D'ençà el dimarts, quan el president Mas va baixar del
compliment de l'Onze de Setembre i de les resolucions del Parlament, ha estat un
xute de rauxa. Tot s'ha capgirat.
L'al·locució presidencial de fa una setmana, dimarts 14 d'octubre,
Mas i CiU pretenien una voladura controlada per esvair l'acatament autonòmic a
la legalitat constitucional estatal. Mentre, conduïen el succedani de consulta
a supeditar una ERC encadenada al destí presidencial. Tant l'actual com el
futur de Mas.
Mas va pretendre combinar la submissió a l'estat contra la
Consulta 9 N amb la hegemonització de l'ANC. L'objectiu fou una llista unitària
única, avalada per l'ANC com la candidatura de país, per mantenir a Mas de cap,
i salvar de la desfeta a CiU. L'amenaça era que no es convocaven eleccions sinó
hi havia submissió d'ERC i de l'ANC. Homs i Rull ho han repetit a escreix. La
convocatòria electoral és legalment potestat del president. Cosa certa. Com
també que fa una setmana, i fins i tot només mitja, cap partit volia eleccions.
Uns perquè els hi perjudicaven, altres per vertigen del que esdevingui.
L'ombra dels Pressupostos amb noves retallades contra la
població és un dels altres esculls insalvables hi ha davant CiU.
Diumenge 19 a la plaça de Catalunya la voladura va esclatar,
amb un mànec de la paella tant rogent que crema la ma que pretenia tenir-la ben
agafada i lligada.
El retruny del clam d'unitat de Catalunya, es va concretar
amb l'exigència clara, per part de l'ANC i Òmnium, d'eleccions en el termini de
tres mesos, per disposar d'un nou Parlament abans de la propera Primavera, val
a dir de les eleccions municipals i generals.
La llista unitària única ha restat en llista de part del
país. Potser fins i tot una part més petita que altres possibles llistes
unitàries entre les esquerres.
Hi ha dues raons senyeres per posar distància de les
imposicions de CiU, governamentals i del president.
El president i CiU han obeït les imposicions de l'estat
mentre desobeïen i ajornaven la Consulta 9 N acordada pel Parlament de la
Generalitat.
Els Pressupostos de la Generalitat són tant impopulars què
ERC no pot seguir assumint-los sense l'esquer del pas a la independència. Oriol
Junqueras ha especificat que no vol votar més uns Pressupostos autonòmics.
Aniria millor si s'hi afegís que són ben reprovables un pressupostos
retalladors que empitjoren greument la vida i el treball de la població
catalana.
Segur que ningú en els seus cabals pretén relacionar les
retallades econòmiques i socials amb la unitat de Catalunya.
La idea de que no han d'haver-hi interessos de partits i
electorals per sobre de la voluntat del país, també la comparteixo i situo en
relació a que no poden haver-hi polítiques que vagin contra la immensa majoria
de la població treballadora que configura el país.
Un 9 N de rebuig i lluita, vol dir mobilització i acció. L'acció
de votar a les urnes, ni que sigui simbòlica, esdevé una denúncia de la
prohibició de la consulta, però també de l'obediència a la prohibició per part
del president.
El 9 N ha de preparar-se per ser la convocatòria de les
eleccions, de nou anticipades, i amb la legalitat autonòmica estatal. Ni CiU ni
el PSC, però tampoc ERC, han fet per manera durant tots aquest anys per adoptar
una llei electoral pròpia catalana. Seguim aprofitant fil per randa la llei
estatal.
Per això convé introduir l'horitzó i el concepte d'eleccions
constituents.
Hi ha condicions pes uns punts programàtics que simbolitzin
el compromís i la unitat per la llibertat catalana.
La necessitat d'un canvi en la sobirania va de bracet amb un
canvi en la política econòmica. Això permetreria despertar la massa indecisa o que
assimila el fet català a les retallades de CiU.
En un projecte constituent cadascú pot introduir les
propostes de Independència, Declaració Unilateral de Independència (DUI), concreció
de sobirania i legalitat catalana no autonomista, alliberar la Generalitat de l'Autonomia
i l'estat, Estat propi, en fi, com proposa EUiA, anar cap a la constitució
d'una República catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario