29/1/13

Consulta per decidir legítima i vinculant.


La Declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya inclou organitzar una Consulta o Referèndum per decidir. Això segueix l'ona expansiva de les mobilitzacions populars, sobretot la de l'11 de setembre de 2013. La declaració ha provocat un terratrèmol que denota el canvi de temps i de consciència popular catalana. Els canvis s'estenen a la societat i a les organitzacions polítiques. Es temps també de teixir aliances entre les forces de l'esquerra catalana. Un procés democràtic constituent a Catalunya necessita del suport de la classe treballadora i de bona part de la població espanyola. Adjunto la declaració de L'Aurora - POR.
És hora de Decidir!! · Consulta vinculant! Ahir es va aprovar la Declaració del Dret a Decidir. El Parlament de Catalunya la va referendar per 85 vots, 41 en contra i 2 abstencions. Aquesta Declaració forma part del procés iniciat amb la històrica manifestació de l’11 de setembre de 2011 i que hem d’emmarcar dins la crisis sistèmica que viu el règim monàrquic instaurat a la transició i dins de la crisi econòmica, social i política que estem vivint. Amb la decisió i el procés per fer la Consulta s’obre una nova etapa a Catalunya i a Espanya. 
Des de l’11 de setembre Catalunya ha tingut un procés electoral on CiU va intentar que fos un plebiscit en el qual triomfés el “tots amb el president”, però no va anar així. El fracàs de CiU va quedar palès amb la pèrdua de 12 diputats, mentre que la majoria al voltant de la consulta va girar a l’esquerra amb l’augment d’ERC i ICV-EUiA i l’entrada de la CUP.
La formació del nou govern, el dels mateixos, el govern dels retalladors, ha estat possible mercès a un acord –el Pacte per la Llibertat- amb ERC. Alhora que ERC i CiU pactaven que el centre de gravetat per a la consulta girés al voltant del Govern i del Consell de Transició Nacional, no del Parlament, ni de les entitats, sindicats, organitzacions que donen suport al Dret a Decidir. Així la seva declaració inicial assenyalava l’objectiu final (l’Estat propi) i no sobre el dret dels catalans a decidir el seu futur com a poble. Ambdós aspectes van ser rebutjats per PSC, ICV-EUiA i la CUP.
La Declaració finalment aprovada conté 3 objectius clars per part nostre: el Parlament com a garant del procés; el dret a decidir també ha d’incloure els drets socials dels catalans i aquest Acord ha d’obrir-se al màxim a les organitzacions socials del país que cal que es mobilitzi per assolir-lo.
El PSC, per les pressions del PSOE i la “federació catalana del PSOE” va optar per negar la política i refugiar-se en la “legalitat vigent”: el dret a decidir només és legal a partir d’un acord entre Catalunya i Espanya que implica reformar la Constitució.  Malgrat que cinc diputats no van seguir la disciplina de vot, el PSC s’ha situat al cantó del PP i Ciutadans i fora de la centralitat del catalanisme popular que ha girat majoritàriament cap a la consulta i ja no confia en un acord amb l’Estat desprès de la sentència del Tribunal constitucional vers l’Estatut.
Catalunya és una nació que té el dret a decidir col·lectivament la seva relació amb l'Estat Espanyol. Cal fer la Consulta. No es pot dir que es defensa el dret a l’autodeterminació i estar en la pràctica contra la consulta real a fer. No es pot posar com excusa la sobirania de Catalunya per estar contra la consulta. La legitimitat per fer la Consulta rau en la població mobilitzada massivament com a nació per la llibertat de Catalunya; la legalitat constitucional que esmenten nega la possibilitat de consulta i legitimitat popular.
La coalició ICV-EUiA de la que el Partit Obrer Revolucionari en forma part a través d'EUiA, va situar la seva posició en les tres propostes abans explicades i en centrar el debat com un debat de “comunitat política” i no “d’identitats enfrontades”. És a dir, el nou Estat, quin tipus d’Estat seria? I per tant en una lògica de “procés constituent” en el qual presentar batalla per guanyar l’hegemonia a la burgesia i el neoliberalisme en l’arena social, però també en el terreny nacional. És a dir, construir l’alternativa social i política al mateix temps que lluitem per Dret a Decidir davant l’Estat i les retallades davant el govern Mas i el govern Rajoy.
Els diputats i diputada d’EUiA eren al Parlament amb la xapa “Prou retallades”. En el discurs de la coalició es va situar contra les retallades, també van haver referències a la corrupció de CDC i Unió, posant-les com a model del país que no volem.
D’altra banda, el POR considera negativa la referència a la defensa dels principis de la Unió Europea, donat que aquesta està sustentada sobre diferents Tractats que reafirmen les polítiques neoliberals, fonament ideològic de l’actual crisi econòmica, i que incorpora la pertinença a la OTAN.
La Declaració implica votar amb CiU, però és CiU la que s’ha mogut arrossegada per l’11 de setembre (des de la proposta de Pacte Fiscal a la de Consulta per decidir). Totes les enquestes segueixen assenyalant que més del 70% dels catalans volen la consulta i decidir, perquè és un pas democràtic endavant que qüestiona el règim de la monarquia, el bipartidisme de la España que nega la llibertat als pobles i s’ha fet sense amagar la confrontació social amb el model de CiU, ara amb el suport d'ERC... però no oposant la lluita contra les retallades als principis democràtics del drets dels pobles i que l’esquerra revolucionària sempre ha defensat com a part de la lluita social.
Cal prémer fort i avançar per la realització de la Consulta i que sigui vinculant. Cal també ampliar, anar eixamplant l’espai de les forces sobiranistes d’esquerres, entre EUiA, ICV, CUP, disposats del PSC, sindicats, marees i plataformes socials, alternatiu al lideratge de la dreta i de CiU.
Per nosaltres es tracta de la lluita per la República Catalana, lliure i social, la del 99%. Una República Catalana agermanada amb els altres pobles de parla catalana i federada amb els altres pobles ibèrics, si la majoria del poble ho decideix. L’Aurora-POR Catalunya. 24 de gener de 2013.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada