20/12/10

Ni efecte crida, ni imitació

Avui ha tocat denunciar què es pretengui retornar a les cavernes privades i domèstiques la brutalitat de la violència masclista. Cada tercer dilluns de mes, es celebra a les vuit de la tarda a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, una concentració en homenatge de les dones assassinades durant el mes per la violència masclista. La Plataforma contra les violències de gènere fa un repàs de què va passant i esmenta el nom de cada dona. Trameto el què ha expressat la Montserrat Vilà, coordinadora de la plataforma.

Ni efecte crida, ni imitació: Informació, educació, prevenció.

88 Dones assassinades, 12 d’elles a Catalunya. Són xifres esgarrifoses que no es poden tapar amb mesures en fals.

Els maltractadors són assassins i premeditadament maten a les dones. I porten llarg temps preparant-ho amb maltractaments de tot tipus, psicològic, econòmic, social. Les dones assassinades són el símptoma d’una realitat social arrelada: la violència masclista.

Ens ha costat molts anys de lluita que el tema passes de l’àmbit privat al públic. La informació pública és molt important per arribar tan a les dones que estan patint violència masclista com al seu entorn per solidaritzant-se i donar-lis suport.

Matant al missatger no anem a l’arrel del problema! A les causes i en canvi tapem i condemnem altre cop a la solitud a moltes dones que no les maten però no les deixen viure.

Exigim que s’informi i que s’informi degudament!

Exigim que no esperem a que hi hagi violència: Canviem els paràmetres en l’ Educació i socialització de les noves generacions.

Hem de buscar les causes i dir-les sense embuts. Estan dins de la mateixa estructura de la societat patriarcal i això si que és un efecte imitació. Les nostres criatures i adolescents es nodreixen del que els hi donem des dels mitjans, amb el cinema, la televisió, els vídeo jocs, el lleure i l’educació reglada.

I aquí els hi venem l’èxit de la violència, de la competitivitat, uns patrons que sovint fan que les relacions entre noies i nois esdevinguin violentes i es normalitzi aquesta violència.

Novament no podem donar respostes simplistes a un fenomen complex que no respecta edats, ni classes socials, ni nivells d’educació, ni procedències culturals.

És un pas enrere l’intent de considerar la no informació com una mesura per evitar morts. Varem estar molts anys, per no dir segles, fen la “prova pilot”. Es tapaven els fets però no s’evitaven. Es deien crims passionals però eren assassinats contra les dones.

Ho hem dit durant els debats de tres dies que aquest novembre hem fet al VI Fòrum contra les violències de gènere.

Hi ha una resistència molt gran a canviar les coses i davant d’això no podem baixar la guàrdia.

Volem vèncer les resistències socials defugint el model de masculinitat hegemònica establert. L’alliberament i la lluita de les dones ha provocat una reacció per una part important dels agents socials, que volen conservar el mateix model de societat que fins ara. La mateixa masculinitat, el masclisme, el sistema social que justifica les conductes de domini i abús de poder dels homes cap a les dones.

Es tendeix a la naturalització d’aquests abusos, i per tot això estableixen el seu domini sobre les dones.

No s’accepta que matin a una dona però sí moltes situacions dins la societat que es banalitzen i van marcant i exercint aquesta violència simbòlica cap a les dones.

La violència masclista és l’expressió més dura de la cultura patriarcal que està dins la nostra estructura social i que comporta una societat que impedeix el lliure desenvolupament dels drets de les dones, fins i tot llevant-lis la vida.

Per tot això es tan important el rebuig social ferm i contundent contra la violència masclista. TRENCAR EL SILENCI a l’entorn de l’agressor és el més eficaç perquè aquest deixi el seu objectiu. Reforçar a les víctimes de la violència i debilitar als seus agressors!!!

Montserrat Vilà Planas

20 de desembre de 2010.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada