Consulta per decidir a Catalunya

Els esdeveniments es precipiten. 11 S a Catalunya, 15 S a Madrid, 25 S a Madrid (i segueix). Eleccions a Catalunya el 25 N (per cert el Dia per la no violència a les dones), amb una legislatura fallida per la meitat. Eleccions a Euskadi i Galicia el 21 O. Rajoy contraposa a l'èxit de l'encerclament al Congrés les milions de persones que no es manifesten.

El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar una resolució on es diu: "Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir"; es constata "la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu"; per tant "insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura". Parla de progrés social i econòmic però en funció "de la única via" amb la que "Catalunya faci el seu propi camí".

L'economia, la democràcia parlamentària monàrquica, les autonomies, les polítiques de retallades, els governs, estan descontrolats. El carrer popular i jove, assenyala els camins confluents.

És temps de contribuir entre totes les esquerres, socials, sindicals, democràtiques, nacionals, a construir alternativa política al desgavell i la crisi imperant. Els de dalt no son capaços. Les esquerres han de deixar de mirar-se el melic i han de separar-se del lideratge hegemònic de les dretes.

Democràcia (participativa) viral i 4.0, proposa VíctorSampedro en el seu clam sobre l'èxit del 25 N. Rescatar la sobirania democràtica ciutadana. Una bona idea que es pot aplicar als aspectes socials i als de la llibertat nacional. L'exercici d' empoderament de les grans mobilitzacions esmentades és la nova guia per construir lideratge i hegemonia d'esquerres.

Està molt bé que el Parlament aprovi una resolució sobre fer la consulta.

Encara és millor que el Grup Parlamentari ICV-EUiA hagi fet, presentat i defensat una moció alternativa, ben positiva, amb el mateix objectiu de la consulta per a decidir, però amb la gran diferencia que insta a no desmantellar amb les retallades els serveis públics (educació, sanitat, socials, administració pública i mitjans públics de comunicació).

Tanmateix és lamentable que en plena rauxa electoralista, CiU i el president Mas, segueixen a fons amb els retallades, en canvi posin la consulta per a la propera legislatura. A més, a la fi, el nostre Grup Parlamentari ICV-EUiA ha votat la moció de CiU (i ERC), en part a aixopluc de la mecànica de votar punt a punt. És que no hi ha manera de defensar i promoure la llibertat de Catalunya des de l'esquerra plantant cara al lideratge de CiU? Entenc que no es vulgui en cap cas una imatge anti-catalana, o ser titllats de no haver copsat la demanda nacional popular, però l'esquerra no surarà, ni la federalista, ni l'autonomista, ni la independentista, sinó s'alia unitària en tarannà "Syriza" i pren en mans el testimoniatge polític català.

Ens cal imaginació, convicció i fermesa, cercar fórmules creatives, pel compromís amb el fet català. El camí de l'emancipació de Catalunya o serà lliure i social, de la ma i lideratge de les esquerres del país, i dels altres pobles de la península, o no serà.