CCOO pel Dret a decidir

Qui ha de decidir? Les persones de l'estat o les persones de cada poble? O hi ha coses què no es poden decidir? La Monarquia, la República, el Drete a l'autodeterminació? Hi ha pobles i nacions diferents dins l'estat espanyol? El debat sobre sobirania catalana unilateral o espanyola estatal, sobre si trencar l'estat amb la secessió, sobre el tipus de relacions estatals o autonòmiques, han de ser d'obligada unitat o poden ser molt diverses? Federalisme d'obligada unió, Federalisme de lliure relació des de cada component sobirana? La Independència és una transició o una separació per sempre o que va cap a l'aïllament i l'autarquia? Es pot decidir?

La posició de les CCOO de Catalunya, en el 10èCongrés de desembre passat, desmunta les argumentacions unionistes fàcils, o les simplificacions anti-independentistes, de que el sentiment i el viratge sobiranista de la població catalana mobilitzada com a nació, sigui un muntatge i una dependència unilateral a la burgesia i grans patrons catalans i a CiU. CCOO va donar suport i participà a la gran manifestació de l'11 de setembre d'acord amb l'Assemblea Nacional catalana (ANC), va aconseguir el suport i crida de l'ANC a la vaga general sindical i ciutadana del 14 de novembre de 2012. CCOO defensa ben clar les diferents posicions de la perspectiva sobre l'escenari polític amb l'única condició de que sigui la decisió democràtica del poble de Catalunya.

Queda palès que "Conscients del moment transcendent que viu el poble de Catalunya, CCOO defensem el dret a l’autodeterminació i considerem que qualsevol de les diferents opcions que legítimamente puguin plantejar-se, com ara l’estat federal i plurinacional, un estat independent o el manteniment de l’estat de les autonomies, entre d’altres, passa necessàriament per consultar la voluntat del poble de Catalunya expressada en termes democràtics. Tanmateix qualsevol consulta ha de reunir l’indispensable requisit de rigor, plena transparència i claredat en el procés".

Resolució del X Congrés de CCOO de Catalunya. “El sindicat de classe i nacional, pel dret a decidir”. Des de la seva fundació, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya sempre ha estat al capdavant de la lluita per fer convergir les aspiracions socials de la classe treballadora i les reivindicacions nacionals del poble català, des del nostre convenciment que els drets socials i els drets nacionals són indestriables. Aquest compromís es va posar de manifest en la lluita contra la dictadura i per la recuperació de la democràcia i les llibertats nacionals de Catalunya i en la convicció d’esdevenir una societat cohesionada amb independència del lloc d’origen de les persones que la integren. La voluntat de ser un sol poble i unir els treballadors i treballadores sempre ha presidit l’actuació del sindicat.

Que el sindicalisme de classe i nacional sigui avui hegemònic al nostre país i que propostes com la necessitat de desenvolupar un marc català de relacions laborals i socials hagin estat reconegudes pel conjunt de la societat catalana, són una aportació fonamental de les CCOO de Catalunya al procés de construcció nacional.

L’aposta per la normalització de la llengua catalana, entesa com un dret de ciutadania, i la promoció del seu ús social en tots els àmbits de la societat, especialment en el món laboral; la implicació en la configuració d’un model educatiu català com a eina d’igualtat d’oportunitats i cohesió social; el compromís amb la millora dels estatuts de Catalunya del 1979 i del 2006; la defensa del concert econòmic solidari per garantir un finançament més just per a Catalunya, o el posicionament històric a favor del dret a l’autodeterminació, entre altres aspectes, expressen la voluntat del sindicat de fer avançar l’autogovern.

CCOO de Catalunya som conscients de les dificultats amb què s’ha trobat històricament Catalunya en el seu procés de construcció nacional. Unes dificultats que es van posar de manifest en la sistemàtica campanya contra l’Estatut –que, posteriorment, va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble català- i la posterior sentència del Tribunal Constitucional, del juny del 2010, que va comportar una important retallada dels avenços socials i nacionals recollits en el text, i que es confirmen en el procés de recentralització endegat per diferents governs de l’Estat. També en la negativa a voler acordar un pacte fiscal que superi el dèficit històric de Catalunya o en els atacs contra la llengua i el model d’escola catalana, que busquen trencar la convivència i la cohesió de la nostra societat.

Malauradament, aquestes dificultats també es posen de manifest en la renúncia del Govern de CiU a defensar les competències sociolaborals anteposant els seus interessos de classe als interessos nacionals, que s’evidencia en la política de retallades socials i el consegüent desballestament de l’estat del benestar que se’n deriva.

Davant d’aquesta situació, el poble de Catalunya s’ha expressat de manera diversa, àmpliament majoritària, a favor del dret a decidir democràticament el seu futur i avançar com a país. També en contra de les retallades socials i el desmantellament de les estructures públiques de salut, educació, serveis socials i dependència, entre d’altres.

Conscients del moment transcendent que viu el poble de Catalunya, CCOO defensem el dret a l’autodeterminació i considerem que qualsevol de les diferents opcions que legítimamente puguin plantejar-se, com ara l’estat federal i plurinacional, un estat independent o el manteniment de l’estat de les autonomies, entre d’altres, passa necessàriament per consultar la voluntat del poble de Catalunya expressada en termes democràtics. Tanmateix qualsevol consulta ha de reunir l’indispensable requisit de rigor, plena transparència i claredat en el procés.

En aquest exercici del dret a decidir, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya respectarà la pluralitat d’opcions dels seus afiliats i afiliades i en qualsevol dels escenaris de futur, com a sindicat de classe i nacional, seguirà realitzant la seva funció social, que és organitzar els treballadors i treballadores per defensar els seus interessos i gestionar el conflicte social.

CCOO de Catalunya s’autoemplaça per ampliar complicitats i en aquest sentit fa una crida a les diferents forces politiquees i socials i al conjunt de la societat civil a construir un model de país amb valors de justícia social i ètica del fet públic, on es posi davant de tot la democràcia social, la defensa de l’estat del benestar, la igualtat d’oportunitats i el dret al treball. Això és absolutament incompatible amb l’aplicació de les politiquees neoliberals i els privilegis d’una minoria. Barcelona, desembre de 2012