27/10/14

El trencadís de les esquerres


Trencadís a Reus.
La metàfora de la trencadissa del procés de consulta vers la sobirania catalana no és del grat de Cristina Sánchez Miret. Aquesta sociòloga ens proposa un apropament creatiu en el seu article "De la porcellana fina al trencadís". Sánchez Miret reivindica l'aportació modernista catalana de reciclar ceràmica i vidre esmicolat per fer una creació surrealista seductora. Un festival dels sentits en la disbauxa i plaent. Rauxa i seny.
El mosaic clàssic grec i sobretot romà ha estat interpretat de forma genial amb aquest algoritme de reciclatge, utilitat i bellesa.
Pot ser una bona idea emprar-ho pel procés de sobirania i independència catalana, incloses les relacions amb l'estat del Regne d'Espanya i amb Europa.
La unitat catalana rau en l'anhel i necessitats pregones del poble de Catalunya. Val a dir de la majoria de la ciutadania treballadora.
Trencadís al Parc Güell.
La sobirania catalana pot fer camí si posa al seu lloc a l'estat depredador que nega la llibertat de vot. Aquest camí és dual, doncs alhora la població treballadora ha de posar distàncies amb la minoria financera i gran patronal catalana que sent seu i útil l'estat actual espanyol. La corrupció que gangrena a Convergència és una malaurada expressió de com pròcers patriotes entenen Catalunya al seu servei i benefici particular.
El trencadís social i política català s'ha de dissenyar, reciclar i construir pel bon us i futur de la ciutadania.
La submissió de Mas i CiU a les prohibicions estatals autonòmiques -govern estatal del PP i el seu Tribunal Constitucional- mostren que el president no està a l'alçada del repte i de la confrontació, per tant no pot liderar el país. CiU resulta en fallida. Fer el salt de l'autonomisme al sobiranisme per la independència exigeix trencar amb l'Autonomia com institució estatal espanyola.
Si algú lidera la demanda de sobirania i independència és el clam popular vehiculitzat a través de l'ANC. Els partits són catapultats per la pressió popular o  van a rastres de la marea ciutadana per la llibertat.
La mobilització de participació amb el vot, el rebuig i denúncia, del 9 N és la propera fita.
L'esquerra vol i dol. Les esquerres en aliança són les que ara tenen el repte de prendre el testimoni per contribuir a constituir una Generalitat de Catalunya sobirana, lliure i social.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada