A Altres Barcelones de Dani Cortijo hi ha una emotiva ressenya del revolucionari Wilebaldo Solano.
És cert què Wilebaldo es dirigia a la gent jove amb entusiasme i els hi explicava que el capitalisme no podria sobreviure, de manera que ells, el jovent, eren qui l'enterrarien amb la revolució i la construcció d'una societat original, el socialisme, sense explotacions, dictadures ni desigualtats. La tasca és titànica, i es tracta de forjar organització revolucionària, unitat treballadora, amb els materials -treballadors, sindicals, polítics, culturals, cívics- i l'època disponible. A qui no li mou la consciència això?
http://altresbarcelones.blogspot.com/2010/09/adeu-wilebaldo.html
"Quan anava a segon de batxillerat vaig decidir fer un treball de recerca relacionat amb la guerra civil. Una de les persones que vaig voler entrevistar va ser en Wilebaldo Solano, antic dirigent del POUM i successor d’Andreu Nin. (...) Quan fa un parell d’anys vaig implicar-me en l’afer Pedrola, ell va ser qui em va informar. Era amic seu i havien estat junts al Comité Executiu de la JCI. (...) Parlar amb en Wile era entrevistar-se amb la història. No tothom s’ha pres cafès amb en Durruti a la part baixa de la Rambla...
(...) Ha mort una de les persones que més ha influït en la meva manera de fer història, la que em va ensenyar que malgrat les atrocitats que ha fet el gènere humà han existit persones nobles i dignes que mai han perdut l’esperança en la humanitat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario