El que està al centre de l'imaginari
popular és si cal una ruptura i separar-se de l'actual Espanya com la coneixem -negadora
de la renovació de l'Estatut, de Constitució sense dret a l'autodeterminació,
amb penalització a les inversions, retalladora i anti-social, monàrquica-, o si
es pot establir una relació d'encaix beneficiosa per ambdues parts, tant en
l'aspecte democràtic nacional com en l'aspecte social de serveis públics,
condicions de vida, laborals, educació i cultura. La població mobilitzada com a
nació va ser prou clara l'11 de setembre: Llibertat, Independència, Nou estat
d'Europa.
El que està plantejat sobre l'escenari
polític és exercir el dret d'autodeterminació amb una consulta ciutadana, que
ha de ser vinculant. Independència, sí o no? Nou estat dins Europa, si o no?
Nou estat en relació amb l'estat espanyol, sí o no? Federalització de l'estat
espanyol, o relació federal entre estats? Quan s'ha mobilitzat el poble, tant
el 10 Jl 2010 com l'11 S 2012, és perquè el govern i l'estat espanyol ha negat
a Catalunya progressar en la seva decisió i llibertat.
Ha guanyat la consciència popular que amb
l'estat espanyol les retallades i els greuges socials son inevitables. Hi ha
una aspiració de canvi que emergeix potent, amb la sana il·lusió de que amb una
altra situació com la independència potser es podrà fer front a les retallades,
o fins i tot hi hauria més recursos per a la riquesa del país i per als
aspectes socials. És possible més riquesa, més serveis públics, més treball i
salut, amb CiU i les sangoneres financeres dominants catalanes?
Oposar o haver d'escollir entre la
llibertat del país i les condicions socials dels seus habitants, és un fals
dilema o un problema molt mal plantejat. Oposar les necessitats socials al
desig popular d'emancipació nacional, afavoreix el lideratge dels poderosos
nacional catalans i de CiU, o dels grans poders espanyols i del PP.
La coalició entre ICV-EUiA permet un camí
de confluència, de sumar forces, d'obrir portes a que sigui la ciutadania que
decideixi. Ara toca sobre Catalunya, i tot seguit haurà de ser sobre les
retallades o sobre el propi cos. Escollir entre
País i Esquerres? Joan Herrera va respondre: Volem un País d'esquerres.
Ens cal contribuir a forjar una majoria social i política que esdevingui
alternativa a un model social, a un model estatal i autonòmic que colpeja als
habitants, mentre castiga brutal a la gent treballadora, jove i a les dones.
Per aconseguir una Catalunya lliure i
social, lliurement relacionada amb els pobles i estats d'Europa, i d'Espanya,
segons decisió popular ciutadana en consulta vinculant, és pel què és útil el
vot a ICV-EUiA.
Taxes. L'increment desmesurat de les
taxes judicials anul·la la igualtat ciutadana davant de la justícia. L'estat
condemna a la indefensió i a l'abús al 99 % amb menys ingressos. Aquest estat
és cada cop més perjudicial pel treball i pels drets bàsics democràtics. La
Constitució és un paper mullat cada vegada més feixuc i absurd. Cal, tant a
l'estat com a les autonomies, processos constituents democràtics.
Vota ICV-EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario