Anem cap a una primavera catalana? Hom ha viscut l'impacte
de la població catalana mobilitzada en la manifestació de la Diada de l'Onze de
setembre. Es frustrarà aquest anhel o progressarà el colpidor “Adéu, Espanya!” de
l'oda insigne del poeta Joan Maragall (1898), o el calfred intens que genera "La
pell de brau" de Salvador Espriu?
Independència i nou estat; Sí, des de la decisió sobirana de
la ciutadania, reflectida en una consulta o referèndum vinculant. És a dir, amb
la pràctica del dret a l'autodeterminació, de decisió, que vol dir dret a la
separació, a la secessió. Val a dir dret a la independència per escollir de
manera sobirana plena el tipus d'institucions estatals, pròpies o espanyoles i europees,
monàrquiques o republicanes. I el dret a escollir la lliure relació entre pobles,
nacions i estats, a Europa i a Espanya. Per tant a triar entre no tenir cap relació,
o federació, o unió, però en tot cas decidida per la ciutadania a Catalunya.
El què ha succeït fa dues setmanes és quelcom més que una
rauxa estival. És una marea profunda i imponent que ho remou i canvia tot.
A la senyera quadribarrada se l'hi ha inscrit indeleble Llibertat,
Independència, Catalunya nou estat d'Europa. Ni més ni menys.
Es pot ser autista, fer l'estruç o mirar a una altra banda,
tanmateix el debat i l'acció política es mou en l'epicentre de la marea sobre
la independència i el nou estat. Les plaques tectòniques catalana i espanyola
provoquen amb el seu xoc un canvi d'escenari.
A la manifestació va aflorar també la gran contradicció
entre un lideratge català de CiU i les necessitats socials populars del 99 %.
Van haver-hi pancartes i crits contra el Pacte Fiscal i les retallades
antisocials de CiU y el president Mas. La combinació entre la llibertat
catalana i social pot ser explosiva i beneficiosa: llibertat sobirana, nou
estat dins Europa, compromís social contra les retallades i el rescat dels
poderosos d'Europa, Espanya i Catalunya.
EUiA s'endinsa en aquesta nova etapa amb una bona posició. Disposa
d'un vaixell, timó, rumb i veles ben equipades per la 6a Assemblea Nacional del
juny: amb les propostes de Nou espai polític, i la d'Aliança entre
federalistes, autonomistes i independentistes. EUiA es planteja avançar a
aplegar les esquerres per construir un lideratge, una bandera, un front que planti
cara a l'hegemonia de la dreta i de CiU.
ICV ha interpretat en positiu el significat de fons de
l'orientació política d'EUiA, escenificada amb el concepte d'una "Syriza
catalana" i el compromís amb els moviments socials i sindical. EUiA i ICV
han superat l'autisme que aïlla a diverses tendències polítiques i dirigents,
s'han implicat i han estat protagonistes del símbol de canvi decisiu d'aquest
11 de setembre. Com CCOO i UGT amb la Plataforma contra les retallades.
En tot aquest procés de canvis la component social
treballadora necessita que no hi hagi concessions, connivències i acords
nacionals que posin sordina a les reivindicacions socials. Els drets socials no
poden quedar supeditats als interessos dels poderosos de l'1 %. Ni subordinació
social a la burgesia i institucions catalanes, ni a la burgesia i a les
institucions espanyoles de l'estat monàrquic.
Ha d'establir-se una combinació complementària i sense
subordinacions entre els aspectes socials bàsics i les llibertats fonamentals.
Comporta que ara toca "tots-amb-el-president" (Masde CiU)? com en la convocatòria de l'ANC a la Plaça de Sant Jaume? El NO del
president Rajoy del PP al Pacte Fiscal del president Mas de CiU, implica
acceptar les polítiques de retallades socials i de rescat econòmic com a mal
menor per a la llibertat de Catalunya?
EUiA i ICV han d'estar preparades per a no atorgar el
lideratge d'acords parlamentaris sobiranistes a CiU, per tant preparar les
resolucions pròpies adients, diferenciades de la dreta catalana. Unes
declaracions que relacionin tot el que correspongui a passes de llibertat i
sobirania amb la defensa dels drets socials i contra les retallades, amb
aliança estreta amb els sindicats, la plataforma contra les retallades, per la
Dació en pagament i totes les demés. Tampoc convé demanar-li al president Mas
de CiU cap lideratge, doncs el què cal és treballar per l'alternativa en la
doble clau nacional i social. Ens cal burxar entre les contradiccions profundes
entre la massa popular i treballadora del 99 % i l'hegemonia dretana i burgesa
de l'1 %.
L'estat federal plurinacional i el federalisme únic obligat es
pot quedar ben desfasat en aquest estat del regne d'Espanya. Una República catalana,
lliure i social, amb relacions lliures amb els altres pobles decidides per la ciutadania,
és una bandera alternativa a desplegar amb convicció.
El que està en qüestió és una Catalunya pel 99 %. Una
Catalunya lliure i social contra les retallades del president Mas de CiU i
Rajoy del PP.
Tot pas vers l'emancipació i sobirania catalana ha de
trepitjar ferm amb la cama de llibertat nacional i la cama social. Immersió en
la marea popular catalana de llibertat. Catalunya no pot pas pretendre anar
coixa, si vol anar lluny fent el seu camí.
Oda a Espanya: http://www.xtec.cat/~jrovira6/restau11/gorina.htm
La pell de brau: http://www.ruedoiberico.org/libros/textos.php?id=31
No hay comentarios:
Publicar un comentario