23/1/13

Tres declaracions de sobirania per una consulta



El guió oscil·la entre legitimitat i legalitat; sobirania plena o compartida; lliure decisió i relació o obligada unió, sigui la unió monàrquica centralista o de tall federalista.
Les discrepàncies que segueixen rauen en la validesa política d'un procés democràtic que convisqui amb un govern de retalladesdestructores. Alhora en situar una nova perspectiva en una Unió Europea que hem rebutjat per antisocial, així com per no validar-se en un procés constituent democràtic de sobirania conjunta europea.
La votació d'avui al Parlament marca al govern autonòmic català i a l'estatal espanyol. La votació determina el contingut de la legislatura, vers la clau d'un procés constituent democràtic amb l'epicentre de fer una consulta on la població pugui decidir i exerceixi el seu dret a decidir.
El contingut del debat és una imposició de la mobilització popular. Pretendre que aquesta orientació de la Consulta al Parlament es limita a una maniobra de CiU, significa que no s'escolta el clam popular ciutadà. El temor a que CiU aconseguís difuminar la seva corrupció, i fer empassar les retallades, no és cosa de la Consulta sinó de la mobilització, val a dir de l'alternativa que construeixi l'esquerra social, sindical i política. Amb una Consulta participativa ciutadana, CiU no frenarà pas el rebuig social a les retallades.
Tres declaracions de sobirania s'han presentat per part de CiU-ERC, ICV-EUiA i de la CUP.
A més UDC i PSC s'han tambalejat i quedat molt en entredit.
La Unió Democràtica de Catalunya de Duran i Lleida ha fet panys i mans per evitar la declaració de CiU i la votació parlamentària. Unió situava assegurar la legalitat vigent, en sintonia amb els requeriments del govern espanyol, del PP, i de part significada de la gran patronal catalana; també cercant la connivència amb el PSOE i el PSC.
El PSC no ha presentat proposta de declaració per la sobirania doncs ho diferència del dret de decidir. El PSC està pel dret a l'autodeterminació i la Consulta sempre que sigui legal. El PSC impugna la legitimitat del reclam de sobirania catalana. El socialisme oficial català no accepta, si més no en el redactat, que el poble català pugui ser i definir-se com a subjecte polític i jurídic, entre altres al·legacions per trencar amb la Carta Constitucional espanyola actual.
La proposta de declaració de sobirania amb més coherència del fons democràtic del dret a decidir, de la seva legitimitat, amb una concepció social contra les retallades, ha estat la de la coalició ICV-EUiA.
Tanmateix cal valorar les aportacions de la CUP, sobre la mobilització com a fonament de legitimitat, en tant que element cabdal i imprescindible perquè la consulta es faci.
Cadascuna a la seva manera, ICV-EUiA i CUP, presenten uns trets democràtics de llibertat i fet social completament distints a la declaració CiU-ERC. Amb la idea de insubmissió la CUP tracta la no subordinació a la legalitat vigent que impedeix realitzar una consulta vinculant i exercir el dret a la autodeterminació. També incorpora el debat sobre els diferents territoris de parla catalana, els Països Catalans (PPCC). Els PPCC superen el marc de la Consulta a Catalunya; hauria d'obrir-se un debat entre les forces polítiques i institucions de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Catalunya nord francesa, i les parts d'Aragó, amb les diverses perspectives de tipus federals i confederals adients a la voluntat política de cada població.
El valor polític de les tres declaracions rau en si condueixen a fer una Consulta real, o es queden en focs d'artificis per esvair i ajornar la voluntat expressa popular.
En altres situacions he defensat, pel dret i del revés, que no s'havia de fer cap acord parlamentari i de saló amb CiU i la dreta catalana; això per evitar confondre a la dreta amb l'esquerra davant l'imaginari popular, i del "tots són iguals". En canvi sempre he assenyalat ben alt que podríem moure'ns conjuntament en les mobilitzacions.
Ara podria semblar que des de l'esquerra, des d'EUiA, no hauríem de defensar i decidir fer la consulta per part del Parlament?
És palès que tenim l'obligació i la necessitat política i moral de votar per fer aquesta Consulta, per tant avui en dia això implica fer un pacte precís amb CiU perquè la població decideixi. Això no és oxigen per la dreta catalana, sinó un nus al coll democràtic participatiu exigit i imposat per la mobilització. És CiU qui cedeix al clam popular quan passa de la conxorxa del Pacte fiscal, entre el govern autonòmic català i el govern estatal espanyol, a la Consulta per la decisió sobirana popular, contra la decisió del govern estatal i desafiant la Constitució.
La decisió de fer la Consulta, és un acord saludable, necessari i legítim democràtic.
Convé un SÍ crític. SÍ a la Consulta i que sigui vinculant. Crític per defensar lo social i contra les retallades. Crític per la defensa d'un procés constituent d'Europa però en contra d'una Unió Europea (UE) antisocial.
Unes telegràfiques piulades sintetitzen prou bé... @francescms Consulta decidir SI. Un si crític x les retallades i x una UE imposada. Un SI x fer la consulta, legitima i vinculant.  - ‏@cupnacional - David Fernàndez: "Només garantirem que hi hagi consulta si persisteixen les mobilitzacions al carrer" - @davidcompanyon El meu SÍ a la Declaració és crític xò esperar q les esquerres siguin majoria x exercir #dretadecidir és posar la ideologia x sobre el poble.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada