat de mobilització, no sap del compliment del president i del govern respecte a l'última resolució parlamentària, que instava, junt a convocar, a organitzar la Consulta del 9 de novembre.

El dilema sobre el tipus de Consulta alternativa es pot resoldre adoptant i aplicant legalitat catalana. Això significa, ras i curt, no acatar, rebel·lar-se, fer insubmissió, desobeir, les imposicions del govern PP i del TC basades en la legalitat estatal espanyola.

Les millors garanties democràtiques són complir amb el "Posin les urnes!" i la decisió parlamentària d'"instar" a organitzar la consulta el 9 de novembre.

Cada dia es pot fer un nou pas en la legalitat catalana. Significa fer un camí que ja se sap que xocarà invariablement amb la legalitat constitucional espanyola.

Plànyer-se de que les condicions democràtiques minven a trenta dies escaig del 9 N, sembla com si es confessés que es confiava en un acord amb l'estat. Tanmateix se sabia d'antuvi que no era possible un acord digne amb el context de Constitució de 1978, govern del PP, Tribunal Constitucional, endemés del suport nacional espanyol del PSOE al PP.

Mas i el govern de CiU no donen la talla. Va gairebé en fallida. El compromís rau en organitzar la Consulta 9 N. Per tant en posar les urnes per fer una votació en condicions.

Un succedani o un rebuig clamorós, si esdevé incapacitat presidencial, governamental i parlamentària, sempre es pot fer i ho farà la societat civil.

ERC, que recull el vot majoritari popular, és a qui li correspon liderar amb una entesa de l'esquerra catalana, o començar a ser fagocitada pels poders que donen vida a CiU. La credibilitat la donaria un tomb clar en la política econòmica i social, establert amb els sindicats i marees.

Ara és l'hora de votar. Això és el que cal exigir al President i al Govern. S'ha d'organitzar i assegurar-ho des de la incipient legalitat catalana.

L'ANC també ha de ser curosa amb la mobilització i el clam de la Diada. No fou el d'eleccions sinó el de Votar. Les eleccions anticipades mostrarien la fallida del president, del govern i d'un Parlament incapaç, si es dona el cas, d'executar les seves pròpies decisions.

La il·lusió de llista o candidatura col·lectiva única entorn a CiU i ERC, pivotant sobre el president Mas, és una quimera. No hi haurà aquest tipus de candidatura que segueixi essent hostatge d'una política econòmica i d'uns Pressupostos que colpeixen i destrueixen el poble treballador i el país. El taló d'Aquiles d'ERC, o la dependència sísifica vers el president Mas, rau en el suport als Pressupostos de CiU.  

Esquerres pel SíSí s'han posat en acció perquè es faci la consulta i per progressar en el SíSí. La convicció en la llibertat i la necessitat d'una República Catalana és cabdal per a la constitució d'un nou país.

Si Mas i CiU es fan enrere a un mes vist del 9 N, és la seva responsabilitat que els partits parlamentaris no poden permetre. Potser deixar-se de secrets que faciliten a Mas surar en fals. Potser és hora d'agafar el brau per les banyes i obligar a complir els acords. Potser si s'informés i mobilitzés a la ciutadania es veurien les coses d'un altre color.