21/10/14

Rauxa i seny


La plaça es va omplir de gent fervorosa, amatent, disciplinada en el compromís per la llibertat de Catalunya. Un 19 N amb clam de llibertat. El sol estiuenc feu que la plaça suara compromís unitari i per votar.
D'ençà el dimarts, quan el president Mas va baixar del compliment de l'Onze de Setembre i de les resolucions del Parlament, ha estat un xute de rauxa. Tot s'ha capgirat.
L'al·locució presidencial de fa una setmana, dimarts 14 d'octubre, Mas i CiU pretenien una voladura controlada per esvair l'acatament autonòmic a la legalitat constitucional estatal. Mentre, conduïen el succedani de consulta a supeditar una ERC encadenada al destí presidencial. Tant l'actual com el futur de Mas.
Mas va pretendre combinar la submissió a l'estat contra la Consulta 9 N amb la hegemonització de l'ANC. L'objectiu fou una llista unitària única, avalada per l'ANC com la candidatura de país, per mantenir a Mas de cap, i salvar de la desfeta a CiU. L'amenaça era que no es convocaven eleccions sinó hi havia submissió d'ERC i de l'ANC. Homs i Rull ho han repetit a escreix. La convocatòria electoral és legalment potestat del president. Cosa certa. Com també que fa una setmana, i fins i tot només mitja, cap partit volia eleccions. Uns perquè els hi perjudicaven, altres per vertigen del que esdevingui.
L'ombra dels Pressupostos amb noves retallades contra la població és un dels altres esculls insalvables hi ha davant CiU.
Diumenge 19 a la plaça de Catalunya la voladura va esclatar, amb un mànec de la paella tant rogent que crema la ma que pretenia tenir-la ben agafada i lligada.
El retruny del clam d'unitat de Catalunya, es va concretar amb l'exigència clara, per part de l'ANC i Òmnium, d'eleccions en el termini de tres mesos, per disposar d'un nou Parlament abans de la propera Primavera, val a dir de les eleccions municipals i generals.
La llista unitària única ha restat en llista de part del país. Potser fins i tot una part més petita que altres possibles llistes unitàries entre les esquerres.
Hi ha dues raons senyeres per posar distància de les imposicions de CiU, governamentals i del president.
El president i CiU han obeït les imposicions de l'estat mentre desobeïen i ajornaven la Consulta 9 N acordada pel Parlament de la Generalitat.
Els Pressupostos de la Generalitat són tant impopulars què ERC no pot seguir assumint-los sense l'esquer del pas a la independència. Oriol Junqueras ha especificat que no vol votar més uns Pressupostos autonòmics. Aniria millor si s'hi afegís que són ben reprovables un pressupostos retalladors que empitjoren greument la vida i el treball de la població catalana.
Segur que ningú en els seus cabals pretén relacionar les retallades econòmiques i socials amb la unitat de Catalunya.
La idea de que no han d'haver-hi interessos de partits i electorals per sobre de la voluntat del país, també la comparteixo i situo en relació a que no poden haver-hi polítiques que vagin contra la immensa majoria de la població treballadora que configura el país.
Un 9 N de rebuig i lluita, vol dir mobilització i acció. L'acció de votar a les urnes, ni que sigui simbòlica, esdevé una denúncia de la prohibició de la consulta, però també de l'obediència a la prohibició per part del president.
El 9 N ha de preparar-se per ser la convocatòria de les eleccions, de nou anticipades, i amb la legalitat autonòmica estatal. Ni CiU ni el PSC, però tampoc ERC, han fet per manera durant tots aquest anys per adoptar una llei electoral pròpia catalana. Seguim aprofitant fil per randa la llei estatal.
Per això convé introduir l'horitzó i el concepte d'eleccions constituents.
Hi ha condicions pes uns punts programàtics que simbolitzin el compromís i la unitat per la llibertat catalana.
La necessitat d'un canvi en la sobirania va de bracet amb un canvi en la política econòmica. Això permetreria despertar la massa indecisa o que assimila el fet català a les retallades de CiU.
En un projecte constituent cadascú pot introduir les propostes de Independència, Declaració Unilateral de Independència (DUI), concreció de sobirania i legalitat catalana no autonomista, alliberar la Generalitat de l'Autonomia i l'estat, Estat propi, en fi, com proposa EUiA, anar cap a la constitució d'una República catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada