22/11/12

Catalunya lliure i social

De la carta de L'Aurora. Lliure i social. La polarització de la campanya i la indecisió pivota entre si pot haver-hi una Catalunya lliure i si les retallades son inevitables. Unes candidatures posen l'èmfasi en un o altra element. Tanmateix amb CiU s'empitjoraran les retallades.

El que està al centre de l'imaginari popular és si cal una ruptura i separar-se de l'actual Espanya com la coneixem -negadora de la renovació de l'Estatut, de Constitució sense dret a l'autodeterminació, amb penalització a les inversions, retalladora i anti-social, monàrquica-, o si es pot establir una relació d'encaix beneficiosa per ambdues parts, tant en l'aspecte democràtic nacional com en l'aspecte social de serveis públics, condicions de vida, laborals, educació i cultura. La població mobilitzada com a nació va ser prou clara l'11 de setembre: Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa.
El que està plantejat sobre l'escenari polític és exercir el dret d'autodeterminació amb una consulta ciutadana, que ha de ser vinculant. Independència, sí o no? Nou estat dins Europa, si o no? Nou estat en relació amb l'estat espanyol, sí o no? Federalització de l'estat espanyol, o relació federal entre estats? Quan s'ha mobilitzat el poble, tant el 10 Jl 2010 com l'11 S 2012, és perquè el govern i l'estat espanyol ha negat a Catalunya progressar en la seva decisió i llibertat.
Ha guanyat la consciència popular que amb l'estat espanyol les retallades i els greuges socials son inevitables. Hi ha una aspiració de canvi que emergeix potent, amb la sana il·lusió de que amb una altra situació com la independència potser es podrà fer front a les retallades, o fins i tot hi hauria més recursos per a la riquesa del país i per als aspectes socials. És possible més riquesa, més serveis públics, més treball i salut, amb CiU i les sangoneres financeres dominants catalanes?
Oposar o haver d'escollir entre la llibertat del país i les condicions socials dels seus habitants, és un fals dilema o un problema molt mal plantejat. Oposar les necessitats socials al desig popular d'emancipació nacional, afavoreix el lideratge dels poderosos nacional catalans i de CiU, o dels grans poders espanyols i del PP.
La coalició entre ICV-EUiA permet un camí de confluència, de sumar forces, d'obrir portes a que sigui la ciutadania que decideixi. Ara toca sobre Catalunya, i tot seguit haurà de ser sobre les retallades o sobre el propi cos. Escollir entre  País i Esquerres? Joan Herrera va respondre: Volem un País d'esquerres. Ens cal contribuir a forjar una majoria social i política que esdevingui alternativa a un model social, a un model estatal i autonòmic que colpeja als habitants, mentre castiga brutal a la gent treballadora, jove i a les dones.
Per aconseguir una Catalunya lliure i social, lliurement relacionada amb els pobles i estats d'Europa, i d'Espanya, segons decisió popular ciutadana en consulta vinculant, és pel què és útil el vot a ICV-EUiA.
Taxes. L'increment desmesurat de les taxes judicials anul·la la igualtat ciutadana davant de la justícia. L'estat condemna a la indefensió i a l'abús al 99 % amb menys ingressos. Aquest estat és cada cop més perjudicial pel treball i pels drets bàsics democràtics. La Constitució és un paper mullat cada vegada més feixuc i absurd. Cal, tant a l'estat com a les autonomies, processos constituents democràtics.


Vota ICV-EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada