Nedar i guardar la roba

El candidat a president juga amb les cartes marcades. La victòria electoral de la dreta ha convertit el terreny de joc parlamentari en un escenari de dreta catalana (CiU, i SI), dreta espanyola i extrema dreta (PP, C's, i a punt d'entrar PxC). La crisi econòmica i financera seguirà, ara amb el nou govern de CiU, però l'esquerra s'haurà de recompondre per poder encapçalar les demandes populars.

Les esquerres no han aprofitat els anys de govern per mobilitzar, motivar i conscienciar a la població treballadora per aconseguir polítiques d'esquerres com les que proposen els sindicats. En Mas els hi recordarà a la seva manera grollera, perquè la crisi social i de credibilitat de les esquerres li permeti consolidar el govern, amb una hegemonia política i clientelar de pacte de país, ben preuada per la burgesia catalana.

Nedar i guardar la roba és l'exercici que Mas ha practicat amb els discurs d'investidura. Fer front a l'atur i Pacte Fiscal. Entesa catalana de ma estesa al país per surfejar en les ones de l'embat de la crisi. Traduït: afavorir les butxaques i els negocis de les grans empreses, què són les que fan país de veritat segons l'entendre de les classes propietàries i, si és possible, de les mitjanes, per incrementar la productivitat i el rellançament de l'economia, com a font bàsica per rebaixar l'atur. Ai las!

A les esquerres en Mas les ha marejat tirant-li's en cara les polítiques dretanes del govern d'Entesa de progrés (tripartit) i l'atur. És com si els hi digués, no tinc pas solucions diferents de les que fèieu vosaltres, el que passa és que ho faré més dur i convençut, amb els sectors dominats bufant a favor, i economitzaré en lo social. Ara veureu el què és bo del Cercle d'Economia, i el corporativisme en la Salut, i el què calgui. Catalunya s'ho mereix tot. I tothom sap que Catalunya són els seus negocis. I Barcelona la millor botiga (aparador) del Món; però això no era socialista?

Mas ha hagut d'empassar-se no ser investit a la primera volta al Parlament. No te majoria absoluta. Ara bé, fent del greuge virtut, ha ofert ma oberta a dojo, a dreta i a esquerra. CiU intenta no quedar lligat des del primer moment al PP. Pretén poder disposar de sedal per pactar amb el PSOE i amb el PP, tot al seu temps. Mas para la ma, per aconseguir ser electe amb abstencions des de la dreta i de l'esquerra.

Hi haurà oposició bel·ligerant o tramoia parlamentarista?