Canvi d'orientació

Ens hem de situar en el nou escenari polític a Catalunya, amb les repercussions que hi haurà a l'estat.

Si més no tres elements han fos la cinquena assemblea d'EUiA. Un, el recent canvi polític a favor de la dreta, el govern per CiU, amb la xenofòbia rampant del PP i PxC arreu de les barriades treballadores. Dos, la potent crisi econòmica i financera què imposa polítiques de dretes que colpeixen més a les classes treballadores, mentre fan cruixir estats i bandegen governs. Tres, el procés obert per IU de refundació per l'esquerra, i, en certa manera, la nova temptativa d'ICV d'aconseguir un referent espanyol per disposar d'una plataforma de negociació amb IU.

L'anàlisi de l'experiència de set anys de governs entre les esquerres l'hem de fer sobre el caràcter i funció i polítiques realitzades, també en com ha contribuït a les millores de la població, i en la construcció de moviment polític i social d'esquerres per part d'EUiA i de la coalició ICV-EUiA. De moment el que podem constatar és que l'experiència ha fet fallida en mobilitzar i motivar a la base social treballadora i popular. El govern s'ha dividit en les polítiques i mobilitzacions fonamentals, fins i tot ha estat en contra de la vaga general i de la demanda sindical ciutadana de rectificació en la reforma laboral. Referent al "nosaltres decidim" no ha liderat una resposta adient a la gran mobilització democràtica ciutadana. Ha estat el contingut del govern en la seva orientació política hegemònica el que ha fet fallida i no pas la fórmula tripartita, o les obligades dissensions. Precisament la coalició ICV-EUiA ha pogut mantenir una davallada menor que la resta pel compromís amb les mobilitzacions i demandes populars. Però estem parlant de davallada en comptes de progrés de les esquerres i de l'esquerra transformadora com era i és l'objectiu.

L'orientació política d'EUiA i de la coalició ICV-EUiA ha de canviar profundament en els tres aspectes esmentats. Ens hem de posar en funció complerta de combatre la crisi, fondre'ns amb la mobilització sindicalista, per permetre entre tothom construir nous espais oberts de trobada i confluència amb totes les tendències, moviments i organismes actius ciutadans, socials, sindicals, culturals,de lleure, i polítics, amb una gran disposició ver la gent jove.

No es suficient el "que vinguin a nosaltres". Cal anar cap on hi ha gent disposada a lluitar. Hem de forjar nous espais d'esquerres, nou teixit social, mentre també contribuïm a omplir un munt d'associacionisme que està esquelètic. De la crisi, l'atur, i l'esquelet social, ve el progrés ideològic de la dreta entre la gent treballadora.

Com que això també estava a la cinquena assemblea, què és el què no ha funcionat? Per respondre hem de començar per la direcció. La direcció basada en la professionalització en clau unicolor -només cal guaitar parlamentaris i senador-, professionalització basada amb la gent que treballava en llocs governamentals i de confiança política també ben unilateral. EUiA, la direcció, i les seves representacions electes nacionals hem de passar a prioritzar el treball gris del dia dia de la base social. En comptes de renyar a la gent, o dir-lis el que han de fer, compartir les problemàtiques, escoltar-la, deduir d'això pel què s'hagi de fer, i enfortir-les amb l'actuació parlamentària i municipalista. Per possibilitar-ho cal construir equips polítics plurals, amb capacitat crítica, de gestació de la política i execució.

En els tasques, els eixos poden ser a) social i laboral b) lideratge en el dret a decidir, c) mobilització de la gent aturada, d) organització i atenció a la immigració. En l'organització del moviment polític i social contribuir amb d'altres a fomentar espais de confluència socials i d'esquerres. EUiA ha de canviar molt per assumir els reptes que la nova situació ens planteja.

Del Butlletí d'EUiA.