Tot un programa: CCOO i UGT junt EUiA

Ahir el Consell Nacional d'EUiA es va revestit de solemnitat per mostrar el suport i compromís amb la mobilització de preparació per la Vaga General del 29 de setembre.

Joan Carles Gallego i Pepe Álvarez, secretaris generals de les CCOO (CONC) i UGT de Catalunya va compartir taula de presidència a EUiA. Els dos dirigents sindicalistes van legitimar amb raons i propostes la Vaga General. Desgranaren els continguts de la Reforma laboral, l'atac a la negociació col·lectiva, el que ve de la Reforma de les Pensions, la inutilitat d'aquestes mesures per fer front a la crisis, doncs mantenen totes les causes que l'han provocat i malmeten els drets i condicions laborals i sindicals de la gent treballadora, què a la cap i a la fi és qui produeix. La convicció general és que el resultat de la Vaga donarà força treballadora i obligarà al govern a rectificar, si més no com s'ha vist obligat a fer-ho amb el finançament i endeutament dels Ajuntaments.

Álvarez expressà que en els moments crítics s'agraeixen més les companyies combatives, en referència a EUiA.

Gallego va situar la crisis com la primera crisis greu de la globalització des del 2007; va il·lustrar que el govern de Zapatero ha fet un tomb pronunciat d'un tipus de "gestió social" de la crisis a una "gestió purament mercantil" de contingut dretà patronal i clarament en contra de la gent treballadora i els sindicats. El punt d'inflexió del gir a la dreta del govern espanyol del PSOE el situà el 12 de maig, amb l'aprovació del decret d'ajust d'austeritat pressupostària.

La confluència sindical, social i política, entre el sindicalisme en mobilització i un projecte de moviment com pretén EUiA, pot donar una mesura més propera al que es necessita per construir alternativa treballadora d'esquerres. Una alternativa a les polítiques patronals i financeres dels grans poders econòmics multinacionals d'Europa, Espanya i Catalunya. Una alternativa al sistema social i polític capitalista. Una alternativa als gestors parlamentaris i governamentals d'unes esquerres dites socialistes que es senten obligades a fer el que toca segons decideix la gran burgesia de la UE, o per mirar endins els amos com els Botin. Una alternativa d'esquerra coherent i amb credibilitat que defensi sense embuts i arreu les necessitats treballadores.