Hi ha esquerres tant dretanes que costa reconèixer que es basin en la classe treballadora, i fins i tot anomenar-les i considerar-les d'esquerres. Molta gent les confon. No distingeix entre "esquerra" i "dreta". Altra es nega de plet a reconèixer-la ni en el nom. La qüestió, no pas mística, és què mentre són gestores del capitalisme i preserven el sistema social dominant burgès, són també les que representen i fins un cert punt vehiculi-te’n les il·lusions i les ànsies d’avançar de la gent treballadora, o de frenar la dreta pura i dura. És un nus gordià social i polític. Aquest nus ens cal partir-lo amb força des de la unitat obrera i revolucionària. Cosa que sembla que entre tothom ens empenyem en allunyar, amb disgregació i divisions, algunes molt justificades, però d’efectes polítics molt discutibles.
Foto de Iñaki Andrés para El Mundo.
Sobretot quant es veu la desideologització dels principals partits (tot i que més que partits per a mi son empreses de fer vots) i arriben a pactar per tal de fer fora el nacionalisme basc (burgés en aquest cas), i sobretot quant tenen la santa capacitat de dir que son demòcrates i si aquests dos es donen la mà, és per culpa d'il·legalitzar a un 15% de la població d'euskal herria!!
ResponderEliminarSegueixo el teu bloc Francesc, em semblen molt apropiades les teves reflexions!!
Salut i lluita!
Hem de currar de valent, empenyer molt i molta gent si pretenem foragitar aquests verins moders. Són encara el "clau roent". Paciència, perseverància, unió, mobilització, i... revolució!
ResponderEliminar