Descripció de l'obra. La sublevació dels militars franquistes el juliol de 1936 va fracassar inicialment a gran part del país i va desfermar com a contrapartida una àmplia onada revolucionària. Es van formar milícies populars i es col·lectivitzaren les indústries i les grans propietats. Tot això succeïa en un marc de durs enfrontaments entre les esquerres a la rereguarda, fins al punt que la Unió Soviètica i el Partit Comunista Espanyol posaren el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) sota el punt de mira.
El POUM havia estat fundat per comunistes dissidents que havien estat expulsats per «desviacionistes». El juny del 1937, després dels Fets de Maig, els serveis secrets soviètics van decidir enfrontar-s’hi directament i en van fer empresonar la direcció. El seu secretari, Andreu Nin, ja havia estat assassinat. La conseqüència de tot això va ser l’afebliment del front antifeixista.
Aquest llibre explica el destí tràgic del POUM amb el rerefons del procés revolucionari, des de les seves propostes per a la lluita contra els insurrectes, l’acció conjunta amb els anarquistes i els fets que conduïren a la seva prohibició.
L’autor, un dels millors especialistes en el POUM i els moviments obrers, ofereix la millor síntesi per entendre aquells anys convulsos de la guerra a la rereguarda republicana.
Característiques tècniques de l'obra
Títol: El POUM
Subtítol: en la revolució espanyola
Autor: Reiner Tosstorff
Any: Novembre 2009
Format: 15,5 x
ISBN: 978-84-92437-29-0
Preu: 20 €
Autor.
Reiner Tosstorff (Bonn, 1951) és professor d’història contem
L’any 2006 es va editar la versió original en alemany del present llibre, actualitzat per a l’edició catalana amb les seves darreres investigacions. Actualment, treballa en una història sobre l’Organització Internacional del Treball en l’època de la Societat de Nacions.
Editorial Base 
info@editorialbase.com
c/ Breda nº 7. Barcelona 08029
Telèfon: 93.321.02.02 Fax: 93.410.39.78
Resenya tramesa per Andrew Durgan ("B.O.C. 1930-1936 El Bloque Obrero y Campesino").
Ara als feixistes i mafiosos s'els hi diu "comunistes disidents" i als apalancats inùtils i fatxendes ignorants els pesquen en xarxa, com a les sardines! Es pot ser més idiota, però hi ha que practicar molt! Leon Trostky.
ResponderEliminarAgrairia que els anònims passessin a l'estadi de sortir de l'armari. En Trotski fa anys que el van assassinar, i hi ha qui no ha comprès pas res, llevat d'emprar-lo com un mantra.
ResponderEliminarSí, el va liquidar una pija de New York, que va amagar el piolet a on l'idiota -i fill de la salvadora d'en Goded, que deia també que era comunista!- d'en Ramon no li cabia, tan Mercader com tu amb la defensa dels treballadors i la poltrona. Però molt abans en Leo ja havia dit d'en quintacolumnista i mafiós Nin -cognom croata- que era un oportunista i un fatxendes, com la resta del pim pam pum, titelles de ferum! Julián Gómez Gorki.
ResponderEliminarXaval..no entenc res. Sócrates
ResponderEliminarTiene buena pinta. El POUM debiera ser también rehabilitado de su memoria histórica por el PCE y el PSUC. Los trotskistas españoles son doblemente olvidados y asesinados, el caso más evidente el de Andreu Nin.
ResponderEliminarSalud
El asesinato de Nin fue un crimen.
ResponderEliminarYo, que me considero heredero de la tradición revolucionaria del PSUC, considero que se produjeron errores y horrores.
Dejando de banda otros aspectos, creo que el poum no ha sido olvidado. Reconozcamos que aparte de los seguidores de la izquierda no prosovietica han hecho un buen trabajo en la recuperacion de su memoria, la burguesia sigue sin cansarse de recuperar al POUM como muestra de lo malo malisimos que eran los comunistas del psuc-pce.
En las librerias (hoy mismo en la Central) no he sido capaz de ver un libro sobre el psuc que hable de este gran partido antes de 1970. En cambio sobre el poum y su persecucion he visto una decena tirando por lo bajo, escritos por gente de izquierdas y comprometida y por la extrema derecha organizada como Payne, Zavala etc...
Eso de doblemente asesinados y olvidados (fue el psuc-pce el partido mas fusilado en la post guerra y el unico practicamente que organizo la lucha anti franquista) me parece pasarse.
A cada uno lo suyo, desde la camaraderia (soy de CJC y EUiA) y la sinceridad de un compañero de trinchera, el POUM actualmente esta mucho mas presente en las librerias y documentales en relación a su fuerza e incidencia real de lo que lo estan el resto de organizaciones de izquierda de la II Republica.
Y esto es gracias a historiadores de izquierda y de la derecha extrema.
David (Sant Andreu)
Per rehabilitar al POUM encara cal revisar el Judici i absoldre'l, llevar la seva dissolució. El POUM va ser il·legalitzat per la II República, aquest estigma no va ser casual, te a veure amb aplastar la referència revolucionària d'aleshores, i amb la màqina de terror criminal dels Procesos de Moscou.
ResponderEliminar