8/10/14

Si us plau, coratge per una gran entesa de l'esquerra catalana



De Manel Fontdevila.

La convocatòria de Consulta ho trastoca tot. El pacte tàcit de suport al govern CiU per part d'ERC és clarament insuficient. El lideratge de Mas i de CiU va a remolc de la pressió popular -"V" Diada i ANC amb Òmnium i Ara és l'hora- i dels recursos del govern estatal amb les conseqüents suspensions per part del Tribunal Constitucional.
Per evitar la deriva governamental que aboqui a acatar la suspensió cautelar de la Consulta i decidir les passes a fer, s'ha fet una comissió de coordinació de màxim nivell entre govern i partits parlamentaris. Un "Govern de facto" com esmenta La Directa?
Es fa amb previ pacte d'opacitat, sense transparència, que a la fi amaga deliberacions i acords a la ciutadania del poble que és subjecte polític i jurídic de sobirania, fins als propis partits compromesos en la Consulta i a la mateixa ANC.
Fins ara, en part ERC determinava que el govern i el president Mas seguissin amb la Consulta, tanmateix per altra part ERC restava hostatge de CiU i del lideratge de Mas. Sobretot al permetre, amb el suport, aprovar uns pressupostos retalladors que perjudiquen seriosament a la població treballadora i deconstrueixen país.
Ara pot esdevenir que tots els partits d'esquerres pro Consulta siguin els hostatges del president Mas. Tanmateix el que convé és que l'esquerra faci pinya per representar i executar políticament la demanda cabdal de la "V" mobilitzada del poble de Catalunya: "Posin les urnes!" (Carme Forcadell de l'ANC, al cloure la "V" del milió vuit-centes mil).
S'assegura, apuntalant o enfortint el lideratge de Mas de CiU, la realització efectiva de la Consulta 9N?
La pressió popular que fa que "Mas ho està fent per sobre de les nostres expectatives" (Quim Arrufat), no convé pas que converteixi el president en un Charles de Gaulle català.
Coratge dins la incertesa de la situació de possibilitat de pre-ruptura pel xoc de legitimitats i legalitats estatal constitucional espanyola i d'afirmació constituent de la sobirania catalana. Coratge però no temeritat ni beure's l'enteniment.
La CUP ha donat el to: "Sisplau, que (ERC) entrin al Govern i assegurin que hi ha consulta", per garantir des de dins que es compleixin tots els acords sobre la Consulta. I fins i tot en cas d'emergència nacional la CUP podria considerar-ho.
Si més no això representa un canvi profund a l'estratègia independentista. Cert que pel tot per la Consulta val la pena esmunyir tota la imaginació i intel·ligència possible. Precisament per això cal construir el procés polític i d'aliances per fer minvar, i substituir, el lideratge polític i institucional de CiU i de Mas.
És d'agrair que la CUP comenci a alertar una mica del què es cou.
En especial és important que els diputats/es de la CUP exigeixin les responsabilitats a ERC. Així com la demanda d'expulsar del Govern els consellers que no tenen clar si arribar "fins al final amb el 9 N". Amb la franca defensa de "Si no hi ha mobilització, si la gent no respon a cada crida, difícilment l'electricitat podrà córrer pel quadre elèctric", com ha exposat Quim Arrufat.
En aquest sentit la qüestió és el contingut de les responsabilitats que es demanin i el sentit de l'estratègia amb la que fer camí.
La indignació és òbvia davant la prohibició i boicoteig de la Consulta per part del govern estatal i el Tribunal Constitucional. Alhora per la "Yenka sobiranista" que pretén practicar CiU abocada a un final de submissió vorejant però sense consumar la ruptura política.  
És un moment poc adient per espantar-se. Tothom sabia que no hi haurien garanties democràtiques per part de l'estat espanyol. Ni garanties plenes, ni minses ni suficients. Les úniques garanties democràtiques màximes possibles són les que es puguin orquestrar des de la sobirania i la legalitat política i jurídica constituent catalana.
El pànic vers els esdeveniments de les imposicions estatals antidemocràtiques poden produir vertigen, ans a l'hora d'escalar els cims de la sobirania catalana és mala consellera. Cor calent i cap fred i clar.
Les Esquerres pel SíSí és un acord que aplega a tota l'esquerra del SíSí. Aquesta plataforma és una experiència inèdita. Esquerrespel SíSí assenyala un camí de lluita i ruptura per la sobirania catalana amb la Consulta, amb l'estratègia vers una República Catalana i la necessitat política de la Independència del Regne d'Espanya.
Pel 9 N cal una gran entesa de l'esquerra catalana. Perquè no és molt millor pressionar a ERC perquè miri i giri cap a la seva esquerra? Com fer-ho? És possible?
Hauria d'explorar-se i de forjar un escenari d'acord entre ERC, ICV, EUiA, CUP, i altres que convinguin, amb la complicitat activa sindical i social amb CCOO, UGT i Marees socials. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada