Es impressionant el que pot fer un poble quan es mou.
El clam per la Consulta i per Votar te un suport immens i
espectacular.
Una gran dosi de consciència i una ferma voluntat. Una
exemplar disciplina col·lectiva al fer el mosaic de les quatre barres de la
senyera en els 11 Km entre la Diagonal i la Gran Via de Barcelona.
Una concentració multitudinària d'onze kilòmetres amb les camisetes
roges i grogues.
Emoció, alegria i sentiment. La Consulta uneix el poble
català. El que divideix i trenca és qui nega, bloqueja i vol impedir la
consulta. Poder decidir i fer-ho és un assumpte de llibertats i democràcia.
Des del 2010 van quatre anys de manifestacions immenses. Des
de 2012 més d'un milió i mig de persones omplen el carrer: "Som una nació,
Nosaltres decidim", "Llibertat, Nou estat d'Europa,
Independència", la Via catalana "Cap a la Independència",
"Ara és l'hora", "Volem Consulta i Votar", "Guanyarem".
I no passarà res? Tot seguirà igual? De cap de les maneres. La
tendència profunda s'obre pas amb ones successives cada una més potent que
l'anterior.
La legitimitat catalana per forjar legalitat nova te la
força suficient per capgirar el temor i les posicions derrotistes. El bloqueig
del govern estatal i del Tribunal Constitucional provoca que l'11 S 2014 ens situa
a un escenari en clau de pre-ruptura.
El xoc és inevitable entre la legitimitat de la sobirania
catalana i la legalitat constitucional espanyola de 1978. El bloqueig o un
pacte que frustri l'anhel de llibertat del poble català no deixaria les coses
con ara estan, ni en equilibri fent la viu viu, seria la inversió del procés
vers una involució reaccionaria, amb uns efectes imprevisibles entre la població.
Els partits que frenin o traeixin el clam de la il·lusió
catalana sofriran les conseqüències de ser inútils i contraproduents per la
sobirania jurídica i polític catalana. Hi ha l'ombra fosca com les crisis que
va comportar l'acceptar una monarquia per substituir la dictadura de Franco en
comptes de la república espanyola.
Només cal veure el fracàs amb el ridícul absolut de la SCC
(Societat Civil Catalana) en contra de la Consulta, amb dirigents dels PSC i
del PSOE (Carme Chacón) a Tarragona. Això no trenca el país, l'únic que
destroça són el PSC i el PSOE.
A la giga V, faig esment de que no va haver-hi cap consigna,
ni crits ni pancartes, contra Espanya, Madrid o la població espanyola. Les
crítiques i denúncies foren contra el TC i el govern de l'estat, el del PP.
A dia 12 la Consulta és el repte. I la V demostra que la
coherència de la força i el suport per la Consulta necessita d'una mobilització
consistent pel SíSí a la doble pregunta. Sí a Catalunya com a nou estat, i Sí a
la independència d'aquest estat respecte al Regne d'Espanya.
La defensa de la comunió dels pobles de l'estat espanyol, en
un procés de confederació de repúbliques ibèriques, requereix el pas previ de
ruptura democràtica amb la constitució i amb el règim monàrquic. La continuïtat
expressada en els NO's és conservadora del règim actual que està colpint a la
població espanyola i la catalana.
Com la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va cloure la Diada
excepcional, no hem de permetre fer passos enrere, ni abandonar l'obediència a
la sobirania catalana, cal avançar en la legalitat catalana:
“Parlament, Govern i President: posin les urnes!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario