El clam de la Giga V de l'11 de setembre de les milió vuit-centes
mil (25 % de la població) ha resultat categòric: Posin les urnes!
"No hi haurà Consulta", "Ja està pactada la
retirada de la Generalitat amb el president Rajoy", "Hi haurà
pataleig, explosions d'indignació, enorme frustració, però a la fi submissió",
"L'estat és molt fort i no se'l pot desacatar o desobeir".
I si el poble es rebel·la i fa quelcom més que exigir,
frustar-se i desencisar-se? Si decideix seguir endavant amb la immensa força de
la "V"?
Potser qui es frustrarà i quedarà arraconar és qui no hagi
lluitat a fons i amb convicció per guanyar Catalunya i la llibertat.
El futur de Catalunya es cou entre les forces que lluitin
amb l'anhel popular: Posin les urnes! Nou estat dins Europa, Independència. Qui
vagi a remolc, temorenc, quedarà completament impregnat pel corrent de fons.
El motor que cohesiona i fa impetuós el procés i la Consulta
s'expressa amb el SíSí a la pregunta establerta. La campanya "Ara ésl'hora" de l'ANC i Òmnium trucarà a les portes amb cent mil persones voluntàries.
Les Esquerres pel SíSí han encetat una campanya "SíSíper un 9 país" que situa la llibertat de Catalunya, la República Catalana
i la Independència, com a banderes senyeres d'un profund tomb social.
El decret titllat de desafiament a l'estat, és un element de
tall rupturista engendrador de legalitat catalana, basat en la legitimitat
política d'un poble conscienciat mobilitzat.
Artur Mas pretén posar els fonaments polítics d'una refundació
de CiU, en el trànsit de l'autonomisme al sobiranisme. Oriol Jonqueras i ERC
estan en la situació de quina capacitat disposen de digerir una opa
independentista al nou sobiranisme convergent. La patronal mira amb molt mals
ulls aquesta deriva de pre-ruptura titllada per un diari com "Mas deixa el
destí de Catalunya a mans de la mobilització callejera".
Altres esquerres es paralitzen atòniques sense creure's el
que viuen. El somni d'un centre esquerra autonomista federal s'esmuny i
converteix en un malson.
La centralitat política catalana des de fa 35 anys ha esclatat.
CiU trontolla seriosament, ERC apunta al lideratge, el PSC minva per moments.
La coalició ICV-EUiA ha de definir-se doncs no pot nedar i guardar la roba. Si el
procés perdés i s'instal·lés la frustració afavoriria a la reacció.
En aquests cassos és millor guanyar o perdre, o el que s'esdevingui,
lluitant a fons amb el poble del que es forma part.
Esquerres pel SíSí opten pel compromís i lluita a fons. Guanyarem
amb la Consulta o seguirem la sort de la lluita del poble català. Aquest és el
destí que obre la porta a una república catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario