Reflexions post 25 N: Dret a decidir en clau vers l'esquerra

Retallada als retalladors de CiU fruit gens miraculós del fet social, suport a exercir el dret a decidir, polarització nacional entre separar-se o mantenir la unió amb l'estat espanyol. A L'Aurora hem obert la reflexió sobre els elements de ruptura que ens permeten albirar les tendències profundes d'una nova situació política convulsa i contradictòria, dins un context de retallades i retrocés profund social i democràtic i nacional.

El fet de que EUiA, dins la coalició ICV-EUiA, hagi fet possible que sigui electe un diputat membre de la tendència L'Aurora-POR, que beu i entronca en la tradició política i revolucionària del POUM, és un petit gra de sorra qualitatiu que dóna sentit a l'aposta política pel projecte de moviment polític i social d'EUiA, així com el d'un nou espai polític de l'esquerra catalana en clau syriza. La coalició ICV-EUiA ha d'operar una profunda transformació que vagi a alimentar la mobilització social i superar amb crítica contundent les adaptacions institucionals i de pactes nacional així com deriva repressiva del tripartit de la ma del PSC. Són tambors de canvis, de noves possibles confluències amb revolucionaris i revolucionàries com els existents entre EUiA i les de la CUP, amb la convicció clara d'ampliar tot el front sindical, veïnal i ciutadà per alternatives a les retallades.

A tenir en compte:

* crisi social i política a nivell estatal i europeu profunda i creixent.
* manifestació de l'11 de setembre: accelera l'exigència del dret a decidir, "llibertat, independència, un nou Estat d'Europa".
* crisi social i protestes contra les retallades. Èxit de la vaga general del 14 N.

* L'Assemblea Nacional Catalana crida i participa de la vaga general 14 N.
Els objectius previs dels partits:
CiU: aconseguir una àmplia majoria excepcional, per avançar en el dret a decidir i també per tapar la seva política antisocial.
PSC: desorientat davant el canvi de la situació, la seva proposta de federalisme no té cap base ferma; aguantar el xàfec davant l'anuncia't fracàs electoral.
PP: defensa de la unitat d'Espanya i de la política del govern central.
ERC: caminar cap a la independència, no confrontar amb CiU.
ICV-EUiA: posar el debat de la unitat de fons en els aspectes socials i nacionals, en funció del que la ciutadania decideixi.
C,s: defensa de la unitat d'Espanya barrejada amb atacs als polítics i sistema de partits.
CUP: la seva primera oportunitat, independència i lluita social.
Com ha anat:
* fracàs de CiU, tot i que guanya les eleccions molt per sobre de la 2a força, el resultat és un daltabaix dels seus plans en perdre 12 diputats.
* hi més diputats / es favorables al dret a decidir que en l'anterior legislatura. 2010 = 86. 2012 = 87. També hi ha més vots: 2010 = 1.755.748. 2012 = 2.140.317 (cal tenir en compte la major participació).
* creix també el suport a l'esquerra (tot i el pal que rep el PSC).
2010 = 48. 2012 = 57. També en vots: 2010: 1.025.330. 2012 = 1.504.701
* la idea de balanç és: més suport al dret a decidir (encara que sigui limitat) i major pes de l'esquerra (com a reflex de les múltiples lluites contra les retallades).
* ERC guanya 11 diputats i 270.000 vots, ICV-EUiA guanya 3 diputats i 128.000 vots, i entra les CUP amb 126.219 i 3 diputats/es (que ja disposava d'una important base municipal).
* una participació superior al 10% és una dada positiva que reflecteix una major mobilització social.
Altres elements:
* tot i la política de Rajoy, el PP guanya 1 diputat i 84.000 vots i Ciutadans, triplica els diputats, de 3 a 9, i guanya 160.000 vots, amb propostes demagògiques que cal combatre.
* vol dir que sectors de la població (en el cas de Ciutadans, dels barris populars) expressen el seu rebuig a la crisi social mitjançant un rebuig als problemes nacionals.
* en canvi, es debilita PxC (de 75.134 vots passa a 60.142).
Perspectives
* CiU ho tindrà molt més difícil per governar, una aliança amb ERC sense tocar les retallades? Amb el PP mantenint el referèndum? Amb el PSC en franca davallada?
* bona posició de la coalició "que l'esquerra no doni suport a la investidura de Mas", "no votar un president continuista de retallades".
* encara està pendent el rescat econòmic, que depèn del govern Rajoy.
* bé la posició de la coalició: mantenir l'exigència de referèndum per decidir en aquesta legislatura, vinculant, legal o no; convocatòria d'una cimera social per prendre mesures contra la crisi.
* la crisi seguirà, el govern acaba d'anunciar més retallades, i la pressió social haurà d'anar més lluny.
Pel balanç:
* els resultats tenen a veure amb la mobilització social, la mobilització serveix: la vaga general va representar una modificació en les perspectives (potser això expliqui l'augment de la participació i que totes les enquestes s'equivoquessin). Hi ha una necessitat de canvi, de rebel·lia , d'indignació... que li costa trobar camins per expressar-se.
* cal seguir construint per sota, establint relacions amb els moviments, està bé treure els millors resultats de la coalició, però encara estem molt lluny de conquerir l'hegemonia i la majoria.
* per avançar cal suma i confluència, una Unitat catalana de esquerres i combativa, una Syriza catalana, la confluència política, social i associativa contra les polítiques d'austeritat i el dret a decidir.

* el fenomen rupturista de la CUP, amb la indignació com a Cavall de Troia al Parlament.

* l'aposta d'EUiA per un nou espai polític, amb una aliança d'esquerra catalana entre federalistes, autonomistes i independentistes.
Reptes i responsabilitat per a L'Aurora-POR (i l'espai d'arrels "POUM").
* per primera vegada des dels anys '30 hi un diputat d'aquesta tradició política ignorada per la història oficial i altres.
* quin lloc i quin paper ha de jugar? Un diputat és un representant del poble i del segment treballadora, que no s'eleva per sobre d'ell, sinó que escolta i transmet, és la veu al Parlament no a l'inrevés. Contra els privilegis de "la classe política". Un diputat en territori comanxe.
* un diputat, en equip amb els i les diputades d'EUiA, i de la coalició, també unitari amb la CUP i de qui en els altres grups parlamentaris defensi les causes treballadores i populars, es farà ressò de les lluites, traslladarà les seves exigències i, sobretot, estarà amb elles. La força de la representació electa i d'aconseguir propostes, de lluitar contra l'enemic de classe social, de frenar les seves polítiques antisocials, està en el carrer, en la mobilització, en els barris i el veïnat, fonamental en les empreses i la força unitària sindical.