El sentiment ciutadà de decepció i ràbia porta pel moment a
l'acció i mobilització junt a la denúncia. El diumenge omplirem la Plaça de
Catalunya del clam de sobirania i llibertat.
L'Autonomia de Catalunya no s'atreveix ni a fer la Consulta,
malgrat arribés a convocar-la. L'estat
de les Autonomies del Regne d'Espanya no ho permet. La Generalitat autonòmica
obeeix a l'estat. El President ajorna la sobirania que el poble i Parlament proclamen.
La CiU autonomista, amb una cara sobiranista i
independentista, no s'ha atrevit a fer el pas de llibertat. Artur Mas ha desestimat
desacatar el govern de l'estat i el TC. El president ha desaprofitat l'ocasió de
convertir-se en l'organitzador de la Consulta.
Ni CiU ni el president Artur Mas donen la talla del que
aquest poble necessita i clama. Nou estat i Independència. Ni tant sols ho pot
decidir!
La brama del "no és democràtic votar" (sic!), o
l'inefable Twit "és un èxit de la democràcia que no es pugui votar" a
la Consulta (Alicia Sánchez-Camacho, PP) faran la volta el món.
La democràcia autonòmica fa mèrits per assimilar-se a una versió
adaptada de la democràcia orgànica del Movimiento Nacional del dictador Franco.
La bola de foc del sentit popular empeny a passar al següent
escenari.
A ERC i Oriol Junqueras els hi correspon estar a l'alçada
del moment polític. Hauran de deixar de respondre, plànyer-se i ploriquejar,
per assumir la iniciativa política
davant els cops de cec, els enganys i el trilerisme presidencial.
La perspectiva d'eleccions acompanya a la bola de foc. CiU
les vol plebiscitàries de llista unitària única. ERC esmenta plebiscitàries sense
llista única, amb possibilitat de marc constituent, una Declaració Unilateral
de Independència (DUI) i Referèndum. EUiA proposa procés constituent i
república catalana.
Un escenari d'eleccions seria més favorable a la població
catalana en el cas de que teixim una aliança de les esquerres pro Consulta -independentistes,
sobiranistes i federalistes- d'acord amb els sindicats.
El desenvolupament de legalitat catalana sobirana es pot
enfocar amb una nova declaració de sobirania que concreti el desenganxament de
la Generalitat de l'autonomisme, que
impedeix votar, vers una Generalitat lliure i sobirana, basada en un canvi en la
política econòmica.
Són una alenada fresca les declaracions d'Oriol Junqueras
sobre que ERC no tornarà a votar uns Pressupostos autonòmics.
La coherència aconsella preparar uns Pressupostos complerts,
treballats amb els sindicats, on es faci front a la gasiveria estatal, a la
Fiscalitat i l'economia submergida, la política industrial, els serveis públics
i socials, en fi, han de finalitzar amb les retallades que destrueixen la vida de
la ciutadania.
L'ANC representa un factor cabdal sorgit i genuí del procés
sobiranista. A la fi, haurà de fer de llevadora de les eleccions. Siguin
plebiscitàries o constituents, les eleccions han d'encarrilar els objectius, el
full de ruta, les aliances, per aconseguir el procés sobiranista què CiU ha
resultat incapaç.
"Ara és l'hora" (ANC i Òmnium) criden a omplir la
Plaça de Catalunya aquest diumenge 19. Allà lluitarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario