23/1/13

El NO del PSC i el no al NO


El NO del PSC a la declaració de sobirania del Parlament situa al socialisme català amb una imatge molt negativa respecta a contribuir a un procés democràtic i constituent que pivoti en la Consulta.
A la davallada a les enquestes se li afegeix la disgregació del grup parlamentari. De les 20 persones diputades, 15 han assumit i votat segons la decisió i disciplina partidària, però 5 no han votat amb l'argument de que no podien dir ni votar NO a la declaració esmentada.
La declaració de sobirania (85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions) obre el camí a fer la Consulta perquè sigui la població a Catalunya la que decideixi. Com es pot votar NO amb l'argumentació de que una cosa és la Consulta del dret a decidir i una altra declarar a Catalunya subjecte polític i jurídic sobirà? La CUP també ha entès que la marea sobirana ciutadana demanava remar en aquest corrent, per això una persona de la CUP ha votat SI, i altres 2 s'han abstingut per palesar el seu sí crític.
Comença una nova etapa a Catalunya i a Espanya. Cal fer la Consulta i que la població decideixi. El SÍ crític s'escau per empoderar la població, de manera que la sobirania s'encarni en la mobilització.
Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocio Martínez-Sampere, Àngel Ros, Núria Ventura, amb el seu No al NO, i al no votar, han mostrat una altra cara en la perspectiva del socialisme català. En els seus twits i blocs afirmen en una declaració conjunta que ho han fet "per a contribuir a la unitat del catalanisme polític". Un Manifest de suport els acompanya.
El fet és que des de la constitució del PSC no s'havia produït un desencontre d'aquest tipus en el Parlament, ni quan es va defenestrar a Pascual Maragall.
El procés a la Consulta necessita que les esquerres conflueixin i emergeixi una alternativa a la dreta i a CiU.
Passo enllaços i el comunicat d'aquest no al NO.
Per a contribuir a la unitat del catalanisme polític (23/01/13). Catalunya està en una cruïlla, immersa en una transició del model econòmic, social, mediambiental i  alhora nacional. Hi ha un sentiment majoritari de necessitat de revisar a fons l’encaix Catalunya i Espanya. Uns des de la ruptura i altres des de les reformes en profunditat de base federativa. Hi ha una majoria social que vol decidir a través consulta o referèndum el seu futur.
Cinc formacions polítiques portàvem en els nostres respectius programes electorals el dret a decidir. El resultat electoral del passat 25N dóna un Parlament de 107 diputats/des a favor del dret a decidir.
El president Mas s'equivoca al patrimonialitzar el dret a decidir amb l’acord de Govern amb ERC i amb una confusió entorn al sobiranisme o la independència.
El PSC ha fet, amb diàleg i amb renúncies, tot el possible per arribar a un acord majoritari, del catalanisme plural pensant amb la Catalunya sencera. No ha estat possible l’acord i la direcció del PSC ha proposat votar No a la declaració de CIU-ERC-ICV.
Nosaltres vàrem defensar en tot moment esgotar la negociació. Al no ser possible un Sí crític defensant el nostre posicionament però deixant clar que el PSC és aliat assenyat, no obstacle; al no poder convèncer a la direcció, respectant els arguments de cadascú, proposàrem la llibertat de vot i, al no ser consensuada, ens reafirmem: no podem votar No.
Entenem la disciplina de vot i sempre l’hem respectat però no podem emetre avui un vot negatiu, per coherència. No per fracturar, sinó per sumar.
Formem part d’un partit, el PSC que ve de lluny i que ha sigut i ha de ser pal de paller de la cohesió social i nacional. Un partit de bases i votants plurals, d’alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores arreu, de tot el territori de Catalunya, rural i urbà­. Volem contribuir a prevenir el frontisme nacional i social en que ens estem instal·lant.
Hem decidir no votar No i optar per ésser-hi per representar¸ des d’un PSC plural, de vocació majoritària, des del catalanisme polític integrador i social que volem. Volem col·laborar a asserenar el debat entorn el dret a decidir i a treballar decididament per construir un consens nacional i social per una alternativa d’esquerres a Catalunya.
Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocio Martínez-Sampere, Àngel Ros, Núria Ventura.
Manifest de suport. Són 107 els diputats i diputades al Parlament de Catalunya que van contraure, a les darreres eleccions, un compromís programàtic explícit en favor del dret a decidir del poble de Catalunya. Entre ells, els diputats i diputades del PSC. Segueix a: http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/7/3/1358964558937.pdf - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mig-centenar-socialistes-recolzen-diputats-discols-2300895 - http://www.ara.cat/politica/Cinc-diputats-desobeeixen-Navarro-declaracio-disciplina-vot-sobirania_0_852514877.html

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada