17/9/12

La Diada 2012 posa la Llibertat, Independència i Estat en el centre de la política catalana

Valoració de L'AURORA sobre la mobilització nacional de l'Onze de setembre a Catalunya.

 
Una gran part del poble de Catalunya ha decidit començar a donar passos efectius per poder exercir el seu Dret a l’autodeterminació. Una immensa manifestació ha donat cos a una marea nacional imponent que expressa la consciència d’esdevenir un estat independent. S'ha viscut una mobilització del poble com a nació, era un moviment ben popular, territorial i del conjunt social. Ha estat la manifestació per la llibertat de Catalunya més important des del franquisme, si el 1977 el clam fou per la Llibertat, Amnistia i l’ Estatut d'autonomia; el juliol del 2010 proclamà  Som una nació, Nosaltres decidim, aquest 11 de setembre de 2012 s’ha reclamat la independència i Catalunya un nou Estat d'Europa. La llibertat de Catalunya, en clau d'estat i independència, passa a estar en la nova centralitat a la política catalana.
L'autonomisme retrocedeix, el federalisme no progressa. Des de la garantia democràtica al dret a l'autodeterminació en el que la ciutadania a Catalunya decideixi, les tendències treballadores, revolucionaries i socialistes hem d'obrir la reflexió pública de quins tipus de relacions i vincles lliures s'han d'establir entre els pobles i les nacions que composen l’Estat espanyol i quina relació volem tenir dins Europa.
S’obre un nou cicle que posa de manifest que Catalunya cerca un encaix lliure a partir del desencontre dins l’estat de les autonomies. L’anhel de conformar un nou estat europeu està present i ningú la pot defugir: ni la dreta burgesa espanyola, ni la dreta burgesa catalana, ni les esquerres, espanyoles o catalanes. És un fet. Una majoria creixent del poble de Catalunya ja no accepta cap altre relació amb Espanya que no sigui una relació lliure entre pobles, nacions i estats a Europa.
Cal donar la veu a la ciutadania, al poble, cal un Referèndum vinculant a Catalunya sobre quina relació vol la majoria de catalans i catalanes amb l'Estat: autonomia, federació o independència.
Nosaltres defensem la necessitat d’una República Catalana, lliure i social, que posi els interessos de les classes populars i treballadores per sobre dels d’una minoria que sempre ha preferit preservar els seus negocis i interessos per sobre de la llibertat del poble.
Pel POR la llibertat nacional de Catalunya i dels Països catalans inclou que els drets nacionals han de defensar-se amb els drets socials, per això alhora que reclamen el dret a decidir i a exercir aquest dret, lluitem contra el govern que malmet les condicions de vida dels catalans i les catalanes amb retallades socials i reclama el rescat i el pacte fiscal per pagar els interessos als bancs.
El govern del PP està a contrapeu. En mig de la crisi ha començat un ferotge atac als drets de Catalunya, fins i tot de la miserable Autonomia i Estatut ja retallat.  El PP aprofita la crisi per “recentralitzar” Espanya, per ofegar encara més Catalunya. I s’atreveix encara a escanyar econòmicament generant la perversa situació de que Catalunya sigui una de les Autonomies que hagi de demanar “rescat”.
Les forces progressistes, d’esquerres, revolucionàries de l'estat espanyol han de defensar i garantir el dret de la població catalana a decidir el seu estatus nacional incloent el dret a la separació; és la millor manera d’enfortir la unitat entre la classe treballadora espanyola i catalana i entre els pobles i nacions a l'Estat. Han de diferenciar-se de la burgesia i l’oligarquia espanyola denunciant l’opressió que pateix Catalunya, com a Catalunya cal diferenciar-se de la burgesia catalana denunciant l’explotació que fa dels treballadors i treballadores catalans amb les  retallades, la supressió d’impostos als rics, la seva submissió als plans neoliberals de Rajoy.
CiU socialment colpeix la població catalana perquè governa contra la majoria de catalans a l'imposar polítiques contra les condicions de vida i els drets socials bàsics de la gran majoria de la població. CiU s'alia amb el PP en contra dels drets socials a Catalunya i a l'estat espanyol.
Però el govern de Mas no està menys a contrapeu que el d’Espanya. La manifestació no ha estat governamental ni de CiU: Cap pancarta defensava ahir el “pacte fiscal”, objectiu últim del govern Mas per a la manifestació. Ben al contrari: moltes expressaven ben clar que “Ja n’hi ha prou”, que “No volem pacte fiscal sinó independència” i també “Contra les retallades”. El Pacte Fiscal de CiU no és, ni serà, el primer pas cap a la independència, o a l'estructuració d'institucions estatals, sinó a una nova negociació de regateig amb el govern de l'estat, va de cap vers la submissió i a una nova frustració política. Ni retallades, Ni rescat, Ni Pacte Fiscal sense acord social i solidari. El primer pas després de la manifestació d'aquest Onze de setembre ha de ser el Referèndum vinculant a Catalunya com a dret d'expressar-se, de fer-se sentir i de poder decidir.
El sentiment de la gent que va sortir al carrer de les desenes de milers de famílies era, majoritàriament, el sentiment de la gent treballadora: indignació per que la crisi es faci pagar a l’esquena de la gent de sota, per que els fills i nets no poden treballar, perquè es retallen els sous, per que es tanquen hospitals, per que es retalla en educació i serveis, es redueix dràstic els i les mestres a les escoles. Mas i Mas-Colell tracten de desviar tota la ràbia i indignació continguda cap el govern de Rajoy i les seves retallades. Però ningú oblida que son ells qui van començar i qui van “donar exemple”, votant i defensant totes les retallades, amb Duran Lleida com punta de llança a Madrid. La burgesia catalana i CiU no volen pas la independència sinó negociar “una mica més de justícia”... en paraules de Mas el dia 10. És a dir, un pacte fiscal que els permeti salvar la cara. El proper dia 20 de setembre el president Mas te l'oportunitat de trencar amb Rajoy. Mas parla d'estructures de nou estat, mentre redueix i suprimeix nous serveix públics de l'estat i Autonomia actual.
Es temps de promoure i d'articular alternatives enfront de l'hegemonia de CiU i del govern de la Generalitat de Mas. El conjunt de les forces de l’esquerra transformadora, sobiranista, federalista, independentista s’ha d'orientar a representar i defensar el clam immens de Llibertat, Estat i Independència. Cal una Aliança d’autonomistes, federalistes, independentistes a favor del dret a la autodeterminació i pels drets socials, que construexi una alternativa a les polítiques neoliberals expressades en les polítiques de retallades de CiU i PP.  
Visca Catalunya lliure i social, sense retallades! 12 de setembre de 2012. Catalunya ·L’AURORA - POR

No hay comentarios:

Publicar un comentario