De la Carta de L'Aurora. El dret a la salut és una de les conquestes més grans de la
classe treballadora. Al principi del segle passat els nens i dones, fins i tot
embarassades, eren condemnats a l’explotació a fàbriques, mines, tallers o
botigues. La mitjana d’edat no arribava als 50, i de vegades ni els 40.
El dret a una sanitat pública ha estat un dels pilars de la
pau social a l’ Europa de la postguerra. La pau a Europa va venir quan es van reconèixer
els drets dels treballadors a participar de les rendes del seu treball. Fins i
tot el règim del general Franco, per apaivagar les protestes socials que
sorgiren a molts barris de Catalunya, van haver de bastir la Seguridad Social.
Foren molts els barris que es van mobilitzar per aconseguir tenir un ambulatori
o un hospital on poder ser atesos en cas de necessitat. Una lluita de la gent
treballadora que va costar pallisses, detencions, fins i tot morts i ferits.
I ara les politiques de CiU i del PP s’estan carregant
aquestes conquestes. Primer va ser el “govern dels millors” que va implantar
l’Euro per recepta; després ha estat el govern Rajoy el que ha imposat un
repagament de les medicines; el segueix el govern de Madrid... fins on volen
arribar?
Diran el que vulguin però el que està clar és que tanquen
hospitals, ambulatoris, acomiaden metges i personal sanitari, obliguen a
repagar els medicaments, amplien les llistes d’espera... amb un sol objectiu:
privatitzar la sanitat. Es volen carregar la sanitat pública, perquè per ells
és una oportunitat per fer negoci i avançar així cap a un model com el d’Estat
Units. CiU i PP comparteixen aquest horitzó. No els importa gens la salut dels
catalans i catalanes, el que volen és el negoci que poden fer els rics amb la
nostra salut. Pel govern Mas els nostres drets depenen dels diners que tinguis
al banc, com deia el conseller de sanitat: “millor apuntar-se a una mútua”.
Per ICV-EUiA no hi ha lloc a la resignació. Ells volen fer
negoci amb els nostres drets i nosaltres no ho podem permetre. Volem decidir.
Perquè, quin “dret a decidir” seria aquell que empitjora la salut del país?
Quina Catalunya és aquella on la gent pot morir perquè es desatén el tractament
del càncer, s’endarrereixen operacions urgents o bé han de deixar tractaments
per no poder comprar medicines? I això està passant avui per les polítiques de
Mas i Rajoy.
Aquest diumenge 12, la Plataforma en defensa de la sanitat
pública ha fet una concentració a Barcelona. Donem tot el suport a la Catalunya
que lluita per la salut de la gent! Un país de futur és un país sa. I el 25:
votem en conseqüència. 11 de novembre de 2012
Autodeterminació es també decidir República.
Està clar que som sobiranistes. I això vol dir que la
sobirania està en el poble. El poble català és qui ha de decidir sobre el
conjunt de les coses importants i col·lectives del país. I una d’elles és clar
que és el tipus de règim que volem tenir. Hem de continuar amb aquesta
monarquia borbònica, depredadora, on el seu màxim representant és alhora el cap
de l’exèrcit? Un exèrcit que no va ser ni depurat a la mort de Franco i a sobre
“és el garant de l’ unitat d’Espanya”? Autodeterminació és també República.
Vota la Coalició ICV-EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario