17/12/10

Bel·ligerant

Demà 18 D es la mobilització sindical amb manifestació principal a Barcelona. Això és el repte principal per un moviment d'esquerres. Decisiu per organitzar la lluita a les empreses i entre la ciutadania, jovent inclòs; per sostenir l'exigència de retirada de la reforma laboral; a més, sense compàs d'espera, encarar la Reforma de les Pensions i l'ampliació de l'edat de jubilació.

La mobilització sindical és la principal font per fonamentar una lluita i un referent polític d'esquerres de la població treballadora. CiU pot haver vingut amb la intenció de quedar-s'hi, però la crisi no la resoldran pas amb les polítiques de dretes, per tant l'estabilitat del nou govern de CiU dependrà de la capacitat de mobilització treballadora i sindicalista, i, como no, de que l'esquerra política es posi a to del nou escenari polític amb la recomposició profunda d'un referent polític de la classe treballadora.

Començar somiant en la benevolència de CiU, és pitjor que ingenuïtat. Seguir amb el miratge que la crisis és dels altres, siguin els socis de govern fins ara, o dels aliats de coalició, és beure's l'enteniment. Totes les forces formem part d'aquesta crisis, des de les esquerres més dretanes i social liberals, passant per les nacionalistes i independentistes, seguint per les transformadores de la coalició (EUiA i ICV), i fins els bocins d'extrema esquerra què també n'hi han, prou disposats tothom a seguir ben dividits i disgregats. Cadascuna força més convençuda que l'altra de ser per ella mateixa l'alternativa. Tanmateix les votacions obliguen a un bany d'humilitat i reflexió. El fiasco de la Mesa del Parlament n'és un altra toc de crostó.

Tothom diem que la classe o tal sector de la classe treballadora "es nostra". Potser que millor plantegem a qui volem representar i de qui volem ser referent. La mobilització de demà dissabte torna a ser una bona ocasió.

A l'aportació que vaig subscriure pel Consell Nacional dèiem: "En les perspectives front a la nova situació política, EUiA s’ha de situar, des de l’inici, en l’oposició beligerant i activa front al nou govern de CiU. No pot haver ni cent dies ni cinc minuts de treva. El programa del govern d’Artur Mas és ben clar: desmantellament de les restes de l’Estat de Benestar, retallades i desinversions en polítiques socials, privatitzacions a dojo i mesures per afavorir els poderosos. Ens han de trobar al capdavant de la resposta social contra aquesta ofensiva de la dreta".

Una oposició bel·ligerant exigeix que la principal preocupació del moviment social i polític que tenim con a projecte a construir des d'EUiA, ha de passar a ocupar-se com a central de les qüestions treballadores, de la mobilització, dels organismes de teixit social, i girar cap al jovent i la gent colpida per la crisi. Tan als sectors mobilitzats, com els disposats a fer-ho, fins a aquells de moment terroritzats i com diu un company "fent sofà" (si en tenen, és clar).

Una oposició bel·ligerant ha de ser diferent del corporativisme inherent al parlamentarisme de saló que es practica. Per què no experimentar en aquest terreny? Això seria millor. Què tothom ho veies, i podés copsar aire fresc del carrer i de la mobilització. Haig de dir que posar-se a barallar-se per càrrecs és el pitjor que es pot fer. Sobretot quan qui ara ho fa no s'ha barallat quan tocava per les concessions dretanes que afecten a milers de persones treballadores per decisions en polítiques parlamentàries i governamentals, o per omissió de les practicades pels socialistes.

Son moments de reflexió, mobilització i recomposició, per enfocar el nou panorama.

A la mateixa aportació esmentàvem: "Amb la perspectiva de les eleccions municipals, ens cal un canvi d’orientació per impulsar la participació d’EUiA en espais oberts cívics i plurals en els barris i pobles, en els existents o en els que es puguin crear, on l’esquerra s’enforteixi i s’ampliï amb experiències socials que permetin fer front a l’avanç ideològic de les posicions xenòfobes i de dretes entre els treballadors, les classes populars i els joves. En aquest context, la nostra coalició ICV-EUiA ha de ser més política que no electoral i establir un funcionament igualitari, que trenqui amb l’asimetria que ja no respon a la realitat de les organitzacions". I on ens hem de centrar?: "Exigència de rectificació de la reforma laboral i del sistema de pensions. Anulació de les retallades socials, a Catalunya i a Espanya. Reivindicació d’una consulta sobre el dret a decidir. Organització i defensa dels aturats. Acompanyar i actuar en l’organització dels col·lectius de ciutadans immigrants, contra la xenofòbia i el racisme".

Del Butlletí electrònic d'EUiA.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada