L'alternativa política a Catalunya s'ha de construir. És la
tasca cabdal per batre l'hegemonia i el poder que representa CiU. Cap component
de l'esquerra catalana és prou forta per poder representar unilateral aquesta
alternativa. Cal ajuntar forces, confluir en les tàctiques, construir una estratègia
que fomenti que la bandera nacional i social sigui la de la llibertat i del
progrés social a Catalunya, a Espanya i a Europa. És per tant la població, la
ciutadania qui ha de decidir el que vol, segons les necessitats del 99 %. Un
país del 99 %. Un estat, una República catalana del 99 %, lliure i social. La Carta de L'Aurora exposa com afrontar aquest nou temps.
Sí, podem sumar forces. Aquest cap de setmana s’han publicat
diverses enquestes amb resultats diferents. CiU, encara guanya. No arribarà a
la preuada majoria absoluta. Alguna enquesta ens dóna uns resultats justos ;
altres en prediuen de bons. Un altre enquesta ens indica que el PP i Ciutadans
creixerien més del previst; mentre que altres assenyalen un avanç net de
l'esquerra, ICV-EUiA, ERC, CUP. Hi ha encara molts indecisos i indecises i, per
tant, moltes coses per jugar. El partit no ha acabat. La mobilització dels
últims dies pot modificar resultats.
No han pogut apartar de la campanya el debat sobre les retallades i els drets socials. En les enquestes apareix ben nítid el rebuig a les polítiques econòmiques de CiU. En canvi, tot i les dificultats, la campanya de la coalició ha aconseguit introduir en el debat la necessitat que el dret a decidir necessita anar acompanyat del seu contingut social. Els drets democràtics són indivisibles. La vaga general del 14 N i el malestar social ajuden que aquest lligam aparegui com a natural.
Cal anar més enllà. Encara és CiU qui manté la iniciativa. Encara són les polítiques neoliberals les que s'imposen. Artur Mas parla del dret a decidir i el lliga a noves retallades. Nosaltres volem decidir respecte a la relació amb Espanya, però també volem decidir sobre els drets socials del nostre poble.
Per això, l'esquerra necessita seguir sumant forces. Construir una alternativa d'esquerres no es limita a tenir bones propostes, cal guanyar la confiança de la gent, l'hegemonia de les idees i la força social per poder canviar les coses. Tenim alguns exemples del camí possible. A Grècia, la coalició SYRIZA ha aconseguit reunir les forces necessàries i les propostes pràctiques per ser una alternativa real a les polítiques de la dreta. En les últimes eleccions gallegues, la coalició de AGE (Alternativa Galega de Esquerda) o a les basques, EH Bildu, han representat aquesta alternativa.
Encara ens queda camí per recórrer. S'ha donat un pas en la campanya defensant els drets nacionals i socials, un altre pas haurà de ser confirmat en les urnes, per seguir sumant forces militants i per proposar a altres forces polítiques i socials conformar una alternativa real a la dreta. Una Syriza catalana que planti cara a les retallades socials i que exigeixi posar en pràctica el dret a decidir. El vot a ICV-EUiA és una aposta per aquesta alternativa.
No han pogut apartar de la campanya el debat sobre les retallades i els drets socials. En les enquestes apareix ben nítid el rebuig a les polítiques econòmiques de CiU. En canvi, tot i les dificultats, la campanya de la coalició ha aconseguit introduir en el debat la necessitat que el dret a decidir necessita anar acompanyat del seu contingut social. Els drets democràtics són indivisibles. La vaga general del 14 N i el malestar social ajuden que aquest lligam aparegui com a natural.
Cal anar més enllà. Encara és CiU qui manté la iniciativa. Encara són les polítiques neoliberals les que s'imposen. Artur Mas parla del dret a decidir i el lliga a noves retallades. Nosaltres volem decidir respecte a la relació amb Espanya, però també volem decidir sobre els drets socials del nostre poble.
Per això, l'esquerra necessita seguir sumant forces. Construir una alternativa d'esquerres no es limita a tenir bones propostes, cal guanyar la confiança de la gent, l'hegemonia de les idees i la força social per poder canviar les coses. Tenim alguns exemples del camí possible. A Grècia, la coalició SYRIZA ha aconseguit reunir les forces necessàries i les propostes pràctiques per ser una alternativa real a les polítiques de la dreta. En les últimes eleccions gallegues, la coalició de AGE (Alternativa Galega de Esquerda) o a les basques, EH Bildu, han representat aquesta alternativa.
Encara ens queda camí per recórrer. S'ha donat un pas en la campanya defensant els drets nacionals i socials, un altre pas haurà de ser confirmat en les urnes, per seguir sumant forces militants i per proposar a altres forces polítiques i socials conformar una alternativa real a la dreta. Una Syriza catalana que planti cara a les retallades socials i que exigeixi posar en pràctica el dret a decidir. El vot a ICV-EUiA és una aposta per aquesta alternativa.
Vota ICV-EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario