Elissa García, una jove heroina miliciana andreuenca

A la pàgina de la Fundació Andreu Nin del fèisboc, veig untreball de Jordi Rabassa Massons sobre una jove miliciana del Barri on vaig néixer, Sant Andreu del Palomar. Us hi podeu entretenir uns instants en el bloc perquè vull.

@jrabassa Us deixo en el meu bloc una història silenciada durant 77 anys: la de l'andreuenca Elissa García. Sindicalista, cooperativista i lluitadora antifexista que va morir al front d'Aragó a finals d'agost de 1936. Tenia 19 anys quan va decidir agafar el fusell i anar a lluitar per la llibertat.

Elissa García. La història de l'oblidada miliciana andreuenca

Durant molts anys, els que hem anat treballant la història de Sant Andreu hem escrit que el poble va passar a denominar-se en els ambients revolucionaris "Harmonia de Palomar" (un nom ben anarquista i internacionalista, i polèmic aleshores), que el Passeig de Torras i Bages (capellà i pensador del conservadurisme català) passà a dir-se carrer de Jaume Oller (jove mort en l’assalt a les casernes el juliol de 1936); que el Passeig de Fabra i Puig (industrial i comte d’Alella) passà a anomenar-se de Josep Garcia (primer mort andreuenc al front. Morí el 8 d'Agost); que el carrer Gran (eix vertebrador del municipi i del barri) es digué d'Eugenio Parareda i… aquesta és la descoberta: el carrer de les Monges (nom d'una simbologia ben tradicional que fa referència a la institució religiosa que hi havia) passà a anomenar-se d’Elissa García des del gener de 1937.

Efectivament, l'Elissa va morir el 24 d'Agost de 1936 a l'Hospital de Sariñena, on l'havien traslladada després de rebre els impactes de la metralla d'alguna bomba a Tardienta, en el front de l'Aragó. Tenia 19 anys. Havia nascut el 22 de Setembre de 1916, filla de Romualdo i de Teresa i en esclatar la guerra civil vivia al carrer Gran de Sant Andreu número 411. Treballava en els magatzems de La Sagrera de la Fabra i Coats, i era una membre activa de la cooperativa de consum "L'Andreuenca", fundada el 1879 i amb seu al carrer Solidaritat (avui Rubén Darío i conegut popularment com Sant Antoni). El compromís de l'Elissa superava l'àmbit del cooperativisme i era a la UGT, un sindicat socialista amb molt poca presència a la Catalunya dels anys trenta. Tanmateix, a l'hora d'anar al front la vencé el seu antifeixisme i oblidant discrepàncies ideològiques s'allistà a les columnes de la CNT, anarquista, que fou el primer sindicat que s'organitzà per frenar les tropes rebels. L'experiència per a ella, però, durà un parell de mesos.

El divendres 4 de setembre de 1936, el diari ABC recollia la notícia de la seva mort, en la que reprodueix una carta que va enviar a la seva mare on fa evident el seu profund compromís polític:

"Muerte de una heroica enfermera. En el sector de Tardienta ha muerto, a consecuencia

de haberle alcanzado los cascos de unas bombas lanzadas por aviones facciosos la enfermera de la Cruz Roja, y días antes de su muerte su madre recibió una carta en la que Elisa le decía: "No paséis pena por mi; procuraré que no me pase nada; pero si por casualidad me sucediera algo, pensad que otros como yo también habrán caído. Si yo supiera que dando mi vida se podría terminar con los asesinos de la clase trabajadora, gustosa la daría. Si os dijeran que la lucha no es propia de las mujeres, decid que el cumplimiento del deber revolucionario corresponde a toda persona que no sea cobarde."