13/2/12

La llibertat dels pobles amb Bildu i EUiA.

Marina, Juanjo, Inko, Francesc i Aitor.
El CRAC! de Rubí va acollir el dissabte als "junters" de Bildu, Juanjo Olaizola i Inko Iriarte, de la ma d'EUiA, en una sala que es va desbordà per les dues entrades i el bar. La Marina Dolset ens va presentar amb un interès expectant que es notava pel silenci atent. Vaig tenir l'honor de compartir taula al debat amb Junajo, Ikor, i també Aitor d'EUiA Rubí. Trameto l'exposició feta amb l'agraïment a tothom que participava. Junt al jovent rubinenc més compromès, varen també prendre la paraula el regidor d'EUiA, Ivan Hernáez, ERC, AC, Omnium Cultural, la presidenta del Grup municipal d'ICV-EUiA, Marta Ribas d'ICV, la regidora de la candidatura alternativa de Cerdanyola.
En els temps de la globalització amb una crisi econòmica que engoleix drets socials i democràtics, la llibertat dels pobles i nacions, com els sotmesos a l'estat espanyol, és una fita democràtica revolucionària, imprescindible per a la llibertat de tota la classe treballadora, tant de la que forma part de la nació opressora com de l' oprimida.
La importància de la marea BILDU-AMAIUR està en que mostra una experiència de lluita nacional arrelada en la base social amb una projecció electa. Ens interessa analitzar i aprendre d'aquesta experiència exitosa de bones pràctiques. Cal tenir en compte que hi conflueix una lluita de dècades, arrelada, amb una negativa complerta per part de l'estat al dret a l'autodeterminació; amb una nova estratègia que posa èmfasi en l'acció política democràtica, amb uns acords i pràctica de confluència de diversos segments socials i organitzacions polítiques sobre una base autodeterminacionista on és la ciutadania qui ha de decidir.
Sopar tertúlia a l'Anònims de Granollers.
A Catalunya compartim aspiracions i lluita amb Euskal Herria. En sentim molt a prop, fraternals i gent solidària amb les tendències de l'esquerra combatent al País Basc, a Euskal Herria. EUiA tenim com organització germana a Esquerra Unida, "Ezker Anitza", alhora compartim lluita solidària pels drets i la llibertat nacional amb l'esquerra independentista, jo mateix em relaciono amb plataformes com Erabaki ("Decidir").
El Nord del camí que anem fent ha quedat marcat per la proposta de la manifestació del 10 de juliol de 2010: "Som una nació" "Nosaltres decidim". Enguany la llibertat de Catalunya es concentra amb els dos lemes, sobretot en la fita del segon.
Necessitem les confluències i les aliances socials i ciutadanes suficients per una mobilització ferma i sostinguda.
Bildu amb Jordi Mirales coordinador.
El dret a l'autodeterminació ha de tenir expressió, cara i ulls, en un moviment sòlid autodeterminacionista, flexible i ampli per poder abastar una bona part de tothom que vulgui concretar el sentiment català en llibertat democràtica.
La burgesia catalana, sobretot representada per CiU, és més autonomista que independentista o defensora d'un estat propi català. La burgesia nacional catalana gairebé sempre ha tingut més por del seu propi poble i de la gent treballadora catalana, que de les imposicions i domini de l'estat amb la força de l'exèrcit espanyol. De fet necessiten i prefereixen l'estat espanyol per dominar a la majoria social treballadora.
Entre el centralisme de l'estat espanyol i l'autonomisme pactista de la classe dominant catalana no hi ha lloc per a que el poble, la nació, la ciutadania catalana, pugui decidir el que vulgui.
Bildu amb el diputat Joan Josep Nuet.
Fins ara la concepció sobre el dret a l'autodeterminació de l'esquerra treballadora a Catalunya ha begut més de l'autonomisme o del centralisme que de la veritable llibertat del poble. Quan ha estat més a prop, amb l'Assemblea de Catalunya de 1972, la reivindicació de l'Estatut d'Autonomia va donar pas, via pacte, a un Estatut autonomista sense el dret a l'autodeterminació, i amb el lideratge de la dreta catalana a través de CiU. Bona part de l'esquerra s'aferra a l'estat gairebé com si fora un principi diví. Quan es parla d'estat federal miren més el de França que a l'Alemanya dels Lands (estats), o la Suïssa de la Confederació Helvètica, o la Gran Bretanya que no te Constitució escrita. Entenen i volen la federalitat com un estat únic, de nació de nacions o plurinacional, però clamen al cel quan les demés nacions sense estat pretenen un estat propi, sigui federat, confederat o independent total.
Així ha estat amb unes poques quatre excepcions notables d'intents d'estat propi català. Les experiències frustrades d'aconseguir un estat propi em permeten assenyalar que el "Nosaltres decidim" vol dir que es concreti la lluita per una Consulta o Referèndum vinculant en que la ciutadania de Catalunya pugui decidir el que vol sobre estat propi o no, sobre Autonomia, Federalisme, Independència.
Bildu a Sabadell, amb la regidora Marisol Martínez.
Per aconseguir-ho necessitem una relació i vinculació estreta, amb una llaç federal, entre les forces treballadores catalanes, les espanyoles, basques i gallegues. El fons del vincle és una solidaritat fraterna entre els pobles i nacions per la llibertat democràtica lliurement expressada. El temor a les qüestions dites d'identitàries encobreix l'evitar respondre en positiu a la demanda popular massiva del "Nosaltres decidim".
És cabdal per aconseguir-ho la força social troncal que pot impulsar el lideratge del procés de llibertat nacional. Es tracta d'aconseguir el decidir per la ciutadania, amb respecte de totes les minories nacionals, siguin d'on siguin, i amb compromís amb les necessitats socials majoritàries de la ciutadania treballadora.
A EUiA estem immersos en un experiment de preparació participativa, oberta i transparent de la nostra sisena assemblea nacional. Tothom pot veure i participar de les reflexions, el diàleg establert i la construcció de consens des del bloc públic EUiA6a o el hastag del twiter #EUiA6a.
Dons bé, per cada vegada més gent, en aquesta 6a assemblea el dret a decidir ocupa un lloc central, sense restar subordinat ni difuminat per la necessària lluita i l'alternativa a les retallades d'austeritat de la CiU de Mas a la Generalitat, com les del PP de Rajoy al govern de l'estat.
S'obre pas la necessitat d'un procés constituent  per l'esquerra transformadora, per un espai nou, espai que inclou totes les seves aliances polítiques, les existents i les que ens cal establir, en confluència amb tendències nacional catalanes d'esquerres.
Un projecte de moviment d'esquerra nacional catalana, amb vincles i solidaritat compromesa amb l'esquerra treballadora i combativa espanyola, basca i gallega.
Un nou moviment que begui del treball i de la terra, crític en les experiències desacreditadores, positiu en les aliances per la coherència en les necessitats socials, sindicals, de les dones, immigració, jovent, i de llibertat democràtica nacional.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada