11/9/10

11 S: Entre el Dret de decidir i la Vaga general 29 S

L'Onze de setembre d' enguany planeja entre la potent pressió de la manifestació del 10 de juliol del milió cent mil i la mobilització que prepara la Vaga General d'unitat sindical del 29 de setembre. I la convocatòria electoral autonòmica del 28 de novembre.

La població de Catalunya no accepta la minoria d'edat en sobirania que l'imposa el Tribunal Constitucional i expressa multitudinàriament el seu sentir profund per a decidir sobre els seus afers com a poble, la seva estructuració institucional, i sobre el tipus de relació amb els altres pobles i nacions.

La població treballadora de Catalunya s'enfronta al retall d'austeritat del govern espanyol de Zapatero, homologat per les esquerres tripartites seguint l'estela d'acatament del president Montilla del PSC de la Generalitat. Però amb la Vaga General 29 S es pretén impedir les conseqüències de la Reforma laboral, i també el saqueig de les Pensions.

El govern de les esquerres catalanes està profundament dividit entre qui defensa i s'ha compromès incondicionalment amb la mobilització per la Vaga General 29 S, la coalició ICV-EUiA, i el PSC que rema en contra.

En la vessant democràtica nacional la divisió encara és més diversa. El PSC defensa l'Autonomia i mantenir l'Estatut, però acata la decisió del Tribunal Constitucional i la pressió del PSOE. El seu federalisme asimètric sucumbeix al centralisme (federal?) constitucional del PSOE. ERC presenta una de les diverses propostes d'Independència. ICV defensa ara un Estat dins una federació espanyola, amb un Referèndum per poder decidir sobre les diferents opcions. EUiA promou un federalisme amb el dret d'autodeterminació, però mira amb desconfiança fórmules que representin confederació.

Tanmateix hi ha una possibilitat de confluència política en posar-se d'acord que sigui el mateix poble, la ciutadania a Catalunya, qui ho decideixi. En això pot haver-hi una gran aliança política entre les opcions federals, confederals i independentistes.

La burgesia i els seus representats de la dreta catalana, CiU, s'omplen la boca de demagògia catalanista, per una independència que no s'atreveixen a impulsar ni en pintura. Pel que es prepara CiU és per empitjorar totes les condicions laborals i socials que exigeix la patronal. I per això pretén recuperar el govern de la Generalitat.

Ens cal bandejar aquestes dretes espanyoles i catalanes, amb unes esquerres coherents que donin confiança a la població catalana de que podran decidir, i que les seves reivindicacions i necessitats socials seran defensades contra la dreta burgesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada