22/12/10

La llengua materna es la catalana

Una nova sentència a pas de cranc, cap enrere. La llengua no pot dividir ni confrontar a la classe treballadora. Cadascuna persona ha de poder ser lliure d'educar-se i parlar amb la llengua materna. A Catalunya si hi ha una llengua vehicular es la catalana, tot i ser prohibida per la dictadura franquista durant quaranta anys.

Pel català a l'escola (Setembre 2003)

Manifest en defensa de l’escola catalana com a garantia de cohesió social

El català com factor d’identitat i eina d’integració social

La llengua catalana, en tant que llengua pròpia de Catalunya, de les Illes, del País Valencià i de la franja de ponent, així com d’Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer, és patrimoni i dret universal de tota la seva ciutadania, constitueix un dels més importants valors d’identitat i de pertinença de la seva gent, i s’erigeix com a factor fonamental d’integració social a la comunitat. L’assoliment del ple coneixement del català per part de tots els ciutadans i ciutadanes del país, és un objectiu irrenunciable al qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu.

L’escola catalana com a garantia de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya

Des de l’inici de l’assumpció de les competències plenes en matèria d’ensenyament, per part de la Generalitat, la política lingüística a Catalunya ha procurat buscar el màxim consens social i en assolir l’objectiu de garantir per a l’actual ciutadania i per a les futures generacions el ple domini lingüístic del català com a llengua nacional pròpia, així com del castellà en tant que llengua oficial de l’Estat.

L’establiment dels programes d’immersió lingüística i del català com a llengua vehicular de l’ensenyament garanteixen a tot l’alumnat el coneixement de les dues llengües.

En l’assoliment d’aquest objectiu bàsic de coneixement d’ambdues llengües oficials del país, el nostre sistema educatiu va optar, des de l’inici de l’assoliment de competències educatives i d’acord amb les lleis de normalització lingüística legislades pel Parlament de Catalunya, per l’establiment del català com a llengua vehicular a l’ensenyament i per l’aplicació de programes d’immersió lingüística en les etapes d’educació infantil i d’educació primària.

Aquest fet, juntament amb l’ensenyament del castellà, constitueix l’única garantia metodològica per a què tot l’alumnat escolaritzat a Catalunya adquireixi el ple domini de les dues llengües en finalitzar els ensenyaments obligatoris, tal com s’ha demostrat a bastament en les diferents avaluacions realitzades tant pel Departament d’Ensenyament com pel Ministeri d’Educació de l’Estat.

El català com a eina d’inclusió al sistema educatiu, d’integració i de cohesió social per al futur del país de l’alumnat estranger.

Catalunya, que ha estat històricament una societat acollidora de persones nouvingudes, ha apostat sempre per la integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el respecte a la pluralitat cultural i lingüística de les persones, en base a la normalització de la cultura i la llengua catalana com a factor d’inclusió social, integrador i identificatiu de la realitat nacional catalana. En aquest moments de forta afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món, és més important que mai l’acolliment d’aquestes persones en condicions de dignitat oferint i facilitant-los l’accés als recursos bàsics de benestar, però també i molt especialment, al recurs bàsic del coneixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, així com del castellà en tant que llengua oficial a l’Estat. L’escola ha de contribuir en aquest procés assegurant el seu coneixement a tot l’alumnat, nascut a Catalunya o de procedència estrangera, en tant que constitueix un dret individual de les persones de no discriminació i és un eina fonamental de comunicació, d’integració i de sentiment de pertinença a un país que, si ho volen, també serà el seu.

L’educació infantil i els primers cursos d’educació primària són, per als nens i nenes de parla materna altra que el català, un dels moments més crítics per a l’aprenentatge de la llengua.

A Catalunya, en un context sociolingüístic com l’actual, on hi ha una llengua fortament dominant (el castellà) i una altra encara minoritzada i en clar desavantatge pel que fa a l’ús mediàtic i social (el català), és precisament en el primer i segon curs d’educació primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l’adquisició del coneixement del català, que pot condicionar els aprenentatges dels cursos posteriors, perquè és on els nens i nenes consoliden l’aprenentatge oral de la llengua i aprenen a llegir i a escriure.

La nova normativa que desenvolupa la LOCE, és un clar atemptat a l’escola i a la societat catalana perquè posa en situació molt compromesa l’actual aprenentatge de la llengua catalana

El Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l’educació primària, de la LOCE, estableix l’obligació d’impartir un mínim de 4 hores de llengua castellana a primer i segon curs d’educació primària.

Mentre que, per a la resta de cicles o etapes educatives, aquest o altre nombre d’hores, tindrien una importància relativa i entraria dins el terreny del debat didàctico-pedagògic sobre quines han de ser les matèries o àrees que caldria reforçar amb major o menor pes horari, l’obligatorietat d’impartir 4 hores de castellà precisament a primer i a segon de primària, adquireix una clara rellevància social perquè constitueix un veritable atemptat a l’aprenentatge del català.

Per tot l’exposat:

1. Exigim al MECD la immediata rectificació de l’esmentat Reial Decret.

2. Demanem a l’actual govern de la Generalitat la seva oposició i l’obertura immediata de negociacions amb el MECD.

3. Demanem als partits polítics catalans un pronunciament clar i el seu compromís de dur a terme totes les accions legals i polítiques per canviar la normativa i, en darrer terme, la no aplicació del Reial Decret en el cas d’obtenir responsabilitats de Govern.

4. Donem suport al professorat que ja ha manifestat la seva insubmissió en l’aplicació d’aquesta normativa i encoratgem a la comunitat educativa a dur a terme totes aquelles accions que n’evitin la seva aplicació.

Barcelona, setembre de 2003

Acció Cultural del País Valencià,

Alternativa Estel,

CIEMEN,

Avalot,

Comissió Obrera Nacional de Catalunya,

Comissions Obreres de les Illes Balears,

Comissions Obreres del País Valencià,

Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL),

Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC),

Federació Escola Valenciana,

Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana,

Intersindical-CSC,

Obra Cultural Balear,

Òmnium Cultural,

Joves de Mallorca per la Llengua,

Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC),

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica,

Plataforma per la Llengua,

UGT Catalunya,

USTEC-STES, USTEI, USTEPV,

Xarxa d‘Entitats dels Països Catalans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada