Una gran part del poble de Catalunya ha
decidit començar a donar passos efectius per poder exercir el seu Dret a
l’autodeterminació. Una immensa manifestació ha donat cos a una marea nacional imponent
que expressa la consciència d’esdevenir un estat independent. S'ha viscut una
mobilització del poble com a nació, era un moviment ben popular, territorial i
del conjunt social. Ha estat la manifestació per la llibertat de Catalunya més
important des del franquisme, si el 1977 el clam fou per la Llibertat, Amnistia
i l’ Estatut d'autonomia; el juliol del 2010 proclamà Som una nació, Nosaltres decidim, aquest 11
de setembre de 2012 s’ha reclamat la independència i Catalunya un nou Estat
d'Europa. La llibertat de Catalunya, en clau d'estat i independència, passa a
estar en la nova centralitat a la política catalana.
L'autonomisme retrocedeix, el federalisme no
progressa. Des de la garantia democràtica al dret a l'autodeterminació en el que
la ciutadania a Catalunya decideixi, les tendències treballadores,
revolucionaries i socialistes hem d'obrir la reflexió pública de quins tipus de
relacions i vincles lliures s'han d'establir entre els pobles i les nacions que
composen l’Estat espanyol i quina relació volem tenir dins Europa.
S’obre un nou cicle que posa de manifest que
Catalunya cerca un encaix lliure a partir del desencontre dins l’estat de les
autonomies. L’anhel de conformar un nou estat europeu està present i ningú la
pot defugir: ni la dreta burgesa espanyola, ni la dreta burgesa catalana, ni
les esquerres, espanyoles o catalanes. És un fet. Una majoria creixent del
poble de Catalunya ja no accepta cap altre relació amb Espanya que no sigui una
relació lliure entre pobles, nacions i estats a Europa.
Cal donar la veu a la ciutadania, al poble,
cal un Referèndum vinculant a Catalunya sobre quina relació vol la majoria de
catalans i catalanes amb l'Estat: autonomia, federació o independència.
Nosaltres defensem la necessitat d’una República
Catalana, lliure i social, que posi els interessos de les classes populars i
treballadores per sobre dels d’una minoria que sempre ha preferit preservar els
seus negocis i interessos per sobre de la llibertat del poble.
Pel POR la llibertat nacional de Catalunya i
dels Països catalans inclou que els drets nacionals han de defensar-se amb els drets
socials, per això alhora que reclamen el dret a decidir i a exercir aquest
dret, lluitem contra el govern que malmet les condicions de vida dels catalans
i les catalanes amb retallades socials i reclama el rescat i el pacte fiscal
per pagar els interessos als bancs.
El govern del PP està a contrapeu. En mig de
la crisi ha començat un ferotge atac als drets de Catalunya, fins i tot de la
miserable Autonomia i Estatut ja retallat.
El PP aprofita la crisi per “recentralitzar” Espanya, per ofegar encara
més Catalunya. I s’atreveix encara a escanyar econòmicament generant la
perversa situació de que Catalunya sigui una de les Autonomies que hagi de
demanar “rescat”.
Les forces progressistes, d’esquerres,
revolucionàries de l'estat espanyol han de defensar i garantir el dret de la
població catalana a decidir el seu estatus nacional incloent el dret a la
separació; és la millor manera d’enfortir la unitat entre la classe
treballadora espanyola i catalana i entre els pobles i nacions a l'Estat. Han
de diferenciar-se de la burgesia i l’oligarquia espanyola denunciant l’opressió
que pateix Catalunya, com a Catalunya cal diferenciar-se de la burgesia
catalana denunciant l’explotació que fa dels treballadors i treballadores
catalans amb les retallades, la
supressió d’impostos als rics, la seva submissió als plans neoliberals de Rajoy.
CiU socialment colpeix la població catalana
perquè governa contra la majoria de catalans a l'imposar polítiques contra les
condicions de vida i els drets socials bàsics de la gran majoria de la
població. CiU s'alia amb el PP en contra dels drets socials a Catalunya i a
l'estat espanyol.
Però el govern de Mas no està menys a
contrapeu que el d’Espanya. La manifestació no ha estat governamental ni de
CiU: Cap pancarta defensava ahir el “pacte fiscal”, objectiu últim del govern
Mas per a la manifestació. Ben al contrari: moltes expressaven ben clar que “Ja
n’hi ha prou”, que “No volem pacte fiscal sinó independència” i també “Contra
les retallades”. El Pacte Fiscal de CiU no és, ni serà, el primer pas cap a la
independència, o a l'estructuració d'institucions estatals, sinó a una nova
negociació de regateig amb el govern de l'estat, va de cap vers la submissió i
a una nova frustració política. Ni retallades, Ni rescat, Ni Pacte Fiscal sense
acord social i solidari. El primer pas després de la manifestació d'aquest Onze
de setembre ha de ser el Referèndum vinculant a Catalunya com a dret
d'expressar-se, de fer-se sentir i de poder decidir.
El sentiment de la gent que va sortir al
carrer de les desenes de milers de famílies era, majoritàriament, el sentiment
de la gent treballadora: indignació per que la crisi es faci pagar a l’esquena
de la gent de sota, per que els fills i nets no poden treballar, perquè es
retallen els sous, per que es tanquen hospitals, per que es retalla en educació
i serveis, es redueix dràstic els i les mestres a les escoles. Mas i Mas-Colell
tracten de desviar tota la ràbia i indignació continguda cap el govern de Rajoy
i les seves retallades. Però ningú oblida que son ells qui van començar i qui
van “donar exemple”, votant i defensant totes les retallades, amb Duran Lleida
com punta de llança a Madrid. La burgesia catalana i CiU no volen pas la
independència sinó negociar “una mica més de justícia”... en paraules de Mas el
dia 10. És a dir, un pacte fiscal que els permeti salvar la cara. El proper dia
20 de setembre el president Mas te l'oportunitat de trencar amb Rajoy. Mas
parla d'estructures de nou estat, mentre redueix i suprimeix nous serveix
públics de l'estat i Autonomia actual.
Es temps de promoure i d'articular
alternatives enfront de l'hegemonia de CiU i del govern de la Generalitat de
Mas. El conjunt de les forces de l’esquerra transformadora, sobiranista,
federalista, independentista s’ha d'orientar a representar i defensar el clam
immens de Llibertat, Estat i Independència. Cal una Aliança d’autonomistes,
federalistes, independentistes a favor del dret a la autodeterminació i pels
drets socials, que construexi una alternativa a les polítiques neoliberals
expressades en les polítiques de retallades de CiU i PP.
Visca Catalunya lliure i social, sense
retallades! 12 de setembre de 2012. Catalunya ·L’AURORA - POR
No hay comentarios:
Publicar un comentario