El guió oscil·la entre legitimitat i legalitat; sobirania
plena o compartida; lliure decisió i relació o obligada unió, sigui la unió
monàrquica centralista o de tall federalista.
Les discrepàncies que segueixen rauen en la validesa
política d'un procés democràtic que convisqui amb un govern de retalladesdestructores. Alhora en situar una nova perspectiva en una Unió Europea que hem
rebutjat per antisocial, així com per no validar-se en un procés constituent democràtic
de sobirania conjunta europea.
La votació d'avui al Parlament marca al govern autonòmic català
i a l'estatal espanyol. La votació determina el contingut de la legislatura,
vers la clau d'un procés constituent democràtic amb l'epicentre de fer una
consulta on la població pugui decidir i exerceixi el seu dret a decidir.
El contingut del debat és una imposició de la mobilització
popular. Pretendre que aquesta orientació de la Consulta al Parlament es limita
a una maniobra de CiU, significa que no s'escolta el clam popular ciutadà. El
temor a que CiU aconseguís difuminar la seva corrupció, i fer empassar les
retallades, no és cosa de la Consulta sinó de la mobilització, val a dir de l'alternativa
que construeixi l'esquerra social, sindical i política. Amb una Consulta
participativa ciutadana, CiU no frenarà pas el rebuig social a les retallades.
Tres declaracions de sobirania s'han presentat per part de
CiU-ERC, ICV-EUiA i de la CUP.
A més UDC i PSC s'han tambalejat i quedat molt en entredit.
La Unió Democràtica de Catalunya de Duran i Lleida ha fet
panys i mans per evitar la declaració de CiU i la votació parlamentària. Unió situava
assegurar la legalitat vigent, en sintonia amb els requeriments del govern
espanyol, del PP, i de part significada de la gran patronal catalana; també
cercant la connivència amb el PSOE i el PSC.
El PSC no ha presentat proposta de declaració per la sobirania doncs ho diferència del dret de decidir. El PSC està
pel dret a l'autodeterminació i la Consulta sempre que sigui legal. El PSC
impugna la legitimitat del reclam de sobirania catalana. El socialisme oficial
català no accepta, si més no en el redactat, que el poble català pugui ser i
definir-se com a subjecte polític i jurídic, entre altres al·legacions per
trencar amb la Carta Constitucional espanyola actual.
La proposta de declaració de sobirania amb més coherència del
fons democràtic del dret a decidir, de la seva legitimitat, amb una concepció
social contra les retallades, ha estat la de la coalició ICV-EUiA.
Tanmateix cal valorar les aportacions de la CUP, sobre la
mobilització com a fonament de legitimitat, en tant que element cabdal i
imprescindible perquè la consulta es faci.
Cadascuna a la seva manera, ICV-EUiA i CUP, presenten uns
trets democràtics de llibertat i fet social completament distints a la
declaració CiU-ERC. Amb la idea de insubmissió la CUP tracta la no subordinació
a la legalitat vigent que impedeix realitzar una consulta vinculant i exercir
el dret a la autodeterminació. També incorpora el debat sobre els diferents
territoris de parla catalana, els Països Catalans (PPCC). Els PPCC superen el marc
de la Consulta a Catalunya; hauria d'obrir-se un debat entre les forces
polítiques i institucions de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la
Catalunya nord francesa, i les parts d'Aragó, amb les diverses perspectives de
tipus federals i confederals adients a la voluntat política de cada població.
El valor polític de les tres declaracions rau en si condueixen
a fer una Consulta real, o es queden en focs d'artificis per esvair i ajornar
la voluntat expressa popular.
En altres situacions he defensat, pel dret i del revés, que
no s'havia de fer cap acord parlamentari i de saló amb CiU i la dreta catalana;
això per evitar confondre a la dreta amb l'esquerra davant l'imaginari popular,
i del "tots són iguals". En canvi sempre he assenyalat ben alt que
podríem moure'ns conjuntament en les mobilitzacions.
Ara podria semblar que des de l'esquerra, des d'EUiA, no
hauríem de defensar i decidir fer la consulta per part del Parlament?
És palès que tenim l'obligació i la necessitat política i
moral de votar per fer aquesta Consulta, per tant avui en dia això implica fer
un pacte precís amb CiU perquè la població decideixi. Això no és oxigen per la
dreta catalana, sinó un nus al coll democràtic participatiu exigit i imposat
per la mobilització. És CiU qui cedeix al clam popular quan passa de la
conxorxa del Pacte fiscal, entre el govern autonòmic català i el govern estatal
espanyol, a la Consulta per la decisió sobirana popular, contra la decisió del
govern estatal i desafiant la Constitució.
La decisió de fer la Consulta, és un acord saludable,
necessari i legítim democràtic.
Convé un SÍ crític. SÍ a la Consulta i que sigui vinculant.
Crític per defensar lo social i contra les retallades. Crític per la defensa
d'un procés constituent d'Europa però en contra d'una Unió Europea (UE)
antisocial.
Unes telegràfiques piulades sintetitzen prou bé... @francescms Consulta decidir SI. Un
si crític x les retallades i x una UE imposada. Un SI x fer la consulta,
legitima i vinculant. - @cupnacional
- David Fernàndez: "Només garantirem que hi hagi consulta si
persisteixen les mobilitzacions al carrer" - @davidcompanyon El meu SÍ a la
Declaració és crític xò esperar q les esquerres siguin majoria x exercir #dretadecidir
és posar la ideologia x sobre el poble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario