El punt més avançat de possible ruptura de l'estat espanyol rau en la impressionant mobilització catalana per la llibertat i la sobirania de Catalunya.
La Diada de la V ha estat contundent i aclaparadora, emotiva
i alegre. Onze Kilòmetres de Gran Via i Diagonal, 550.000 inscrites, 1,8
milions de persones que Volen Consulta i Votar el 9 de Novembre. Voluntat,
Votar, Victòria.
El contrast de l'unionisme centralista i federalista del
front contra la consulta a Tarragona és il·lustratiu.
La consulta uneix al poble. La no-consulta és el que trenca
la convivència cívica. L'estat del Regne d'Espanya, el PP i el PSOE, ho tenen
ben magra. L'unionisme del règim monàrquic bi-partidista és d'involució
democràtica i contra la llibertat de Catalunya, però aleshores també del poble
espanyol.
La població de Catalunya s'ha expressat per boca de la
presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, al cloure la giga V amb el clam de convoquem
la Consulta:
" Parlament, Govern, President: Posin les urnes!"
La repercussió al Consell Nacional d'EUiA va estar el
dissabte a l'altura dels esdeveniments: "Una finestra, una oportunitat,
una escletxa, una situació de pre-ruptura".
"Som una força rupturista", "Difícil pensar
en una república mentre hi hagi l'estat de les Autonomies", les autonomies
barren el pas a la república", "la nostra proposta estratègica és la
república catalana", "Catalunya només serà lliure sense el
Borbó", "L'alternativa a la Consulta del 9 N és la pròpia
consulta". "El poble decidirà i nosaltres acceptarem". JJ Nuet
va ser contundent en la defensa del procés, tot situant a IU i el grup
parlamentari de la Izquierda Plural com força estatal avaladora d'aquest dret a
decidir.
Un element clau rau en l'obediència a seguir. El portaveu
d'Alternativa Jove, Enric Aragonès, va esmentar-ho meridià: "Senzillament
ens cal complir i executar la Declaració de sobirania del Parlament", que
diu "El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica,
caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà."
Aleshores ens cal plantejar-nos sobre què fer quan el
tribunal Constitucional suspengui la convocatòria de la consulta del 9 N. Obeïm
a la sobirania catalana i desobeïm l'estatal espanyola o acatem el TC i no
complim amb el clam popular de sobirania legítima ciutadana?
Què fem quan el TC i el govern estatal pretenguin que el
govern català no posi les urnes perquè la ciutadania no pugui votar i així
s'impedeix decidir?
Els conceptes emprats al consell nacional han estat "desobediència,
desacatament, insubmissió, rebel·lia", en el sentit personal, col·lectiu i
institucional.
La desobediència, per ser efectiva, "exercida"
s'ha dit per un altre membre d'Alternativa Jove, ha de ser quelcom més que
simbòlica en la intimitat de cada llar o de l'oratòria eufòrica dins de cada
entitat. La desobediència només te valor polític quan s'exerceix públicament,
en especial per part dels i les responsables institucionals electes, governamentals
i en aquest cas del president.
Si no es podés fer la desobediència des de les institucions pel
fet de què és il·legal segons les lleis constitucionals de l'estat autonòmic,
raó de més per construir nova legalitat catalana que obri el procés constituent
democràtic. És la via cap a la República Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario