"Amb menys farem més i millor" sembla ser la divisa del president de la Generalitat, Atur Mas de CiU. L'objectiu: el de navegar amb la restricció pressupostària per capejar el temporal de la crisi. Amb la vista posada en que el govern estatal apliqui estricta la reforma laboral, i tots els cops i greuges que calgui contra la classe treballadora.
El govern de Mas és un govern burgès dins un estat burgès autonòmic, format per algun burgès com el propi president, executius de la patronal, i professionals afins a les classes dominants propietàries. Els eixos esbossats per les seves polítiques no aporten cap projecte innovador sinó involució política, amb les servituds d'acontentar als sectors socials entremitjos de Catalunya i al sector de mitjana i petita empresa; un altre condicionant és la pressió de les grans finances i empresa, amb un Parlament ben escorat cap a la dreta catalana i la dreta espanyola.
El nou govern de la dreta catalana s'enceta amb eufòria per part de les entitats empresarials, la premsa i TV3. Contrasta amb un fort pessimisme de la ciutadania, llastrat de manca d'entusiasme i sense expectatives.
No hi ha missatge ni tan sols miratge per enlluernar. Pujol construïa nació país, Maragall proposà un Estatut amb dret d'Autodeterminació de federalisme asimètric, i projectes socials i democràtics. Montilla presentà sortejar els assumptes identitaris amb un projecte social de fets i no paraules. Quin és el projecte de Mas? Gestionar les restriccions de la crisi (amb convicció).
El president ha encoratjat als consellers i conselleres com si fora una classe d'un màster universitari. Però els hi ha plantejat una lletania similar a la que reciten les esquerres desbancades: "La situació és molt difícil però farem que al final de la legislatura Catalunya estarà millor."
Per les ments incrèdules, Mas s'ha tret una espècie de comodí de la màniga: el pretendent a alcalde de Barcelona pel PSC, Ferran Mascarell. Un socialista il·lustrat al govern dels millors de la dreta catalana de CiU.
La transversalitat del govern que traspassa les fronteres dels partits mostra les limitacions de la Casa gran del catalanisme polític de la classe dominant catalana. Més aviat serà allò de paraules per difuminar la involució en els fets de les polítiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario