26/1/13

El SI crític de la CUP a la Consulta


La CUP va cercar una manera d’expressar pràctica i visualment el seu SI crític a la Declaració de sobirania. De les tres persones diputades, una va votar SI i dues es varen abstenir, després cap de les tres varen aplaudir en cap moment el resultat positiu.
Al final el més important és que el factor polític de fer en concret una Consulta per decidir va decantar a la CUP a donar-li suport.
Això malgrat els desacords polítics i ideològics importants de la CUP referent als Països Catalans, la insubmissió a la legalitat vigent, la UE neoliberal, el paper determinant de la mobilització, així com la posició de lideratge de CiU governamental, amb el suport d’ERC. El factor CiU ens porta a les retallades de factura UE i estatal espanyola, val a dir, a  un model de societat i de poder polític d’explotació, poc lliure i democràtic per a la gent treballadora.
La CUP no és única en professar molts desacords, alguns inconciliables en el fonamental aspecte social, i el de la llibertat exercida des de la igualtat i la participació plena compromesa.
Per mi, per EUiA i per la coalició ICV-EUiA, també hi ha molts desacords irreconciliables, però hem donat més importància a fer un pas i encetar un camí amb la Consulta, que pugui permetre exercir a sobirania. Aquesta seria una veritable ruptura del marc polític constitucional monàrquic; alhora donaria força a la causa social i a la mobilització treballadora.
S’equivoca qui des de l’ANC titlla els vots de la CUP com una traïció. Tanmateix el dubte de la CUP, entre el fonament ideològic, la perspectiva estratègica i la proposta política pràctica de la Consulta, li ha provocat una desencertada imatge tíbia amb la pròpia Consulta i referent a la seva proposta d'Independència. L'escenificació de la crítica de la CUP amb més abstencions (dues) que SI (un) ha provocat un sotrac que ara haurà de digerir i superar.
L'anotació del regidor de Girona de la CUP, Jordi Navarro, al seu bloc titulada "Acte de Sobirania" és prou eloqüent: "Un acte de sobirania, per modest i parcial que sigui, és sempre un punt de ruptura, d'evolució. Sense actes de desobediència a la legalitat establerta, la humanitat no hauria avançat, per tant, benvingut sigui aquest acte de sobirania que va fer ahir el Parlament de Catalunya...
Però res d'això hagués succeït sense les classes populars... amb la seva mobilització permanent en defensa del dret a l'autodeterminació...
Ahir, un grup de diputats va decidir desafiar la legalitat espanyola... Catalunya ja es "oficialment" subjecte polític i això vol dir que la legalitat espanyola ha quedat desbordada...
El procés engegat a Catalunya s'ha carregat l'esquema polític heretat de la transició i alguns dels partits hegemònics de l'establishment han entrat en una profunda crisi: El PSC s'ha fracturat... El tsunami popular, democràtic i nacional ho ha fet trontollar tot. La mateixa CUP va manifestar el seu suport amb un sí crític, que es va materialitzar amb un vot afirmatiu i dues abstencions (una fórmula, val a dir, que trobo molt poc afortunada i que sens dubte obrirà un profund debat al si de la CUP i de l'esquerra independentista).
Cal, d'una vegada, fer passos ferms per exercir la sobirania, per desafiar la dictadura dels mercats i dels Estats. Espero que properament es vagin repetint actes d'aquest tipus, i espero també que la CUP tingui prou maduresa i valentia com per assumir-los fins les darreres conseqüències i estar a l'alçada del moment que vivim".

No hay comentarios:

Publicar un comentario