 |
| Trencadís a Reus. |
El mosaic clàssic grec i sobretot romà ha estat interpretat de
forma genial amb aquest algoritme de reciclatge, utilitat i bellesa.
Pot ser una bona idea emprar-ho pel procés de sobirania i independència
catalana, incloses les relacions amb l'estat del Regne d'Espanya i amb Europa.
La unitat catalana rau en l'anhel i necessitats pregones del
poble de Catalunya. Val a dir de la majoria de la ciutadania treballadora.
 |
| Trencadís al Parc Güell. |
La sobirania catalana pot fer camí si posa al seu lloc a
l'estat depredador que nega la llibertat de vot. Aquest camí és dual, doncs
alhora la població treballadora ha de posar distàncies amb la minoria financera
i gran patronal catalana que sent seu i útil l'estat actual espanyol. La
corrupció que gangrena a Convergència és una malaurada expressió de com pròcers
patriotes entenen Catalunya al seu servei i benefici particular.
El trencadís social i política català s'ha de dissenyar,
reciclar i construir pel bon us i futur de la ciutadania.
La submissió de Mas i CiU a les prohibicions estatals
autonòmiques -govern estatal del PP i el seu Tribunal Constitucional- mostren
que el president no està a l'alçada del repte i de la confrontació, per tant no
pot liderar el país. CiU resulta en fallida. Fer el salt de l'autonomisme al
sobiranisme per la independència exigeix trencar amb l'Autonomia com institució
estatal espanyola.
Si algú lidera la demanda de sobirania i independència és el
clam popular vehiculitzat a través de l'ANC. Els partits són catapultats per la
pressió popular o van a rastres de la
marea ciutadana per la llibertat.
La mobilització de participació amb el vot, el rebuig i denúncia, del 9 N és la propera fita.
L'esquerra vol i dol. Les esquerres en aliança són les que
ara tenen el repte de prendre el testimoni per contribuir a constituir una
Generalitat de Catalunya sobirana, lliure i social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario