Aplegar forces unitàries, aquest és el gran repte per
l'esquerra, la revolucionària i la que vol resistir als embats destructors de
la crisi.
Les necessitats generals necessiten amplitud de mires per
una estratègia de llarga durada. L'experiència dels set anys de les esquerres
tripartites hegemonitzades pel PSC va defraudà i no es mobilitzà a la base
social i ciutadana, per tant no permet albirar una repetició durant una bona
temporada. I no cal esperar a una altres vint-i-tres anys de CiU.
Qualsevulla combinació per un nou projecte de moviment
d'esquerres, sens dubte amb la inclusió de les forces de l'anterior tripartit,
ha de ser amb un centre de gravetat, amb unes línies de força, i un lideratge
diferents.
L'epicentre de la confluència i el punt d'encontre l'hem de
situar en relació a les grans demandes d'aquests últims anys. Podem
establir-les en tres de gran ressò: La mobilització i vaga general (2009), La
massiva manifestació del 10 de juliol de 2010 va establir les demandes
ciutadanes: "Som una nació", "Nosaltres decidim", i la
rebel·lió de la indignació del jovent del 15 M (2011).
El projecte de moviment ha d'incorporar com a trets distintius
el compromís social, el de regeneració de la sobirania democràtica, i el de la
llibertat de Catalunya amb el "Nosaltres decidim".
Els dimonis i mites sobre no n'hi ha per tothom, sobre lo
identitari i l'estat propi, de lo social per davant o preferent de lo nacional,
han de donar pas a la confluència sobre una base autodeterminacionista i
social. Sense apriorismes que comportin divisió i feblesa.
Hem de fomentar un projecte d'esquerra nacional catalana arrelada
a la terra, a les empreses i els centres d'estudi. Una esquerra treballadora,
dona, jove, immigrada.
Un projecte d'esquerra catalana què es diferenciï
completament de CiU, en els xocs entre Catalunya i l'estat espanyol, com en la
competència d'interessos entre empreses catalanes i espanyoles. Un projecte de
país d'esquerres passa per lluitar contra la dominació espanyola i afeblir i
derrotar l'explotació catalana. Així és com pot progressar la classe
treballadora i la mobilització popular.
Les experiències frustrades d'aconseguir un estat propi permeten
assenyalar que el "Nosaltres decidim" vol dir que es concreti la
lluita per una Consulta o Referèndum vinculant en que la ciutadania de
Catalunya pugui decidir el que vol sobre estat propi o no, sobre Autonomia,
Federalisme, Independència o separació.
Per aconseguir el poder decidir per a la ciutadania es necessita
una relació i vinculació estreta, amb una llaç federal, entre les forces
treballadores catalanes, les espanyoles, basques i gallegues. El fons del
vincle és una solidaritat fraterna entre els pobles i nacions per la llibertat
democràtica lliurement expressada. El temor a les qüestions dites
d'identitàries encobreix l'evitar respondre en positiu a la demanda popular
massiva del "Nosaltres decidim".
És hora per un nou moviment que begui del treball i de la
terra, crític en les experiències desacreditadores, positiu en les aliances per
la coherència en les necessitats socials, sindicals, de les dones, immigració,
jovent, i de llibertat democràtica nacional.
Twiter #EUiA6a
No hay comentarios:
Publicar un comentario