Publicat a L'Aurora. El discurs d’Any Nou d’Artur Mas va
sorprendre a “propis i estranys”. Mas parlava que el “projecte de país” havia
d’anar vinculat a un “projecte social”. Quan de temps ha necessitat per a
donar-se’n! Precisament ells que han aplicat durant anys la medicina contraria:
retallades i atacs als drets socials, amb l’objectiu d’apropar les catalanes i
catalans a l’austericidi. Pensaven que sent els més aplicats en les polítiques
neoliberals podrien obtenir algun avantatge.
Ara el nou govern es veu obligat a canviar el discurs, diuen
que tindran en compte els problemes socials. Riuríem si nos fos seriós. Ens
guiarem pels fets i no per les paraules: Segueixen dient que no hi ha més remei
que retallar 4.000M€ i Mas-Colell declara que els augments d’impostos acordats no
recaptaran ni de bon tros el previst. Conclusió: seguiran retallant. Ja parlen
de noves retallades salarials al treballadors públics; altres que caldrà
acomiadar a milers a l’Administració Pública. Així no se pot construir un nou
país!
La novetat rau en que aquestes polítiques eren fins ara
beneïdes i aprovades amb els vots del PP i ara ho seran amb els vots d’ERC. Es
pot donar-se la paradoxa que ERC recolzarà de facto a la política econòmica del
PP... això sí.. el PP ho feia per Espanya i ERC per Catalunya!!
El 2013 s’estrena amb augments per sobre de l’IPC: en
l’aigua de més del 20%, la llum, el transport... mentrestant salaris,
prestacions i pensions pugen per sota o es congelen. La Generalitat segueix
sense pagar molts proveïdors de serveis, empreses socials... mentre segueix
pagant el deute i els seus interessos religiosament (tal com la llei
d’estabilitat mana) malgrat moltes d’elles estiguin a la vora del precipici.
El “cercle desastrós” de més retallades, més deute, més
interessos i menys ingressos, consum i activitat econòmica no té ja qui el
defensi, ni el propi Mas li posa discurs ni en ell hi troba solucions, doncs no
n’hi han. Es fa cada cop més evident la necessitat d’una ruptura que impliqui
el qüestionament del deute, el no pagament dels interessos, el replantejament
de les “regles del joc” que porten a un govern a governar contra la immensa
majoria del poble.
Volem el dret de decidir sobre les nostres relacions amb
Espanya i Europa, però també volem decidir sobre les politiques econòmiques. I
en les dues decisions s’ha de trencar amb el passat, per posar en pràctica
politiques més democràtiques i solidàries en el camp social i nacional.
Els militars. La Monarquia vol recuperar el prestigi perdut
però això no hi ha qui ho arregli. Fan a mida una entrevista televisada que fa
vergonya tenir aquest cap d’Estat. Arriba la Pasqua militar i diu que s’ha
d’acabar amb les retallades en les
inversions militares “perquè la crisi pot comportar un problema de seguretat” i
el seu ministre de Defensa parla de las “provocacions” dels que volen decidir .
Ens preparen per acontentar els militars, mentre s’enfonsa a la població en la
misèria. A l’Afganistan s’han gastat 3.500M€ i 100 morts. Aquí és on cal
retallar; no en sanitat i en educació
No hay comentarios:
Publicar un comentario