Al final el més important és que el factor polític de fer en
concret una Consulta per decidir va decantar a la CUP a donar-li suport.
Això malgrat els desacords polítics i ideològics importants de
la CUP referent als Països Catalans, la insubmissió a la legalitat vigent, la
UE neoliberal, el paper determinant de la mobilització, així com la posició de
lideratge de CiU governamental, amb el suport d’ERC. El factor CiU ens porta a
les retallades de factura UE i estatal espanyola, val a dir, a un model de societat i de poder polític
d’explotació, poc lliure i democràtic per a la gent treballadora.
La CUP no és única en professar molts desacords, alguns
inconciliables en el fonamental aspecte social, i el de la llibertat exercida
des de la igualtat i la participació plena compromesa.
Per mi, per EUiA i per la coalició ICV-EUiA, també hi ha molts
desacords irreconciliables, però hem donat més importància a fer un pas i encetar un
camí amb la Consulta, que pugui permetre exercir a sobirania. Aquesta seria una
veritable ruptura del marc polític constitucional monàrquic; alhora donaria
força a la causa social i a la mobilització treballadora.
S’equivoca qui des de l’ANC titlla els vots de la CUP com
una traïció. Tanmateix el dubte de la CUP, entre el fonament ideològic, la
perspectiva estratègica i la proposta política pràctica de la Consulta, li ha
provocat una desencertada imatge tíbia amb la pròpia Consulta i referent a la seva
proposta d'Independència. L'escenificació de la crítica de la CUP amb més
abstencions (dues) que SI (un) ha provocat un sotrac que ara haurà de digerir i
superar.
L'anotació del regidor de Girona de la CUP, Jordi Navarro, al
seu bloc titulada "Acte
de Sobirania" és prou eloqüent: "Un acte de sobirania, per modest i
parcial que sigui, és sempre un punt de ruptura, d'evolució. Sense actes de
desobediència a la legalitat establerta, la humanitat no hauria avançat, per
tant, benvingut sigui aquest acte de sobirania que va fer ahir el Parlament de
Catalunya...
Però res d'això hagués succeït sense les classes populars...
amb la seva mobilització permanent en defensa del dret a l'autodeterminació...
Ahir, un grup de diputats va decidir desafiar la legalitat
espanyola... Catalunya ja es "oficialment" subjecte polític i això
vol dir que la legalitat espanyola ha quedat desbordada...
El procés engegat a Catalunya s'ha carregat l'esquema
polític heretat de la transició i alguns dels partits hegemònics de
l'establishment han entrat en una profunda crisi: El PSC s'ha fracturat... El
tsunami popular, democràtic i nacional ho ha fet trontollar tot. La mateixa CUP
va manifestar el seu suport amb un sí crític, que es va materialitzar amb un
vot afirmatiu i dues abstencions (una fórmula, val a dir, que trobo molt poc
afortunada i que sens dubte obrirà un profund debat al si de la CUP i de
l'esquerra independentista).
Cal, d'una vegada, fer passos ferms per exercir la
sobirania, per desafiar la dictadura dels mercats i dels Estats. Espero que
properament es vagin repetint actes d'aquest tipus, i espero també que la CUP
tingui prou maduresa i valentia com per assumir-los fins les darreres
conseqüències i estar a l'alçada del moment que vivim".
No hay comentarios:
Publicar un comentario